“Tothom és conscient que es pot pactar amb el PSC”

La meva primera reacció va ser: “Jo no he vingut aquí a ser alcalde.” Però vaig acabar acceptant el càrrec per responsabilitat, per compromís i sobretot perquè havia estat un mes i mig atabalant l’antic alcalde dient-li que jo, per la meva professió (soc músic, compositor), dedicava els matins a la meva regidoria i podia assumir altres regidories. De manera que, sense saber-ho, ho havia estat anunciant. Així que vaig acabar assumint l’alcaldia amb molt d’orgull i molt agraït que el partit confiés en mi.

Soc una personal formal i tot el que té a veure amb l’administració em fa molt de respecte. Aquest temps m’ha servit per veure que l’alcaldia és un lloc molt compromès. He vist que soc un bon alcalde. Soc una persona que sap exactament què ha de fer. Vaig trigar uns mesos a decidir si em presentava a les municipals, però va arribar un punt que vaig tenir clar que sí. De fet, vaig heretar un projecte que, tot i anar de regidor, era del partit; no era el meu projecte personal.

Vam tenir molta sort perquè quan vam fer el cartipàs, arran del pacte de govern amb els altres partits, ens vam quedar l’eix de l’Ajuntament. Teníem Urbanisme, Hisenda i Recursos Humans, Serveis Socials... l’eix potent políticament parlant, allò que no figura a les postals i que no en pots fer grans anuncis, però que és el cor de l’Ajuntament. Després del pacte, va ser facilíssim fer un cartipàs entre quatre. I això ens va ajudar molt a l’hora de seguir governant. Per exemple, hem fet grans projectes en matèria d’urbanisme.

Hem reactivat el pla de barris i hem actuat a sa Massaneda i a s’Auguer. Hem fet la històrica rotonda de ca la Guidó i estem urbanitzant tota la carretera de Tordera. I hem començat a obrir el camí de ronda. També hem treballat molt l’àrea de Serveis Socials. Vaig obrir el servei de polítiques d’igualtat, el SAI (servei d’atenció integral) LGTBI, hem posat en marxa dos centres oberts i hem ampliat la macroàrea d’Acció Social amb vuit treballadors més. A més, hem convocat dotze places més de policia local.

Evidentment. Però tenia clar que ni el PDeCAT ni ERC no tornarien [a entrar al govern] perquè van marxar per voluntat pròpia, o perquè el partit els ho va dir. I calia tirar endavant la feina del dia a dia. I els pressupostos? Doncs negociar-los. Els meus primers pressupostos, que vaig presentar el febrer del 2018, es van aprovar passats dos o tres mesos, però exactament igual com estaven el primer dia, sense tocar-ne ni una coma. I els del 2019 van trigar un mes a ser aprovats.

Crec que podem tenir més musculatura. Ara tenim quatre regidors. Blanes és una població molt diversa, complexa. Però crec que podem créixer, i força. L’avantatge que tenim al PSC és que puc mirar cap a la dreta, l’esquerra, endavant i endarrere i puc pactar amb qualsevol. Ningú té línies vermelles amb nosaltres. Les tenien en el moment de l’1-O, pel fet que l’alcalde era socialista; perquè en aquelles poblacions on l’alcalde no era socialista, bé que es va aguantar el pacte. Per exemple, a Lloret. Però volien estigmatitzar el PSC. De fet, en les últimes coses importants que han passat pel ple, com per exemple el POUM, he aconseguit majories amplíssimes. La sensació que tinc és que si aquestes últimes votacions, que poden tenir una càrrega política important tan a prop de les eleccions, les hem aprovat amb àmplies majories, és perquè tots són conscients que poden pactar amb nosaltres.

Blanes té un problema important d’equipaments; fa molt i molt de temps que no se’n fan. Tenim necessitats prioritàries, com ara una nova prefectura de policia. Tenim pendent fer una piscina municipal; és una reivindicació de la població molt estesa. També ens falta un hotel d’entitats. I l’altre gran problema que té Blanes és la manca d’habitatge social. Tenim dos projectes, un a Can Borrell i Valldolig, que es van frenar per la crisi. La meva proposta és crear un departament d’habitatge i posar-hi un tècnic, un advocat i un administrador. En matèria d’educació, un dels projectes que tinc és convertir les tres escoles bressol en municipals. I fer una bona programació cultural de forma conjunta amb els actors culturals de la població.

El tema de l’oci nocturn és molt polèmic perquè és un problema d’ordre públic. És un problema veïnal important perquè altera de forma espectacular el bon viure a la zona dels Pins. Després de dues ordres de reducció horària a dues discoteques, tant els Mossos com la Policia Local em van plantejar que havia de fer un decret de reducció per a tota la zona. Ara estem en procés d’audiència, en què les empreses poden presentar les al·legacions. S’ha de tenir en compte que un decret, que és per a nou mesos, igual que es pot ampliar, també es pot retirar. La meva opinió, però, és que, a més de la reducció horària, hauria d’haver-hi mesures policials, rotundes, durant temps. Fa temps que reclamo a Interior més presència de Mossos. Tenir quatre o cinc patrulles de Policia Local pendents d’una discoteca és insostenible des d’un punt de vista econòmic.