Política

El jutjat investiga 23 policies nacionals per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis de Girona

La majoria van actuar al Verd però encara no s’ha identificat cap dels guàrdies civils d’Aiguaviva i Sant Julià de Ramis

El jutjat d’instrucció 2 de Girona investiga 23 policies nacionals per les càrregues de l’1-O a diferents col·legis de la ciutat. Segons recull la interlocutòria, la majoria dels agents van actuar al col·legi Verd però també n’hi ha que van intervenir al Servei Municipal d’Ocupació, al Dalmau Carles, a la biblioteca Ernest Lluch o al Bruguera. A més, hi ha alguns policies que estan investigats per actuar en més d’un centre. De moment, no s’ha pogut identificar pel TIP a cap dels guàrdies civils que van carregar a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis. Els investiguen per delictes de lesions, danys i tortures, els delictes recollits en la querella col·lectiva dels tres ajuntaments. La interlocutòria es pot recórrer i els advocats voluntaris sospiten que la fiscalia ho farà, com ja ha anat fent al llarg de tot el procediment.

A principis d’abril el jutjat ja va anunciar que citaria a declarar com a investigats “tots els membres del Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil” a qui els denunciants (uns 200 ferits) havien pogut identificar per número de TIP. Ara, el jutjat ha fet un pas més i concreta el nombre d’agents a qui es pot atribuir alguna actuació denunciada pels afectats durant les càrregues.

En concret, el jutjat ha emès una interlocutòria on comunica als 23 policies nacionals que ja estan formalment investigats i anuncia que properament els citarà a declarar. Tots ells van actuar a diferents col·legis electorals de Girona ciutat durant el referèndum.

La interlocutòria recull que hi ha dos agents que van carregar en més d’un centre de votació. En concret, al Servei Municipal d’Ocupació, a la biblioteca Ernest Lluch i al col·legi Bruguera. A més, a dos altres policies que van anar a l’escola Verd els hi atribueixen haver colpejat “violentament” més d’un votant.

El jutjat identifica fins a 13 policies nacionals que van carregar al Verd. Entre les actuacions que descriu la interlocutòria, hi ha la d’un agent que va colpejar un votant i li va dir “aparta d’aquí catalufo de merda” després de saltar la tanca del col·legi. O la de tres més que van agredir un manifestant que “fins i tot estava inconscient”.

Al Bruguera, la interlocutòria identifica cinc policies. Aquí la majoria de les víctimes que els van denunciar són dones. De fet, el jutjat, parafrasejant les declaracions de les denunciants, recull que un dels agents va dir explícitament “a per les dones” i descriu que van “riure-se’n d’elles”, van donar cops de genoll, van estirar cabells i a una de les votants li va “prémer amb força el pit”.

A l’institut Dalmau Carles hi ha quatre dels agents que van participar en les càrregues investigats. Una de les víctimes era menor d’edat i la seqüència de fets denunciats es repeteix amb cops de puny i puntades de peu propinats pels policies.

A l’Ernest Lluch hi ha un únic policia identificat que va donar un cop de porra a l’ull d’un dels votants. I al Servei Municipal d’Ocupació hi ha dos agents més. En aquest cas els denunciants van explicar que els agents van llançar expressions “catalanòfobes” com “separatas o rojos de mierda” i que donaven cops a l’estómac o que a un dels votants li van colpejar el cap contra el terra.

La querella col·lectiva, que recull les denúncies d’uns 200 votants, també descrivia agressions per part de la Policia Nacional al centre cívic de Pedret i al col·legi de Taialà. Aquí, però, el jutjat indica que “en aquest moment de la investigació, les parts no han identificat concretament cap dels suposats autors dels fets denunciats”.

El mateix passa també amb els agents (en aquest cas guàrdies civils) que van carregar a primera hora a Sant Julià de Ramis (on havia de votar l’aleshores president Carles Puigdemont) i els que a la tarda van llançar gas pebre a Aiguaviva.

Els advocats voluntaris, però, no descarten que es puguin acabar identificant amb diligències pendents, com ara el visionat de les gravacions fetes per votants o amb les imatges de les càmeres gopro que duien els mateixos agents.

La fiscalia entorpeix

La portaveu dels advocats voluntaris, Judit Guirado, ha criticat el paper “proactiu” de la fiscalia al llarg de la instrucció que, assegura, ha entorpit el cas amb l’objectiu d’evitar “amb tots els mitjans” que arribés el moment en què els agents que van carregar contra els votants hagin de declarar com a investigats. La interlocutòria no és ferma i es pot recórrer.

“La fiscalia ho ha anat impugnant tot”, ha lamentat Guirado. De fet, ha recordat que els advocats també van demanar identificar els responsables del dispositiu, una diligència que actualment està recorreguda per part del ministeri fiscal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les Cambres reclamen uns nous pressupostos “com més aviat millor”

Barcelona

Llibertat amb càrrecs per a un detingut després d’una manifestació a Sabadell

Sabadell

L’expresident croat Stjepan Mesic impulsa un comitè de suport als presos polítics

Zagreb

ERC i JxCat s’insten a consensuar una estratègia comuna de cara a la investidura de Sánchez

Barcelona

L’Audiència Nacional veu “legítima i proporcionada” l’actuació policial de l’1-O

Madrid

El govern espanyol recorda a ERC que aposta pel diàleg, però no farà “ni un pas fora de la Constitució”

madrid

Borràs diu que l’acord de la Llotja pot ser “punt de partida” i crida ERC i CUP a una cimera per la investidura de Sánchez

barcelona

En llibertat tres joves més empresonats arran de les manifestacions posteriors a la sentència de l’1-O

girona

Els CDR criden al “bloqueig total” aquest dissabte

barcelona