La fiscalia rebutja la petició de llibertat dels presos
Reclama al Suprem que els mantingui en presó per “risc de reiteració delictiva” en no mostrar penediment en les seves darreres paraules
Hi afegeix el risc de fugida davant la sentència
La fiscalia ha demanat al Tribunal Suprem que mantingui en presó Carme Forcadell, Josep Rull, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Jordi Turull, els sis polítics independentistes que han demanat la llibertat al tribunal mentre esperen la sentència, perquè considera que la proximitat d’aquesta, “condemnatòria”, manté el risc de fuga, però també perquè afirma, retorçant el que van dir, que les últimes paraules dels encausats van demostrar que també hi ha risc de reiteració delictiva.
“Han insistit fins al final en el rebuig frontal a la restauració de l’ordre jurídic per part de l’Estat i en l’absoluta convicció que tornarien a cometre els fets delictius que són objecte del procediment”, a banda de presentar “la resistència civil” com un fet negatiu per se. Al llarg del judici, però, tots els acusats, i els sis que han demanat ara la llibertat provisional, han deixat clar que van acatar l’article 155 i, per tant, la restauració jurídica, i el que van manifestar en el darrer torn de paraula va ser el seu convenciment que cal buscar fórmules perquè els ciutadans puguin expressar-se, si cal, votant. A més, la fiscalia afegeix que el judici ha demostrat la culpabilitat dels polítics independentistes.
El ministeri públic defensa que els mateixos supòsits que van motivar la presó provisional dels encausats es mantenen després del judici: la gravetat dels delictes, el risc de fugida i el de reiteració delictiva. Pel que fa a la possibilitat de fugir, argumenta que mantenir aquesta mesura cautelar “es fa fins i tot més necessari un cop ha acabat el judici, davant la imminència del dictat de la sentència”, i més quan aquesta serà ferma i no s’hi podrà presentar recurs. Segons la fiscalia, el judici oral “només ha servit per provar la participació dels acusats en el més greu delicte contra l’ordre constitucional”. La fiscalia afegeix, en la línia habitual d’obsessió en la figura del president Carles Puigdemont, que tenen connexió amb processats fugits.
L’agència ACN va informar ahir que els nou presos han demanat formalment el trasllat a presons catalanes.
LA FRASE
Reobren quatre causes contra la policia per l’1-O
L’Audiència de Barcelona ha ordenat reobrir quatre causes que el jutjat d’instrucció número 7 de la ciutat havia arxivat sobre les càrregues policials que es van produir en quatre centres de votació de Barcelona l’1-O, incloent els serveis centrals del Departament d’Ensenyament, on hi havia la llavors consellera, Clara Ponsatí. Les causes també fan referència a l’escola Marenostrum i els instituts Jaume Balmes i Víctor Català. L’Audiència, fent cas a les tesis de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, i no a la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, veu encertada l’obertura de peces separades, però creu que no es poden arxivar sense una “completa investigació” de l’actuació policial, “que no pot ser parcial, limitada a cada centre, sinó global”. I això, continua, s’ha de fer des de la causa principal. A més, rebutja que el fet de no disposar d’imatges de les agressions patides pels denunciants comporti directament l’arxivament.
Ahir mateix, un jutjat de Manresa va arxivar, provisionalment, la causa per les càrregues policials als centres de votació a Sant Joan de Vilatorrada i Callús, i un sindicat policial va demanar al mateix jutge que investigui els directors dels 28 centres escolars en què hi va haver incidents, per la seva “permissivitat”.
