La Guàrdia Civil no se’n surt contra l’Agència Tributària
Baena admet al Suprem que l’ATC és legal, tot i que un nou informe al jutjat 13 li atribueix ara una malversació de 17 milions
El text es desautoritza sol en reconèixer que els fets s’adiuen a l’Estatut
Considerada l’embrió d’una futura hisenda catalana, una de les principals estructures d’estat d’una eventual república, és evident que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha estat situada els últims anys en la diana dels poders estatals. Investigar-la a fons per trobar qualsevol excusa que n’aturés el desplegament ha estat ja des del 2015 una de les obsessions del cap de la policia judicial a Catalunya, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que en la seva declaració aquesta setmana al judici del Suprem ha hagut d’admetre tanmateix, a preguntes de la defensa, que avui l’ATC funciona amb normalitat i no té cap recurs ni procés judicial pendent. És a dir, que ell ha fallat en l’intent.
Això sí, aquesta manca de base acusatòria no ha estat impediment perquè, el 20 de febrer passat, la Guàrdia Civil aportés al jutjat 13 de Barcelona, que en paral·lel segueix investigant el procés, un altre informe, basat en un document intern “nou” trobat en un pen intervingut el 20-S del 2017 al llavors secretari d’Hisenda Lluís Salvadó, amb què vol provar la suposada malversació de fons que va suposar el desplegament de l’ATC i l’aprovació del Codi Tributari, la major part del qual, per cert, ni tan sols va ser recorregut al TC, tot i que en el seu dia era presentat com una de les tres lleis de desconnexió. L’informe, de fet, entra en un nou estadi de la capacitat inventiva per generar relats difamatoris contra el procés, ja que aquest s’acaba desmuntant ell solet quan conclou que tot el que denuncia que s’ha dut a la pràctica correspon a competències estatutàries. Així, quina acusació sosté« Doncs, literalment, que “si bé és cert que algunes de les mesures s’integren en la via autonòmica, són un pas intermedi per anar implantant-ne moltes altres amb l’objectiu últim de crear l’estat català i garantir la seva viabilitat econòmica”. I és que, és evident, per saltar-te un semàfor abans hi has d’arribar, però segons aquesta innovadora teoria, fer el recorregut fins a aturar-te a la línia ja mereix ser castigat.
El curiós text, en concret, vol sostenir la gens menor acusació que s’han malversat 17 milions en la creació de la hisenda catalana, xifra que prové –també atenció– de la suma de les quantitats que apareixen en un document d’intencions sostret a Salvadó, sense cap mena d’oficialitat i datat a juliol del 2016, on s’estimaven els costos orientatius del futur desplegament de diverses figures tributàries. A partir d’aquí, i sense aportar més proves, la Guàrdia Civil diu que té “indicis suficients” per acusar el govern d’haver-se gastat ja els17 milions, per bé que a la conclusió es cura en salut i admet que no ho pot “ratificar fefaentment”.
Els diners “malversats”
I exactament en què diu la Guàrdia Civil que els ha gastat« Anem a pams. 200.000 euros serien per desenvolupar el Codi Tributari, un text que s’aprovaria per llei al Parlament el 27 de juliol del 2017, i que està del tot vigent, tret de cinc punts menors recorreguts i pendents de sentència al TC. 7,8 milions correspondrien al “desplegament” de la Junta de Tributs, el Consell Fiscal i l’Institut de Recerca Fiscal; tres figures incloses en aquesta llei (de les quals el TC només s’ha de pronunciar sobre dos aspectes menors de la Junta), per bé que avui encara estan en stand-by, i cap no s’ha començat a materialitzar. 4,5 milions més provenen de la “implantació territorial” de l’administració tributària, una ingent tasca que, en efecte, va ser culminada i presentada a bombo i plateret a principi de setembre del 2017, i que va suposar l’obertura de 14 oficines pròpies i 13 més de compartides al territori, que s’unien a les 141 de la Xarxa de Tributs de Catalunya, de finestreta única, operada d’acord amb les diputacions. Una implantació, per cert, que aniria acompanyada del creixement de l’ATC fins a més de 700 treballadors per poder assumir també liquidacions dels registradors de la propietat i exercir la recaptació executiva (acció encara en fase de consolidació) d’ens públics com el Servei Català de Trànsit, tot esgotant les competències estatutàries del govern en la gestió de tributs propis i cedits. Tant és així, de fet, que el llavors delegat estatal Enric Millo, en resposta a una piulada del vicepresident Oriol Junqueras anunciant la presentació del desplegament, va arribar a saludar-la a Twitter així: “Ja era hora! Altres comunitats autònomes fa temps que ho fan. Això només depèn de la Generalitat. Enhorabona.”
Finalment, l’informe de la Guàrdia Civil diu que el govern va malversar “almenys 4.923.848 euros en l’activació de les primeres fases del sistema e-Spriu”. Efectivament, un sistema informàtic més modern i eficient que l’antic G@udí, del 2001, que arribat el cas podia permetre, com diu l’informe policial, gestionar grans impostos com l’IRPF, l’IVA, societats o els especials... però que bàsicament ha servit fins ara per gestionar l’impost a les begudes ensucrades i s’utilitzarà per implantar el complex tribut sobre les emissions de vehicles privats emmarcat en la llei del canvi climàtic.
Els plans mai executats
Emparant-se encara com a única font en el document del 2016, l’informe policial també denuncia les intencions del govern de dissenyar una estratègia per recaptar les prestacions socials, ara reservades a l’Estat, i de desplegar altres figures que sí que segurament desbordaven el marc constitucional, com una agència de duanes, una de la propietat immobiliària (com a cadastre) o una oficina de fiscalitat internacional, si bé el document de Salvadó no atribuïa ni assignació econòmica orientativa a cap. I per les quals no s’arribaria a iniciar cap acció efectiva; ni tan sols serien incloses en cap llei, com gairebé lamenta el mateix informe: “Es pot afirmar que la llei 17/2017 (del Codi Tributari) es va cenyir fonamentalment al marc autonòmic perquè no contenia els òrgans que sabia que podien ser declarats inconstitucionals”, clou. La Guàrdia Civil, certament, no se’n surt amb l’ATC.
LA XIFRA
La ‘tramitadora’ que el 155 es va carregar, a l’estiu
El programa e-Spriu també havia de permetre que tots els ens del sector públic de la Generalitat centralitzessin a través de l’ATC el pagament dels seus impostos estatals, per raons d’eficiència i d’economies d’escala, per tal que aquesta els ingressés al seu torn a l’agència espanyola en un sol paquet. És el que es va batejar com a “tramitadora”, una operació del tot legal –de fet molts particulars ho fan així, i és una pràctica estesa entre administracions– que tanmateix amb l’aplicació del 155 no s’arribaria a aplicar mai, i que el Consell de Ministres va anul·lar finalment el desembre del 2017. El govern restaurat es va fixar com a prioritat des de l’inici la recuperació del projecte, però encara hi treballa. Segons fonts internes, la voluntat és poder-ho presentar abans de l’estiu.