El diputat gal·lès Hywel Williams, al Suprem
Lamenta la judicialització d’un conflicte polític i defensa el dret a decidir del govern i el poble català
Recorda que al Regne Unit hi va haver una situació similar i que, a través del diàleg, es va pactar un referèndum
El dia que vam saber que el Tribunal Suprem deixaria vist per a sentència el judici de l’1-O el proper 11 de juny, a la sala de l’alt tribunal espanyol hi havia dues personalitats internacionals destacades. El diputat del parlament de Westminster Hywel Williams, integrant del partit nacionalista gal·lès Plaid Cymru, va presenciar, acompanyat de l’escriptor i activista Chris Bambery, la sessió judicial de dijous passat.
Williams és també, a més de diputat, el portaveu de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia, grup interparlamentari que integra diputats de les principals forces polítiques de la cambra baixa britànica. Com ens explica, formar part de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia no és una qüestió de cadires. Els diputats que l’integren són “membres individuals en contra de la idea que hi hagi polítics empresonats per fets polítics”, que “miren de poder anar informant sobre el que s’està esdevenint a Catalunya i servir d’altaveu” perquè, bé a través de la seva veu o bé directament a través de la veu de polítics catalans, es connecti el discurs més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol.
Tot i la funció del grup interparlamentari sobre Catalunya, Williams i Bambery no van assistir al judici com una funció de treball del grup, sinó que ho van fer per interès personal.
Del judici, Williams n’extreu que és una “estranya combinació que un tema eminentment polític sigui tractat pels tribunals”, i expressa la seva incapacitat per imaginar que això pogués passar al seu país. Williams recorda que, a través del diàleg, Escòcia i el Regne Unit van pactar la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. El diputat de la cambra britànica qüestiona com pot ser que es porti als tribunals polítics “acusats de delictes de malversació per la utilització de fons públics per mesurar i preguntar l’opinió dels ciutadans respecte a un aspecte de la vida política”.
Williams té clar que el govern català i la seva població tenen dret a autodeterminar-se, en tractar-se d’una nació històrica, amb una cultura i una llengua pròpies. Pel diputat de Caernarfon, aquests aspectes són “una habilitació suficient per decidir sobre un mateix”.
Tot i que, assegura, va veure amb bon esperit els líders independentistes empresonats, Williams lamenta la situació, que defineix com a trista i sorprenent, i assegura que no s’hauria imaginat mai que un escenari així pogués ser una realitat “a Espanya, a Catalunya, a Europa, a la Unió Europea...”.
