Pau Ricomà (ERC) posa fi a 12 anys de PSC a Tarragona
El decisiu suport de la coalició En Comú Podem fa decantar la balança de la governabilitat en favor dels republicans, auxiliats també per Junts i la CUP, en detriment del trident del 155
Pau Ricomà és el nou alcalde de Tarragona. No hi va haver sorpreses d’última hora i ahir al saló de plens es va confirmar un pacte que s’havia gestat en els darrers dies i que havia aixecat polseguera: el candidat d’ERC va tenir durant la investidura el suport dels comuns, de Junts per Tarragona i de la CUP. D’aquesta manera, es posa fi a 12 anys de govern del PSC a la plaça de la Font i Ricomà esdevé el quart alcalde de la ciutat des de la recuperació de la democràcia, després de Josep Maria Recasens (1979-1989), Joan Miquel Nadal (1989-2007) i Josep Fèlix Ballesteros (2007-2019). Aquest darrer, que aspirava a la reelecció i que va ser el candidat més votat en les eleccions del 26 de maig, tot i que empatant en nombre de regidors amb Ricomà, assegura que no pensa abandonar el consistori i que té previst ser el cap de l’oposició durant tot el mandat.
“Em comprometo a treballar per la llibertat dels presos polítics i pel retorn dels exiliats i exiliades”, va manifestar Ricomà en prendre possessió de l’acta de regidor. L’Ajuntament era ple a vessar, tant el saló de plens com dues sales que s’havien habilitat per seguir la sessió d’investidura, i hi van ressonar amb força els crits en favor de la llibertat dels presos polítics.
El nou alcalde és llicenciat en història i té 62 anys. Ha desenvolupat una llarga carrera professional a l’antiga Caixa de Tarragona, entitat que va ser absorbida per Catalunya Caixa i pel BBVA, i en política ha capitalitzat la resurrecció d’ERC a la ciutat. Fa només vuit anys, els republicans van quedar sense representació al consistori tarragoní. Accedeix a l’alcaldia al segon intent. El 2015 la seva candidatura va quedar a tocar dels 6.000 vots i va ser la tercera força, al darrere del PSC i Ciutadans. El 26 de maig passat, la llista dels republicans va sumar 12.800 vots, un resultat que li permetia enfilar-se fins al segon lloc, a menys de 500 vots del PSC. Empat tècnic.
Festeig i disgust
El desenllaç quedava en mans de la coalició En Comú Podem Tarragona. Cobejats també pel PSC, els comuns han admès haver rebut “moltes pressions” per influir en la seva decisió. Finalment, han valorat “la voluntat de canvi que ha manifestat la ciutat”, en paraules de la seva portaveu, Carla Aguilar. Ballesteros, que fins fa uns dies deia que era “optimista” de cara a tancar un acord amb els comuns, va canviar radicalment el seu discurs l’endemà de l’assemblea en què En Comú Podem Tarragona va decidir, per més del 90% dels vots, donar l’alcaldia a Pau Ricomà i posar fi al cicle socialista. El PSC va reaccionar acusant la cúpula dels comuns d’haver “manipulat” la votació. En concret, Ballesteros i la seva número dos, Sandra Ramos, van denunciar públicament que havien ofert a En Comú Podem un pacte de govern formal, que no va ser explicat a l’assemblea en què votaven les bases de la coalició.
Un cop assegurat el suport dels comuns, ERC ja va començar a tocar l’alcaldia amb la punta dels dits, perquè l’acord amb la CUP i amb Junts per Tarragona, formació que lidera Dídac Nadal, fill de l’exalcalde convergent Joan Miquel Nadal, era un fet.
La cupaire Laia Estrada va celebrar ahir l’adeu de Ballesteros assenyalant que és un pas “per fer fora la màfia” de l’Ajuntament. La CUP no renuncia a acabar-se integrant en el govern d’ERC i els comuns. En aquest sentit, Rubén Viñuales, el portaveu de Ciutadans, va declarar que Laia Estrada serà, en realitat, “l’alcaldessa a l’ombra”.
Les dues regidores de la CUP, i altres membres de la formació anticapitalista que eren al saló de plens, lluïen samarretes amb el lema Fem fora la màfia, un eslògan que han repetit periòdicament per referir-se a la necessitat d’un relleu a l’alcaldia de Tarragona. De fet, la CUP va ser l’artífex del descobriment del cas Inipro de pagaments irregulars, un assumpte que manté investigat judicialment Josep Fèlix Ballesteros i alguns dels seus col·laboradors més directes.
Aquestes diligències, així com el fracàs d’iniciatives que havien estat presentades com a projectes estel·lars per part dels socialistes, com és el cas dels Jocs Mediterranis, han acabat erosionant el llegat del PSC i han impulsat “la voluntat de canvi” esgrimida pels comuns.
“Tenim la tranquil·litat de la feina feta”, va al·legar ahir Sandra Ramos, erigida en portaveu del PSC, i va reclamar al nou govern que “no fraccioni la convivència”.
LES FRASES
Cartipàs definit i Pere Aragonès entre el públic
El vicepresident del govern, Pere Aragonès, va ser al saló de plens de l’Ajuntament de Tarragona per ser testimoni de com l’alcaldia anava a parar a mans d’un alcalde republicà, un fet que no es produïa des de feia 80 anys. El nomenament de Pau Ricomà va tenir els vots dels set regidors d’Esquerra, més el suport dels tres de Junts per Tarragona, els dos dels comuns i els altres dos de la CUP. Ballesteros, per la seva banda, només va sumar els set vots del PSC, ja que Ciutadans i el PP van votar a favor dels seus respectius candidats, Rubén Viñuales i José Luis Martín.
Després de la proclamació de Ricomà, que es va fer entre crits de “Tarragona, republicana!” al saló de plens, el batlle sortint, Josep Fèlix Ballesteros, es va apropar a Pau Ricomà per felicitar-lo.
En el seu primer discurs institucional, Ricomà va allargar la mà a la resta de grups –tant als que l’han votat com als que no, va emfasitzar– per trobar “espais de treball compartit”. “Tarragona és de tothom i de ningú alhora i, més enllà de les discrepàncies ideològiques, tots hem de tenir la nostra part de protagonisme en la transformació de Tarragona”, va manifestar.
En espera de veure si la CUP s’acaba sumant al govern, de moment el cartipàs reserva per als comuns la gestió de la cartera de Patrimoni Històric i la de Ciutadania i Serveis Socials, en què es crearà una àrea de feminismes i LGTBIQ. La portaveu dels comuns, Carla Aguilar (33 anys), serà, també, la primera tinenta d’alcalde.
