Apel·lacions a la república i a l’1-O en un Senat per reformar

Mai abans, exceptuant el ple que va aprovar el 155, una sessió constitutiva del Senat havia atret tants focus: un pres polític i senador electe, el més votat a Catalunya, Raül Romeva, assistia a l’acte sota custòdia policial; un altre senador electe, amic personal d’un president a l’exili i sota la lupa judicial, Jami Matamala, també hi era present; i l’independent Manuel Cruz havia de prendre possessió del càrrec de president de la cambra alta després que el Parlament vetés l’entrada al Senat del primer secretari del PSC, Miquel Iceta. I tot això sense oblidar que en aquesta cambra també tenen escó i altaveu l’extrema dreta.

Com al Congrés, Romeva va entrar quan l’hemicicle ja era ple de gent. Aplaudiments, abraçades i petons omplien cada encaixada de mans del senador amb els membres del seu grup i de JxCat. En el moment d’acatar la Constitució i ja amb Manuel Cruz com a president, Romeva ho va fer “com a pres polític i fins a la proclamació de la república catalana i sempre compromès amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat”. Nova encaixada de mans aquest cop amb el president de la cambra, amb qui el senador ja havia tingut el gest abans de la primera votació quan havia accedit al passadís per anar a votar. En aquesta ocasió, Cruz fins i tot va tallar el vicepresident segon de la mesa del Senat, el popular Rafael Hernando, que intentava interrompre Romeva cridant el següent senador.

Els focus també es van fixar en la senadora Marta Pascal, que no va participar del mateix ritual que la resta per acatar la Constitució i va optar per la forma notarial perquè, va explicar ella mateixa més tard per la xarxa social: “Aquesta constitució no em representa i em nego a quadrar-me davant d’ella”

Tal com estava passant al Congrés, ERC va decidir votar amb un paper en blanc on es podia llegir la paraula llibertat i on hi apareixia un llaç groc. La majoria absoluta del PSOE a la cambra alta va permetre que Cruz fos escollit president en la primera opció i que la mesa finalment estigui ocupada per quatre càrrecs del PSOE, dos del PP i un del PNB. Als populars al final se’ls va negar un altre escó perquè “no rebaixen la tensió” i continuen fomentant la “crispació”.

L’acte va finalitzar amb la intervenció de Manuel Cruz, que va fer tota una declaració de principis en què va assegurar que no esperarà la reforma del reglament del Senat ni de la Constitució espanyola per fer d’aquesta institució una “cambra territorial influent” i “part de la solució als problemes territorials”. També va demanar construir un futur des del Senat, a través del “diàleg”, el “debat” i “l’acord” i es va comprometre a fer-ho “amb totes les posicions ideològiques des de la paraula i el respecte al marc constitucional”. Totes les idees i projectes polítics, va afegir, són “legítims” i “es mereixen ser escoltats, reconeguts i debatuts”. “Cap argument sobra quan es tracta de fer una Espanya més cohesionada”, va dir, i va defensar que la diversitat i pluralitat d’Espanya no ha de ser un problema. “La nostra complexitat com a país és també la nostra riquesa”, va concloure en una intervenció força aplaudida. Cruz va assegurar que no és “equidistant ni indiferent” i va dir que tot i que els canvis causen “inseguretat”, el futur s’ha de construir a través del “diàleg, el debat i l’acord”.

Després de la intervenció de Cruz, la portaveu d’ERC al Senat, Mirella Cortès, va assegurar que acceptava la proposta de “diàleg” llançada pel president del Senat per resoldre les disputes territorials i va confiar que el tarannà del president permeti que Romeva pugui continuar com a senador i no acabi suspès ja tal com pretenen el PP i Cs. “Nosaltres estem asseguts a la taula del diàleg”, va assenyalar Cortès.