Política

PER LLOGAR-HI CADIRES

De l’alçada d’un campanar

La premsa ignora les al·legacions dels advocats defensors. Tota? No. A l’Abc llegim Pedro Cuartango: “El procés va ser un acte planificat des del poder amb un full de ruta que implicava trepitjar la legalitat”; a Álvaro Martínez: “Van den Eynde és la versió jurídica de l’alienació col·lectiva que afecta el separatisme”, i a Ignacio Camacho: “Es tracta de desqualificar d’avançat les previsibles condemnes com a part d’un pla repressiu contra l’aspiració de la independència.” I Federico Jiménez Losantos escriu a El Mundo: “Al cap de poc que se sàpiga la sentència, sortiran als carrers amb les masses i TV3 al darrere.”

Invocant May... quan convé

Juan Carlos Rodríguez Ibarra escriu als diaris del Grupo Joly –que, per cert, el presenten com a expresident de la Junta d’Andalusia– un text on demana dimissions: “La senyora May va decidir, en un gest que l’honora, dimitir quan va veure que no podia assolir el Brexit que van decidir els ciutadans. Els líders independentistes que se’n van escapolir o mantenen un discurs impossible podrien recuperar una mica de dignitat si seguissin l’exemple de May. Saben amb escreix que, si hi ha democràcia, en un estat no pot haver-hi secessió unilateral. I que si hi ha secessió s’acaba la democràcia.”

L’edat mental de la dissidència a Espanya

Eduardo Jordá afirma sobre els independentistes: “En una època menys infantil que la nostra ningú no es prendria seriosament uns personatges que han demostrat tenir l’edat mental d’un nen.”

El que preocupa a Espanya

Santy, a La Opinión de Coruña, veu així les relacions entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Sobre aquest punt, Màrius Carol, a La Vanguardia, diu: “De moment s’han posat d’acord que s’han de posar d’acord”, però Bieito Rubido es lamenta a l’Abc: “Si en aquest país hi hagués una classe política assenyada, ara mateix Sánchez tractaria de fer un govern amb PP i Ciutadans.”

Catalunya, la república de la repressió

Roberto L. Blanco comença parlant de Guardiola i acaba així: “Aquesta es l’única repressió que patim a Espanya: la que practiquen els autoanomenats reprimits, convertits en repressors.”

Les paraules de Borràs encara couen

Isidro J. Echániz escriu: “Amb personatges com la senyora Borràs tindrem molt difícil el famós diàleg que tant es demana, ja que la ignorància de la nostra història ens porta a elucubracions.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Cañigueral avisa que si no governen “moltes coses quedaran aturades”

cassà de la selva
regne unit

Carles III reprendrà aquest dimarts l’agenda pública

barcelona
unió europea

La CE posa objeccions a la fusió entre Iberia i Air Europa

barcelona
Política

Mor Frank Field, ministre de la Seguretat Social en el primer govern de Tony Blair

Albiach alerta que es disputen l’escó de Girona amb Aliança Catalana

girona

Paneque: “El projecte clau és la construcció del nou Trueta”

salt
Regne Unit

Cinc acusats per atacs contra negocis vinculats amb Ucraïna

Barcelona

Vergés reivindica un Govern que gestioni el territori atenent a la seva diversitat

ripoll
Àsia-Pacífic

La Xina i els EUA es retreuen el respectiu suport a Rússia i Taiwan

Barcelona