Sobre el cartipàs

Els vots de Guanyem i d’ERC van permetre l’aprovació del cartipàs de l’alcaldessa Madrenas. Així ha estat, tot i que Drets Socials ha quedat com a àrea secundària; malgrat que hi haurà continuïtat a Girona+Neta i Aigües; i encara que no hi hagi canvis ni compromisos en matèria d’habitatge o turisme. El PSC de Girona hi vam votar en contra per tot això i perquè no es va acceptar els compromisos que havíem demanat. Ni retorn de la Policia Municipal de proximitat, ni augment de deu agents per any, ni polítiques d’esquerres per revertir l’escletxa social i la segregació entre barris que se’n deriva; ni definició del projecte de ciutat a mitjà i llarg termini.

Com que pocs mesos després del trencament de l’acord de govern que havíem firmat, el govern Madrenas havia fet un gir radical de polítiques en les àrees en què els socialistes havíem ostentat la responsabilitat, teníem clar d’entrada que aquests pròxims quatre anys hi ha d’haver una línia clara d’actuacions. O s’avança en un camí o en un altre, però no es pot fer més girs estèrils que comporten que la ciutat avui desmunti allò que es va construir ahir.

Madrenas ha utilitzat la via minimalista per iniciar el mandat. JxCat arriba a la majoria només amb els vots favorables del PSC o de Guanyem. O bé, serveix que Guanyem i ERC s’abstinguin. Aquesta última opció, encara que permet menys exigències per canviar les coses, és més fàcilment explicable davant l’opinió pública. No hi estàvem del tot d’acord, poden argumentar els portaveus que s’abstenen, però la consecució final és la mateixa: el punt que sigui, en aquest cas el cartipàs, és aprovat. Girona ha de tenir un govern que tingui una línia sòlida d’actuació política. Aquest mandat no pot continuar passant, que segons interès o circumstància, el govern de JxCat ara inverteixi en ocupació i l’endemà no renovi la plantilla de gairebé deu educadors de barri; que aprovi un dia el pressupost amb ERC i el mes següent la ràdio municipal amb PP i Cs. Els gironins voten per fer avançar un programa (o bé dos o tres programes, en cas que hi hagi pacte) i no pas per anar fent això o allò segons més adient sigui a la situació de cada moment.

El PSC de Girona defensa el canvi i es defineix com l’opció més allunyada de les polítiques de Madrenas. Ara bé, adverteix que el pitjor que li pot succeir a la ciutat és la paràlisi i el bloqueig. Engegar el mandat amb un acord entre independentistes, però de forces ideològiques tan diferents com les antigues CiU i CUP, va acompanyat d’assumir la responsabilitat de no portar Girona a estar bloquejada a curt o mitjà termini. JxCat ha decidit iniciar aquest camí i Guanyem és la peça clau per garantir-ne una mínima estabilitat. A l’anterior mandat, ERC va voler governar des de l’oposició: dictava a CiU allò que anava endavant, no es comprometia amb res i bloquejava tot el que no els convenia. Governar, en canvi, és comprometre’s a fer avançar un programa, però també exigeix estar-hi a les verdes, perquè d’altra manera el consistori sencer es bloqueja. L’invent dels republicans de permetre passar només els punts que els convenien des de l’oposició va conduir a la calamitat democràtica més gran que ha patit l’Ajuntament. De manera amable, fa només uns dies vaig dir a l’alcaldessa Madrenas que havia d’escollir un camí que aportés l’estabilitat que exigeix Girona. Va escollir Guanyem i espero sincerament que l’acord sigui prou sincer entre els dos grups municipals.

Si no vols pols, no vagis a l’era. Lluc Salellas va advertir que no renunciava a estar a l’oposició. Si és així, i ho manté, el camí fàcil i explicable a l’opinió pública escollit per l’alcaldessa en el cartipàs la portarà aviat a una situació de serioses dificultats per poder governar. Guanyem va acordar el cartipàs per allunyar la possibilitat d’un acord estable entre JxCat i PSC? Quin altre objectiu podia tenir Guanyem per facilitar el tràmit al govern de Marta Madrenas? Tal vegada, un: comprometre’s i prendre decisions per incidir en les polítiques de ciutat a Girona. Si fos així, potser sí que Guanyem és quelcom ben diferent a allò que va ser la CUP l’anterior mandat i la paràlisi no es troba, de nou, trucant amenaçadora a les portes de la ciutat.