L’Audiència avala la decisió del Govern de donar el règim obert a Oriol Pujol
L’Audiència de Barcelona ha avalat la decisió de la Generalitat de concedir el règim obert a Oriol Pujol, classificació que la jutgessa de vigilància penitenciària havia revocat, després que el Departament d’Interior li va atorgar un permís per sortir de la presó diàriament per anar a treballar.
En un acte, a què ha tingut accés Efe, la secció 21a de l’Audiència de Barcelona estima el recurs presentat per la defensa d’Oriol Pujol i recorda que, malgrat la “gravetat” del delicte que va cometre, la justícia no ha de buscar “la venjança social, ni la conversió dels infractors en banderes i símbols”, sinó la reinserció social.
La decisió de la Generalitat de concedir el règim obert a Oriol Pujol el mes de març passat, als dos mesos d’ingressar a la presó per complir una pena de dos anys i mig de presó per cobrar comissions en el cas ITV, va ser recorreguda per la Fiscalia, després del que la jutgessa de la vigilància penitenciària li va revocar.
Posteriorment, el mes de maig passat, el Departament de Justícia va aplicar a Oriol Pujol un article del reglament penitenciari que empara la flexibilització del règim ordinari, cosa que li permetia sortides diàries de la presó per treballar i fer activitats de voluntariat social.
En la pràctica, aquest permís comporta amb prou feines diferències respecte al tercer grau, encara que amb el règim obert Oriol Pujol només haurà d’anar a dormir a la presó de dilluns a divendres, no els caps de setmana com ara.
En el seu acte, l’Audiència recorda que han passat set anys des que Oriol Pujol va cometre els fets pels quals ha estat condemnat, que va pagar la multa de 76.000 euros que se li va imposar i que ha seguit a la presó tractaments per a la prevenció dels delictes de tràfic d’influències o suborn.
Això no obstant, i malgrat la “indubtable gravetat” dels fets comesos, afegeix el tribunal, les penes imposades per l’Estat han d’estar subjectes a les finalitats que marca la Constitució i que busquen el “retorn” del condemnat a la societat “en condicions que el facin apte per a la convivència i el respecte a les normes bàsiques”.
Amb les dades personals sobre l’evolució del reclús sobre la taula, conclou la sala, no hi ha “variables objectives” per sostenir que calgui mantenir el segon grau penitenciari “per al bon èxit del tractament”.