Política

Girona: revàlida o canvi a la capital del procés

Els moments crucials succeïts en l’àmbit nacional han marcat el mandat, causant, primer, la marxa de l’alcalde i, més tard, la fi d’un pacte de govern

La clau seran les sumes possibles per a pactes postelectorals, amb Madrenas jugant-se-la i tres candidats a liderar el canvi al capdavant de la ciutat

Un total de 10 llistes es presenten a les eleccions i, com els últims quatre mandats, no es preveu cap majoria absoluta
Els temes més candents en campanya estan sent el procés, el turisme, l’habitatge, la seguretat i els barris perifèrics

El procés sobiranista ha sacsejat els últims anys no només la política nacional sinó també la de molts municipis. Un cas clar és Girona, que s’ha convertit en la capital de l’independentisme i ha tingut un mandat molt marcat pel procés. Primer de tot, perquè només set mesos després de la constitució del nou Ajuntament la ciutat va perdre el seu alcalde, Carles Puigdemont, que va deixar el consistori per presidir la Generalitat. La seva marxa va causar una de les crisis més esperpèntiques que es recorden. Es va optar per fer batlle el número 19 de la llista de CiU, Albert Ballesta, que va tenir un pas convuls i breu per la plaça del Vi. Al cap de menys de dos mesos la crisi es va resoldre amb un pacte fins llavors impensable a Girona: la sociovergència. Els dos rivals històrics a la ciutat, units. Marta Madrenas va passar a ser l’alcaldessa, amb la socialista Sílvia Paneque com a primera tinenta d’alcalde. L’acord de govern incloïa la “no-agressió” en els temes de país, i Girona i el seu Ajuntament van mantenir un perfil molt alt dins de l’independentisme.

La ciutat ha estat aquests anys referent, amb grans mobilitzacions ciutadanes que han batut tots els rècords. L’última gran mostra de força va ser la manifestació de la vaga del 21-F en protesta per l’inici del judici, amb 70.000 persones, i la persistència es veu en la concentració, cada dilluns, de centenars de persones a la plaça del Vi a favor dels presos polítics i exiliats. Demà passat serà ja el 83è dilluns consecutiu. L’Ajuntament, amb 18 regidors independentistes de 25, ha estat a l’altura de la ciutadania i ha mantingut una posició clara, amb múltiples mocions de suport al procés i als presos polítics, i també declarant persones no grates el rei espanyol i el llavors delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo. Un dels exemples més simptomàtics ha estat el canvi de nom de la plaça de la Constitució per plaça de l’U d’Octubre de 2017. Ha ressaltat el decidit paper de l’alcaldessa, que ha exercit de manera clara el lideratge de l’independentisme a la ciutat, cosa que li ha valgut que els espanyolistes la titllessin de hooligan. Madrenas, per exemple, va encapçalar, megàfon en mà, una protesta davant la seu de la policia espanyola a Girona quan van ser detinguts els Jordis; va passar la jornada de l’1-O defensant col·legis electorals; va interrompre tota relació institucional amb les autoritats de l’Estat espanyol dos dies després de la repressió policial del referèndum, i va trencar el pacte de govern amb el PSC, passant a governar en minoria, el dia que es va votar al Parlament la DUI i al Senat el 155. Madrenas deu al procés el fet d’haver-se donat a conèixer entre bona part de la ciutadania i segueix sent un dels punts forts del seu discurs. Els partits espanyolistes ho utilitzen per acusar-la de tenir el dia a dia de la ciutat abandonat. També la CUP l’ha acusat de no dedicar-se prou a la ciutat des que és diputada al Parlament.

La batalla electoral

El ferm independentisme de Madrenas és una de les seves principals cartes de cara al 26-M, en què passarà la seva prova de foc tres anys després d’arribar al càrrec. Ella vindica també la feina feta a la ciutat –“Girona és una ciutat que funciona i que és referent en diversos àmbits”, subratlla sempre que pot– i assegura que ha executat o iniciat el 95% del seu pla de govern, remarcant el que s’ha fet en serveis socials i reducció de l’atur. L’oposició, però, l’acusa d’haver executat pocs projectes i d’“actitud passiva” en problemes com ara l’augment del nombre de pisos turístics i els talls de llum en alguns barris.

Madrenas surt com a favorita per guanyar els comicis, però no és clar si per tornar a governar. Com en els últims quatre mandats a la ciutat, no es preveu que hi hagi cap majoria absoluta i, per tant, tot dependrà de les sumes possibles en els pactes postelectorals. La majoria, a més, serà més cara, ja que la ciutat ha superat els 100.000 habitants i això fa que el nombre de regidors passi de 25 a 27. Dos edils més a repartir, i la majoria, a un vot més (de 13 a 14).

A banda del resultat de JxCat, la clau serà el de les tres formacions que fa quatre anys van empatar a quatre regidors i ara es disputen liderar un possible canvi a la ciutat. N’hi ha dues sobretot que remarquen la necessitat del canvi. D’una banda, Guanyem Girona –una candidatura vinculada a la CUP i encapçalada per un dels actuals regidors cupaires, Lluc Salellas, però que aglutina també gent d’altres àmbits socials i associatius– que es mostra segura de sortir amb avantatge, després de mesos de precampanya intensa amb molta implicació als barris. Per ells el canvi és “imprescindible” i es presenten com el màxim adversari de Madrenas. De l’altra, l’alcaldable socialista, Sílvia Paneque, que també remarca que el canvi “no només és més necessari que mai, sinó que aquest cop és possible”. El PSC, amb molta implantació històrica a la ciutat, va arribar al seu mínim històric el 2015 després de la marxa de diversos membres del sector sobiranista. Ara, en un context més tranquil per al partit, aspiren a remuntar. Tot i l’any i mig que va ser al govern amb Madrenas, Paneque es desmarca ara de l’alcaldessa, a qui acusa de “molt de xou i poca gestió” pel procés. El tercer aspirant a ser clau és ERC, que viu un moment d’auge a tot el país. El candidat republicà és Quim Ayats, senador fins fa poc i que havia estat regidor de Joventut en l’últim tripartit a la ciutat (2007-2011). Ayats, que ha fet una campanya molt propositiva i defugint la confrontació, no parla tant de canvi, sinó d’“impuls” a la ciutat, mantenint obertes dues línies possibles de pactes: tant amb JxCat com amb Guanyem.

Pel que fa a la dreta espanyola, Ciutadans preveu créixer, ja que el 2015 encara no hi havia hagut el boom del partit, i presenta un candidat desconegut, Daniel Pamplona. I el PP aposta de nou per Concepció Veray, la regidora més veterana del ple, per mantenir la representació. Caldrà veure si els seus resultats es veuen afectats per la competència de Vox, que presenta d’alcaldable el seu president provincial, Alberto Tarradas, que és de l’Empordà. En tot cas, no es preveu en principi que les forces de dreta espanyoles siguin clau a l’hora de fer pactes.

També es presenten Girona En Comú Podem –la cap de llista, Eugènia Pascual, va ser l’alcaldable d’ICV-EUiA el 2015–, el Bloc Sobiranista Català –amb Nani Huertos de candidat– i el Pacma –amb Ignacio Pascual al capdavant–. En total, 10 llistes, dues menys que el 2015.

Principals temes de debat

Entre els temes més candents d’aquesta campanya hi ha el model turístic i les dificultats d’accés a l’habitatge, amb un tema estel·lar lligat a tots dos: els pisos turístics. L’oposició fa dos anys que alerta del seu augment, sobretot al Barri Vell, i de la inacció del govern per regular-ho. Madrenas defensa que l’encariment dels lloguers no és només causat pels pisos turístics i que cal una “diagnosi acurada” per afrontar el repte de l’habitatge. Fa més d’un any que va engegar la redacció d’un pacte local de turisme, que s’havia de presentar a principis d’aquest any però del qual ara per ara no se’n sap res. Pel que fa al model turístic, l’oposició reclama més diversificació i descentralització per la saturació de turistes que hi ha al Barri Vell. L’alcaldessa opina que el model és adequat –“Altres el volen copiar perquè és diversificat”–, però admet que calen mesures per millorar la convivència entre visitants i veïns. En aquest sentit, s’ha elaborat un pla estratègic de turisme –presentat al setembre–, però el govern, de moment, només ha posat en marxa una mesura molt polèmica: que els busos turístics no puguin deixar els viatgers a la zona fins ara habilitada prop del Barri Vell, sinó que ho hagin de fer en llocs més allunyats. Això ha esponjat l’entrada de turistes al Barri Vell, però ha causat queixes del sector del transport.

Un altre eix de debat està sent la seguretat, arran de l’augment de robatoris de l’últim any i de la prejubilació de cop de 14 agents municipals per un decret estatal. L’oposició va denunciar que la reorganització que es va fer va suposar la desaparició de la figura del policia de barri. Madrenas diu que s’ha optat per un nou model en què tots els agents són de proximitat. Tothom té clar que cal augmentar el nombre de policies perquè Girona està per sota de la ràtio que li toca per població. La “supressió” dels agents de barri és només un dels molts exemples que els diferents candidats de l’oposició citen per parlar de l’“abandó” dels barris per part del govern. Afirmen que tot es basa en el centre i no s’inverteix en la perifèria, cosa que el govern nega.

Hi ha consens que un dels reptes del mandat que ve serà la mobilitat. S’acaba d’iniciar l’elaboració d’un nou pla en què s’hi ha volgut implicar tots els pobles de l’àrea urbana. Més pàrquings dissuasius, més carrils bici, més zones per a vianants al centre, i millors rutes i freqüències de bus, són algunes de les propostes en què, en general, tothom coincideix. En la nova mobilitat serà clau la reforma de l’entrada sud, la carretera de Barcelona, que ha de ser el gran projecte del proper mandat. En aquest d’ara ho havia de ser el pla de la Devesa, que ha acabat al calaix perquè “s’havia allunyat del que la ciutadania volia”, segons l’alcaldessa. L’oposició ha criticat molt la renúncia a un projecte que s’havia dit que era clau per al principal parc urbà de la ciutat.

I sens dubte un altre tema que sobrevola els debats de campanya, com no podia ser d’una altra manera, és el procés. Els espanyolistes aprofiten qualsevol ocasió per usar-ho per atacar l’alcaldessa, però ella just és on se sent més còmoda. També ERC i Guanyem n’estan fent bandera. Com que un ajuntament reflecteix la ciutadania, sembla clar que al nou consistori –més enllà de qui governi– hi haurà de nou una clara majoria sobiranista.

MARTA MADRENAS
JUNTS PER CATALUNYA
Té 51 anys. Advocada i expresidenta dels API gironins, Madrenas va entrar en política amb Carles Puigdemont. Regidora des del 2011, va assumir l’alcaldia el març del 2016, tot i que no va ser la primera opció quan Puigdemont va marxar a la Generalitat. En tres anys ha marcat perfil propi com a alcaldessa, sobretot erigint-se en líder en el tema independentista. Des del gener del 2018 és també diputada.
QUIM AYATS
ESQUERRA REPUBLICANA
Té 39 anys. Treballador de banca, va ser regidor de Joventut en l’últim govern tripartit de Girona (2007-2011). Després d’un parèntesi en la política, va ser elegit senador en les eleccions espanyoles del 2015 i del 2016. Ara és l’aposta d’ERC per aquestes municipals a Girona, després que l’actual portaveu al consistori, Maria Mercè Roca, decidís no continuar perquè sentia que el partit no confiava en ella.
LLUC SALELLAS
GUANYEM GIRONA
Té 35 anys. Periodista i politòleg, és regidor des del 2015 per la CUP-Crida per Girona (era el número dos de la llista). També és el representant cupaire a la Diputació de Girona. El novembre passat va deixar el secretariat nacional de la CUP, del qual era portaveu, i un mes després va ser escollit alcaldable de Guanyem Girona, un projecte pensat per aglutinar gent de molts àmbits més enllà de la CUP.
SÍLVIA PANEQUE
PARTIT DELS SOCIALISTES
Té 46 anys. Llicenciada en químiques, és regidora des del 2011. El 2014 es va convertir en portaveu del PSC quan la resta de regidors van deixar el partit i l’any següent va estrenar-se com a cap de llista. Va començar el mandat a l’oposició, però el març del 2016 va passar a ser primera tinenta d’alcalde del nou govern de Madrenas. El pacte CiU-PSC va durar un any i mig, fins al 27 d’octubre del 2017, el dia de la DUI i el 155.
DANIEL PAMPLONA
CIUTADANS
Té 29 anys. És el més jove dels candidats i també el més desconegut, ja que s’estrena en política. Llicenciat en ciències polítiques per la UdG, màster en Unió Europea, actualment és doctorand en dret. Ha treballat a l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica i a l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, a Viena. El 2015 va fundar una empresa a Londres dins el sector de les start-ups.
CONCEPCIÓ VERAY
PARTIT POPULAR
Té 42 anys. És assessora de comunicació i portaveu del PP a l’Ajuntament de Girona des del 2003. És la regidora més veterana de l’actual ple. Aquest mandat ha estat portaveu del PP al Consell Comarcal del Gironès, del qual havia estat vicepresidenta en l’anterior. Va ser diputada al Congrés del 2011 al 2015. A les espanyoles del 2015 i el 2016 va tornar a ser cap de llista, però el PP no va obtenir cap escó a Girona.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Audiència de Barcelona fa fora l’Ajuntament del judici per les actuacions policials de l’1-O

barcelona

Primers enfrontaments en la manifestació per la reforma de pensions en París

París

La Cambra de Representants dels EUA prepara les acusacions d’‘impeachment’ contra Trump per “abús de poder”

washington

Felip VI farà la ronda de contactes per a la investidura entre dimarts i dimecres de la setmana que ve

Madrid

La Moncloa nega que Sánchez donés per fet l’acord amb ERC

Madrid

El TC anul·la els acords de la Mesa del Parlament que van permetre tramitar una moció sobre la DUI el juliol del 2018

Madrid

CCOO i UGT insisteixen que cal un “acord” amb ERC per la investidura i abordar el “conflicte” català

Madrid

La defensa del CDR Ferran Jolis presenta una querella per la vulneració “sistemàtica” dels seus drets

Sabadell

Un centenar d’alcaldes i regidors independentistes rebutgen a Barcelona la sentència de l’1-O i les detencions posteriors

Barcelona