La croada antiavortament pren embranzida als EUA
El Senat d’Alabama aprova la llei més restrictiva del país i prohibeix la interrupció de l’embaràs fins i tot en cas de violació i incest
El conservadorisme vol que el Suprem revisi la legislació
Ja fa temps que els corrents ultraconservadors dels Estats Units s’han alçat per revertir la legislació actual i fer que l’avortament torni a ser il·legal al país. Animats per un president, Donald Trump, autoproclamat “el president més pro vida de la història”, i per la composició conservadora del Tribunal Suprem (TS), la croada espera portar el cas a l’alt tribunal i tombar la decisió del 1973 en què es va legalitzar l’avortament a tot el país, en el cas conegut com a Roe vs. Wade.
L’onada s’ha intensificat en estats conservadors amb lleis de restricció i criminalització de la interrupció de l’embaràs. L’últim pas, el més contundent fins ara, es va produir la matinada de dimecres al Senat estatal d’Alabama, que va aprovar la llei antiavortament més restrictiva de tot el país: prohibeix qualsevol cas, incloent-hi la violació i l’incest, i criminalitza els metges que el practiquin, amb penes de presó d’entre 10 i 99 anys.
La llei de protecció de la vida humana d’Alabama va ser aprovada sense problemes en un Senat estatal de majoria aclaparadora republicana i on només hi ha quatre dones. Una d’elles, la conservadora Terri Collins, és autora de la mesura. La llei és, per si mateixa, inconstitucional, ja que contradiu directament el dictamen del Tribunal Suprem del 1973.
Collins no va amagar que l’objectiu de la mesura no és que s’apliqui, sinó posar en escac el tema de l’avortament i que arribi a les altes esferes judicials amb l’esperança que s’il·legalitzi. “Aquesta llei està preparada per desafiar Roe vs. Wade i protegir la vida dels no nascuts”, va dir la senadora Collins. La governadora de l’estat, la republicana Kay Ivey, té cinc dies per signar la llei: no hi ha dubte que, amb el seu historial antiavortista, donarà suport a un text que només permetrà interrompre l’embaràs quan estigui en risc la vida de la mare o el fetus.
Les escales del Capitoli de Montgomery, la capital de l’estat, es van omplir de manifestants disfressades com a El conte de la serventa. “Demano perdó a totes les dones d’Alabama per la llei tan arcaica que s’acaba d’aprovar”, va dir Bobby Singleton, líder dels demòcrates.
Les organitzacions de drets civils han anunciat que denunciaran aquesta mesura als jutjats, fet que iniciarà el procés judicial que, d’altra banda, desitgen els conservadors: volen que, després de totes les apel·lacions, la qüestió arribi al Suprem i es debati de nou l’avortament als EUA.
Fins ara, setze estats han aprovat o estan en tràmits d’aprovar les conegudes “lleis del batec”, que prohibiran l’avortament quan se sent el batec infantil, més o menys a partir de la sisena setmana de gestació (i quan moltes dones encara no saben que estan embarassades).
LA XIFRA
Prohibit el reconeixement facial
La ciutat de San Francisco es va convertir en la primera de tots els Estats Units a prohibir l’ús de tecnologia de reconeixement facial per part de la policia i altres organismes públics, en una decisió que es considera una victòria pel dret a la privacitat precisament al cor del desenvolupament i les novetats tecnològiques en l’àmbit mundial. Els grups de defensa de drets civils criticaven que les tècniques de reconeixement facial perpetuen la criminalització i biaix de les minories racials al país, ja que diversos estudis demostren més errades en el reconeixement en persones negres que blanques. La policia es va oposar a la decisió argumentant que dificultarà les tasques d’investigació en casos d’identificació de criminals o recerca de persones desaparegudes, tot i que fins ara només utilitzaven el sistema de detecció en fase de proves. Altres ciutats, com ara Oakland i Boston, també n’estudien la prohibició.
