Els pèrits admeten que el cost dels locals de l’1-O no és real
Dos tècnics de Segipsa i Ibertasa xifren en 900.906 euros el preu d’obrir un dia els centres, mentre que dos més sostenen que és un “càlcul teòric” i “amb errors” perquè no es poden llogar espais públics
La segona pericial econòmica, encarregada per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que xifra en 900.906 euros el cost d’obrir 2.259 locals per a la votació de l’1-O, va ser desmuntada amb contundència per dos pèrits del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, aportats per la defensa de Dolors Bassa, exercida pel penalista Mariano Bergés, ahir en el judici al Tribunal Suprem. Els autors de l’estudi, de la Sociedad Mercantil Estatal de Gestión Inmobiliaria de Patrimonio (Segipsa) i Ibertasa, davant la fermesa dels pèrits de la defensa, van declarar que van realitzar un “valor raonable”, i van admetre i subscriure que certament la majoria de locals usats per al referèndum són de titularitat pública i aquests no es poden llogar ni hi pot haver un lucre cessant, és a dir, un perjudici per a la Generalitat.
Els experts Jordi Duatis i Joan Güell van exposar al tribunal que quan es va fer l’encàrrec de valorar els possibles danys econòmics per la utilització dels centres de votació, els experts de Segipsa i Ibertasa haurien d’haver deixat ben clar que “no es podia fer cap valoració”, que potser es podia haver comptabilitzat com una taxa o preu públic. Hi van afegir que el càlcul realitzat per estimar el cost dels locals, amb una base cadastral, a més de contenir “errors” s’ha fet sempre amb preus a l’alça. Per exemple, van precisar que la meitat de locals són de la Generalitat, però la resta són privats o municipals. “Dels quinze primers locals, comptats, deu no són de la Generalitat”, van indicar Duatis i Güell, que van afegir que en un cas, el de l’Escola Industrial de Barcelona s’ha comptabilitzat els 73.000 m² que ocupa, quan en una votació s’utilitza una planta baixa. Per calcular la suposada rendibilitat del centre, també van criticar que s’ha fet sobre la base de vint-i-quatre hores, quan les votacions no duren més de dotze. “Hi ha alguns errors, però uns es compensen amb els altres”, va excusar-se Carlos Irisarri.
Final de judici, 12 de juny
Els advocats Andreu van den Eynde i Marina Roig van evitar la declaració de dos agents de la Guàrdia Civil, que el fiscal volia passar com a pèrits, i amb preguntes sobre documents (Enfocats) no trobats als despatxos de Jové i Salvadó, com fixava la perícia.
D’altra banda, fonts judicials van indicar que el Suprem vol acabar el judici el 12 de juny, amb l’última paraula dels acusats, a qui es deixarà 15 minuts. A més, el Suprem ha ratificat la multa de 2.500 euros als exdiputats de la CUP Antonio Baños i Eulàlia Reguant per haver-se negat a contestar a Vox en el judici i ha decidit remetre la causa a un jutjat de Madrid perquè investigui si van cometre delicte de desobediència.
Només 33 agents al·leguen agressions
Una altra prova pericial exposada ahir va ser la pericial mèdica de les lesions que la fiscalia sosté que 101 agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil es van fer volent aturar l’1-O, aportada per la defensa de Junqueras i Romeva. Els doctors Xavier Crusi i Ferran Caballero van explicar que només consten atestats mèdics de 60 agents, i la majoria són “contusions lleus”. Van afegir que només en 33 casos els agents indiquen que van rebre agressions.
