L’ANÈCDOTA
El nas de pallasso
El regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona, conegut perquè el 20-S es va fer una fotografia amb un nas de pallasso al costat d’un guàrdia civil, va portar-lo ahir al tribunal i va deixar-lo a la taula mentre declarava. Marchena, sospitant que potser se’l posaria, li va demanar què tenia entre mans. “Res”, va dir Pesarrodona, aixecant els braços.
LES FRASES
“L’objectiu era que els centres educatius, que per a nosaltres són centres de democràcia, no estiguessin tancats en un dia clau de la democràcia” ramon font Secretari general d’Ustec “Tinc un cafè pendent des de fa molt amb Jordi Cuixart, però, malauradament, no el podem fer” marina garcés Professora i filòsofa “L’actitud de la sala amb els testimonis de la defensa és radicalment diferent de la que té amb els testimonis de les acusacions. Se’ls ha tolerat la subjectivitat, i les contradiccions evidents. I als de la defensa se’ls talla agressivament. Abús de poder.” Joan ignasi elena Portaveu jurídic d’ERC “El tracte que dispensa el Suprem en les declaracions dels testimonis en funció de si són de la defensa o de l’acusació és clarament discriminatori. Una vulneració de drets més en aquest judici” marcel mauri Vicepresident d’Òmnium CulturalLES FRASES
“Vaig dir a un agent que pensés bé el que feia, perquè ens estava fent mal” JAUME PICH Advocat. Era a Castellgalí l’1-0 “No vaig veure ningú agredir cap agent. El cop als testicles potser l’hi va donar un company seu amb la defensa. Estaven molt junts” Sílvia carmona Advocada. Era a Callús l’1-O “Quan vaig veure arribar la Guàrdia Civil, vaig tenir molt clar que havien vingut pel que jo havia fet el 20-S” jordi pesarrodona Regidor de Sant Joan de Vilatorrada “No vaig rebre cap comunicació oficial en el sentit que s’havia suspès el referèndum” joan badia Alcalde de Callús “Treien violentament dones i nenes [del centre]. També utilitzaven les defenses. Arrossegaven la gent d’una manera molt agressiva. Els agents mai van dir res” Esther raya Era a l’institut Pau Claris l’1-OLA CREU
Un Marchena desaforat maltracta Garcés i Font
El president del Tribunal, Manuel Marchena, va començar la jornada fent gala de mal humor i prepotència i tallant de mala manera els dos primers testimonis, el secretari general del sindicat Ustec, Ramon Font, i la professora i filòsofa Marina Garcés, d’En Peu de Pau. A Font li va dir que estava fent perdre el temps al tribunal i el va amenaçar amb conseqüències penals si persistia en la seva actitud. Amb Garcés encara va ser més dur. “Vostè no ve aquí a explicar el seu grau d’al·lucinació ni el seu estat febril”, va dir a Garcés el jutge Marchena, que tallava així la declaració de la filòsofa. Garcés havia comentat, prèviament, que havia quedat “al·lucinada” per la violència de la repressió policial i també que havia tingut una mica de febre aquell matí, però que, tot i així, havia anat al col·legi electoral. Per al president del tribunal, però, “les valoracions personals no tenen cap interès en el judici”. Marchena també va demanar a Garcés que deixés de banda un paper amb unes notes personals. L’actitud del president del tribunal va ser motiu de protesta per part de l’advocat de Jordi Cuixart, Benet Salellas, que va dir que s’estaven vulnerant drets fonamentals i va recordar que als policies i guàrdies civils sí que se’ls havia permès expressar valoracions personals.Una dona indignada
Miquel RieraMaría Luisa Carrillo, una veïna de Barcelona que era a l’escola Estel, on va intervenir la Policía Nacional l’1-O, va oferir ahir un contundent testimoni davant el tribunal i va recordar, amb indignació continguda, com els agents l’havien tirat a terra i li havien trencat la pelvis. Marchena li va dir si estava nerviosa: “No. Només estic indignada”, va respondre, abans de precisar que l’1-O ella només havia volgut donar la seva opinió.
En castellà o res
Miquel RieraLluís Matamala, advocat del Bages, present l’1-O a Sant Joan de Vilatorrada, va demanar al tribunal de parlar en català, però Marchena, encara amb mal humor matinal, va ser molt contundent. “Vostè contestarà en castellà. Si no vol contestar en castellà, s’aixeca, assumeix les conseqüències legals de la seva negativa a contestar i hem acabat”, li va dir el jutge. Abans va advertir-lo de nou: “Quan jo parli, vostè calla.”
