Ses Senyories els presos

Durant catorze setmanes han viscut tres o quatre trasllats setmanals des de Soto del Real a la plaça Vila de París, on hi ha la seu del Tribunal Suprem que els jutja, però tots eren desplaçaments a les fosques en què Madrid tenia el color de l’interior de la furgoneta amb el logotip de la Guàrdia Civil que proscriu l’entrada de la llum. Per primera vegada des del seu empresonament, els diputats Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull i el senador Raül Romeva van poder veure ahir els carrers de Madrid banyats per la llum del sol. “Sempre els traslladen en furgonetes amb els vidres tintats i avui han pogut veure el paisatge”, recalcava el republicà Gabriel Rufián com si convidés a pensar què són els petits detalls per a un pres. I el d’ahir era un viatge especial per als cinc: tots van pujar a un vehicle sense logotip amb la convicció de ser pres polític i van tornar a Soto del Real havent conquerit el tractament d’Excel·lentíssim Senyor o Sa Senyoria.

El dia va despertar al Congrés amb la policia jugant a fet i amagar de les vuit a les deu del matí, dues hores en què una cinquantena d’agents van prendre posicions a la Carrera de San Jerónimo, al carrer Zorrilla i al carrer Cedaceros. La vistositat del desplegament incloïa el desembarcament dels agents de la brigada del subsol amb un ganxo a la mà per aixecar les tapes de les clavegueres. “Que avui i aquí Oriol Junqueras, Raül Romeva i la resta no puguin parlar a la premsa és una terrible anomalia i demà tornarem a veure un dispositiu policial com si vingués Pablo Escobar o Bárcenas”, denunciava Rufián. Per acabar de despistar les càmeres, la comissària en cap del Congrés, Concepción Ramos, fins i tot va sortir a supervisar una entrada, la del carrer Zorrilla, que ella ja sabia llavors que no seria l’entrada dels presos polítics.

Després de la formalització al pàrquing subterrani del canvi de custòdia de la Guàrdia Civil al cos de la policia espanyola, que és el que vetlla per la seguretat al Congrés, per l’ascensor de la primera planta van aparèixer Junqueras, Turull i Rull –amb el pin de conseller de la Generalitat i amb una flor groga a la solapa– i Sànchez, amb un llaç groc. El recorregut fins a les sales de la burocràcia era acompanyat per un núvol de companys com ara Gabriel Rufián i Carolina Telechea, d’ERC; Laura Borràs, Míriam Nogueras i Sergi Miquel, de JxCat, i Jon Iñarritu i Marian Beitialarrangoitia, d’EH Bildu. Els companys de grup van pensar que els presos voldrien fugir per un dia de l’esmorzar del penal i els van comprar entrepans al bar del Congrés per regalar-los un esmorzar diferent del que prenen habitualment a Soto del Real. A Raül Romeva, al Senat, l’esperava una delegació amb Mirella Cortès al capdavant.

Que Ses Senyories els presos no són com la resta ho van descobrir aviat, quan els uixers del Congrés no els van fer entrega del mòbil i la tauleta propis del lot de nou diputat perquè la situació de pres preventiu els condemna a la incomunicació. Sí que van rebre, en canvi, la cartera de diputat, amb la condició que la deixessin en custòdia als companys de grup perquè no tenen autoritzat entrar-la a la presó.

Com que es donava la paradoxa que la providència del Tribunal Suprem prohibia reunir-se amb el grup i dirigir-se a la premsa el dia del ple de constitució –avui–, però no deia res explícit del dia d’ahir, el personal del Congrés assumia les ordres del jutge Manuel Marchena –“degudament custodiats” i “reintegrats amb la màxima brevetat possible”– com un vet a tot contacte. Però va ser la popular Ana Pastor, la presidenta del Congrés sortint, qui en l’últim dia de servei va imposar al funcionariat l’acollida als presos amb un tracte de dignitat propi de Ses Senyories. I així va ser com ells van poder enregistrar vídeos amb mòbils prestats per fer arribar els seus missatges i van poder abraçar sense limitacions els companys del grup, un formalisme que té aroma de privilegi per a un pres que viu les visites amb un vidre separador. “Quina presidenta del Congrés és més fiable en l’enfrontament amb els separatistes, Ana Pastor o Batet?”, exclamava retòricament ahir Pablo Casado davant dels seus, sense saber encara que la popular Pastor no s’alimenta de la revenja.