Fortalesa cultural?

Hi ha un conte de Charles Bukowski en què l’escriptor protagonista veu un anunci d’una mena de fàbrica de creació on et paguen per escriure. Animat, es trasllada de Los Angeles a Nova York i descriu l’infern dels horaris, la bogeria del silenci i les normes. Veient la majoria dels representants culturals dels partits que aspiren a l’alcaldia del cap i casal, les pors de Bukowski se’m van contagiar. M’explicaré: un debat a l’Ateneu Barcelonès, amb el títol Quin model cultural necessita Barcelona? Bé, aquesta abstracció no és la que espanta, sinó el dirigisme que hi van exhibir. Moderat per Meritxell Pauné, subdirectora del digital Tot Barcelona i organitzat amb l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural, va reunir Joan Subirats (comuns), Ferran Mascarell (JxCat), Gemma Sendra (ERC), Xavier Marcé (PSC), Manuel Valls (Cs), Eva Higueras (PP), Marc Cerdà (CUP) i Jordi Graupera (BCap). Entre les generalitats cal dir que quatre procedien d’antigues llistes de la socialdemocràcia, tres d’ells amb importants responsabilitats en el govern cultural de la ciutat. Només dos van mantenir immaculats el temps fixat per la moderadora. Curiosament van ser els únics caps de llista, Valls i Graupera. Tots van incidir en la problemàtica i la incidència entre educació i cultura, un divorci ben sonat des del punt de vista tradicional.

Malgrat el dinamisme de la presentadora i de dues de les seves col·laboradores –que repartien targetes grogues i vermelles als ponents–, el debat no va tenir res de debat i la reiteració va ser una de les constants. Sense esmentar tòpics, especulacions i manual d’instruccions, he d’agrair la frase que va dirigir Higueras: “Volem recuperar el castell de Montjuïc com una fortalesa.” Malgrat la meva facilitat per captar metàfores, li vaig haver de preguntar al veí si realment havia dit el que havia dit. En fi, la seva intervenció també va ser valuosa quan va fer la proposta d’obrir una delegació del Prado al Banc d’Espanya i una altra del Princesa Sofia a Correus! El de la CUP va fer de llumenera quan va parlar de reforçar l’escoltisme. La majoria van repetir els conceptes estratègia, capitalitat cultural i fàbrica de creació. Bukowski hauria demanat un altre whisky.