Kurz diu adeu a la coalició amb els ultres a Àustria

El perill de compartir res amb la ultradreta va deixar ahir el terreny de la hipòtesi per derivar en un terratrèmol polític, a una setmana de les eleccions europees. El cap de govern austríac, el popular Sebastian Kurz, va donar per acabada la seva coalició de govern, un any i escaig després d’arribar al poder amb el suport de la ultradreta, i va demanar la convocatòria d’eleccions anticipades al president, l’ecologista Alexander van der Bellen.

El detonant de la ruptura va ser un vídeo, gravat amb càmera oculta en una casa llogada d’Eivissa, el 2017, que de la nit al dia va fer la volta al món. El protagonista principal n’és el líder de la ultradretana FPÖ i fins ahir vicecanceller Heinz-Christian Strache, qui, animat per l’alcohol i la companyia d’una falsa multimilionària russa, prometia favors a canvi d’ajut a la seva campanya.

L’FPÖ no és una formació nova, en l’òrbita dels radicals europeus. És una ultradreta arrelada des de fa dècades a Àustria, que ha format part de quatre aliances de govern en aquest país.

“És un atemptat polític […], estava begut […], van aprofitar-se d’uns moments de comportament de mascle...”, eren les explicacions d’aquest polític de 49 anys, enxampat de ple en el que ell creia que era un negoci amb una oligarca russa disposada a invertir en la seva campanya electoral a canvi de contractes estatals un cop arribés al poder.

Dos mitjans de referència alemanys, el setmanari Der Spiegel i Süddeustche Zeitung, van llançar la bomba divendres al vespre, amb la publicació de les primeres imatges. La teòrica multimilionària era part d’un parany en què Strache jugava amb possibilitats tals com ara aconseguir el control del diari més gran i influent del país –el Kronen Zeitung– per poder manipular l’opinió pública. Una qüestió, per a ell, fàcil, ja que “els periodistes són les més grans putes del planeta”.

Dissabte, Strache dimitia com a líder de l’FPÖ i vicecanceller de Kurz mentre acusava els mitjans alemanys de “conspiració política” i denunciava la publicació d’una gravació obtinguda “il·lícitament”. Poc després, al centre de Viena, desenes de milers de ciutadans exigien al canceller conservador la convocatòria d’eleccions anticipades amb pancartes contra el “neonazi Strache” i amb cants d’“Eivissa, Eivissa”, al·lusius a la festa i la borratxera.

Que un polític intenti passar per víctima després de ser enxampat en una situació tan explícita com aquella sessió eivissenca ja diu prou del personatge. La coalició entre el canceller conservador i Strache, a més, ha estat font d’escàndols continuats pels contactes de l’FPÖ amb el neonazisme més explícit.

Era una situació explosiva per a Kurz, que el 2017 es va convertir en el cap del govern més jove de la Unió Europea (UE) aliat amb aquest partit. El vídeo eivissenc és d’uns mesos abans de les últimes eleccions generals austríaques.

Kurz va arribar al poder el mes de desembre, després de descartar-se altres formes de govern. El govern de Viena ja havia acumulat moltes crisis en aquest any i escaig i, de fet, hi havia rumors que la situació esclataria fins a una convocatòria d’eleccions anticipades a mitjà termini.

Però no es comptava amb un escàndol com el que va esclatar entre divendres i dissabte, dia en què Strache havia d’estar, juntament amb membres d’altres partits de la ultradreta europea, a Milà, agermanats i disposats a conquerir l’eurocambra, abanderats per la francesa Marine Le Pen i l’italià Matteo Salvini.