Política

MARC ALOY

CAP DEL GRUP MUNICIPAL D’ERC

“Teníem una màxima que era poder sumar”

Junts per Manresa i ERC van pactar repartir-se l’alcaldia després d’un resultat molt ajustat

Assegura que, tot i tenir un govern fort, han d’intentar sumar la resta de grups polítics en totes les grans decisions de ciutat

Ens hem quedat aquelles regidories en què creiem que podem incidir més des de l’esquerra, com ara serveis socials
La pobresa es resol generant més llocs de treball i hi hem de dedicar totes les energies que estiguin a les nostres mans
La capitalitat de la Catalunya Central és fonamental, però no és un títol que se’ns doni, sinó que l’hem d’exercir

Les eleccions municipals del maig passat van donar a Marc Aloy i a ERC la primera victòria al consistori des d’abans de la Guerra Civil. Tot i això, el resultat va ser molt ajustat: només deu vots de diferència respecte Junts per Manresa. Els dos partits que havien estat socis de govern durant els darrers tres anys tornaven, així, a obtenir la primera i la segona posició al ple, tot i que canviant l’ordre. Fruit dels ajustats resultats, les dues formacions van arribar a un acord de govern que cedia l’alcaldia durant el primer any a Valentí Junyent (JxManresa) i els altres tres a Aloy (ERC), a part d’un repartiment equitatiu de les diverses àrees i regidories.

Com se sent i com valora la victòria d’ERC a Manresa després de més de 80 anys?
Amb molta il·lusió i alegria, però també amb molta responsabilitat perquè per primera vegada teníem l’encàrrec de la ciutadania de liderar el govern. També amb molta satisfacció perquè creiem que vam fer una molt bona campanya i que també és un resultat fruit del treball fet des del govern.
L’escrutini no parava de ballar. Com ho va viure?
Va ser una nit de nervis perquè la victòria va ser molt ajustada, però al capdavall va ser una victòria. Fins que no es va tancar l’última mesa no sabíem qui havia guanyat. No vam tenir la tranquil·litat absoluta fins que es va acabar el recompte oficial el dimecres.
Esperava guanyar les eleccions?
Havíem aconseguit un gran resultat com a partit a les eleccions espanyoles, però havien estat uns comicis molt excepcionals. Teníem la intuïció que podíem obtenir uns bons resultats però també érem conscients que en l’àmbit municipal l’alcalde capitalitza molt l’obra de govern i que això podia beneficiar Junts per Manresa. També hi podia haver un efecte Puigdemont, però a Manresa va haver-hi un vot dual. Estàvem en un escenari d’incertesa.
Creu que ha estat determinant la tendència de creixement que té ERC en l’àmbit nacional o que hi ha influït més haver estat al govern?
ERC està a l’alça en aquest moment, millorant els resultats en cada procés electoral. Per tant, és evident que hi ha un factor nacional, però també hi ha un factor local. De fet, a Barcelona per exemple, JxCat ha passat de deu a cinc regidors i a Manresa no han guanyat les eleccions però han obtingut un molt bon resultat. Per tant, el factor local hi va influir.
Dels 25 regidors municipals 19 són independentistes. Com ho valora?
Molt positivament. Hem de celebrar que la ciutadania de Manresa aposti clarament per aquelles forces polítiques que són netament independentistes i que aquesta ciutat, que va veure com s’aprovaven les Bases de Manresa el 1892, sigui referent.
Ha posposat la seva proclamació com a alcalde per tenir un govern amb 16 regidors. Està content amb l’acord?
La valoració és positiva perquè hi havia un fet superior que era poder sumar. El nostre lema de campanya era “trobem-nos” i hauria tingut poc sentit que després no haguéssim sigut capaços de sumar amb pactes postelectorals. Teníem una màxima, i era poder sumar.
Parlava, però, en el ple de constitució, d’un procés negociador molt dur.
A qualsevol procés negociador hi ha tensions, perquè tothom defensa la lectura que fa dels resultats electorals i allò que creu millor per al seu partit. Fins que no vam resoldre el tema de l’alcaldia van ser uns dies una mica tensos i complicats, però un cop arribat a aquest acord la resta va ser molt més senzill.
S’havia plantejat seriosament la possibilitat de governar en minoria?
A mi personalment em costava molt, sobretot perquè una cosa és governar en minoria i l’altra és que els socis amb qui has governat durant tres anys i mig passin a l’oposició i, a més, amb la voluntat de fer una oposició dura. Jo no m’imaginava governant d’aquesta manera i ràpidament vaig veure que no era la solució, sobretot quan anava trobant gent pel carrer que em demanava que arribéssim a un acord. Havíem de treballar per arribar-hi i sumar per fer un govern fort i estable.
I ha aconseguit un govern molt fort, amb 16 dels 25 regidors.
Sí, és un govern molt fort. Però això no ens ha de fer perdre gens de vista que la ciutat avança quan hi ha grans consensos. I grans consensos vol dir arribar a acords per a tots els grans projectes de ciutat amb totes les formacions. Ara que tenim un govern fort hem de redoblar els esforços per compartir la informació amb els tres grups de l’oposició i intentar sumar-los en totes les grans decisions de ciutat.
Què creu que pot aportar a l’equip de govern la participació de membres de CiU experimentats políticament com Valentí Junyent?
Junyent té vuit anys d’experiència de govern i nosaltres en tenim pràcticament quatre. De fet, la nostra llista és molt més continuista que la de JxCat, que ha tingut una renovació molt més forta. Sí que és cert que Junyent i Calmet fa més temps que fan funcions de govern, però la resta són gent nouvinguda i també els haurem d’ajudar molt els membres experimentats d’ERC, i així ho estem fent.
Quins projectes o actuacions destacaria de l’últim mandat, especialment de les àrees que tenia ERC?
Principalment que en polítiques d’ocupació s’hagi pogut arribar als quatre milions d’euros, l’increment en totes les mesures socials, com ara les beques de menjador, ajudes a l’habitatge, a la pobresa energètica, a la gent gran perquè, si ho volen, puguin seguir vivint a casa seva...
I en l’àrea d’Urbanisme, què liderava vostè?
Vam poder aprovar el POUM amb una amplíssima majoria de 22 dels 25 regidors, i només tres abstencions. També vam poder acabar una obra molt important com la Bonavista, una plaça d’ús diari molt important i que estava planificada des de fa molts anys i que just ara l’hem pogut executar, després de més de trenta anys d’expropiació de finques. També vam poder desencallar la urbanització de tot l’entorn de la Fàbrica Nova, el recinte industrial més gran del país, treure a concurs un dret de superfície per fer una cooperativa d’habitatges, etc.
Un cop enllestit el cartipàs, com valora el repartiment de regidories?
L’esquerra va guanyar les eleccions amb un 60% dels regidors i cal tenir-ho en compte. Per això en el pacte hem intentat incidir en totes aquelles polítiques d’esquerres dirigides a millorar les situacions de les persones que viuen de forma més dificultosa la crisi, que pateixen més les desigualtats, etc. En aquesta línia, ens hem quedat aquelles regidories on creiem que podem incidir més des de l’esquerra, com ara Serveis Socials, Habitatge o Ciutat Verda, i també aquelles que ens permeten treballar en favor de la igualtat. També mantenim regidories importants com Urbanisme.
En el ple de constitució parlava de la necessitat de fer una ciutat més verda. Què té pensat fer perquè això sigui possible?
Parlem de tot el que fa referència a fer una ciutat que tingui més respecte pel medi i que aprofiti molt més el nostre entorn natural com a espai de lleure, d’esport, de relació entre la ciutat i l’entorn rural... Tenim el privilegi de tenir un riu i un parc que acompanya tot aquest riu, però hi hem de seguir treballant. La ciutat encara no està prou oberta al riu. També hi ha d’haver bons parcs repartits per tota la ciutat, zones d’esbarjo per a la gent gran, passar del 30% en la recollida selectiva que tenim ara a més del 60%, que es prioritzi l’espai per als vianants per sobre dels vehicles privats...
També va parlar d’una ciutat amb més dinamisme. Com?
Més dinamisme perquè, al final, la pobresa es resol generant llocs de treball i, per tant, aquí hem de dedicar totes les energies que estiguin a les nostres mans. Cal que les empreses del territori funcionin bé i tinguin capacitat per créixer si així ho necessiten, i també que siguem capaços d’atreure noves empreses que generin llocs de treball de qualitat. Tenim un problema perquè tenim molt poc sòl industrial i, per tant, hem de desenvolupar l’últim gran polígon que ens queda per fer.
I per lluitar contra les desigualtats?
Durant aquest mandat s’ha fet una gran feina en aquesta matèria. Vam crear una regidoria que no existia, que era la de la Dona. Ara ho mutem a regidoria de Feminismes i LGTBI. També tenim un servei d’atenció a les persones i a les famílies LGTBI. S’ha de seguir en aquesta línia.
L’actual alcalde, Valentí Junyent, va destacar la necessitat de reafirmar la capitalitat de la Catalunya Central. Ho comparteix?
Sí, la capitalitat de la Catalunya Central és fonamental, però no és un títol que se’ns doni sinó que l’hem d’exercir, i ho hem de fer en cooperació amb tots els municipis de la comarca i de la Catalunya Central. Manresa, però, ha d’estirar el carro en el tema d’infraestructures, de buscar noves empreses que s’incorporin al territori i generin nous llocs de treball. També hem d’oferir bons serveis del govern de la Generalitat a la nostra ciutat.
Al Consell Comarcal del Bages van fer una proposta de govern de consens amb JxCat, la CUP i els comuns. Què creu que aportaria aquest pacte?
Jo no he estat en les converses pel Consell Comarcal, però sí que he estat conseller comarcal aquests darrers quatre anys. Quan hi ets t’adones que, al final, la gent és allà per treballar pel conjunt dels municipis i gairebé totes les decisions han estat aprovades per unanimitat. Si en el 95% de les coses hi estem d’acord, també podem estar d’acord a fer un govern pràcticament de concentració. Em sembla una bona decisió i tant de bo arribi a bon port.

Arquitecte i vinculat a ERC des de fa vint anys

Marc Aloy, nascut l’any 1979 a Barcelona, és arquitecte i postgraduat en rehabilitació d’edificis, i des de l’any 2000 està vinculat al partit. Aquell any va entrar a les JERC, on va exercir de portaveu. Del 2001 al 2003 va ser membre de l’executiva nacional de les joventuts del partit. Ja com a membre d’ERC, va ser president de l’executiva municipal entre els anys 2013 i 2015 i actualment continua formant-ne part. L’any 2015 va entrar com a regidor al consistori i, després del pacte de govern amb CiU a principis de l’any següent, va ser nomenat regidor de Plantejament, Projectes Urbans i Entorn Natural. Va ocupar aquest càrrec fins al maig del 2017, quan va passar a ser regidor d’Urbanisme i Llicències, així com primer tinent d’alcalde fins a la finalització del mandat. Aloy va ser també conseller comarcal. Més enllà de la vida política, qui serà alcalde de Manresa els darrers tres anys de mandat va ser durant més de deu anys membre de l’equip de treball de la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes. A més, va ser un dels fundadors de Via Fora! i és soci d’Òmnium Cultural i de l’ANC.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia