Política

CARLES PUIGDEMONT

130È PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“Seria preocupant una deriva antipartits a la Diada”

“Una de les claus per a la unitat és que es trenquin sectarismes, que es poden enquistar a les cúpules d’alguns dels dirigents, i que els portin a actuar com a aliats i no com a rivals”

“La màgia diu que l’Estat espanyol un dia, per una raó que desconeixem, s’avindrà a asseure’s a una taula per parlar d’un referèndum, però la realitat diu el contrari”

Hem d’emprendre una onada democràtica i la iniciativa ha de tornar a ser nostra
Eludir la responsabilitat fent un clam per la unitat no seria correcte per la meva part

El 130è president de la Generalitat aprofundeix algunes de les reflexions entorn de la unitat que recull al llibret Re-Unim-nos i repassa fets de l’actualitat.

És un llibret pessimista o optimista?
Crec que és optimista, si no no l’hauria escrit, però no està renyit amb la gravetat de la situació, perquè per ser optimistes hem de ser conscients de la realitat.
En aquest “no anem bé” que descriu, quin part de responsabilitat assumeix?
La que toqui. No pretenc senyalar culpables ni el grau de responsabilitat que té cadascú. Tots ho som en menor o major mesura. Eludir la responsabilitat fent un clam per la unitat no seria correcte per la meva part. Constatem que la gent ens pregunta perquè no anem més units, i el fet que en la facin, és un indicatiu que alguna cosa no s’ha fet bé.
El llibret el va fer per les circumstàncies actuals i arran dels pactes, però li critiquen que no es pronunciés abans.
No és per crear doctrina de res, sinó que en un moment determinat em sento obligat a fer unes reflexions, les escric i em surten més llargues. És una feina que feia portes endins i que ara he decidit compartir-les. I per responsabilitat tots els que estem implicats en aquest procés, i moltíssima gent comparteix les reflexions, és el moment que les plantegem públicament.
Diu que era la manera de fer-ho sense intermediaris. No s’havia traslladat bé el seu missatge?
Concedint entrevistes, amb gent que t’interpreta sempre t’acaba distorsionant inevitablement el missatge. He preferit adreçar-me en primera persona i de manera directa als interessats sense cap sedàs amb un format que crec que és bo; és un text curt de lectura reposada. Qualsevol polític ha rebut aquestes reflexions de la gent que en aquest context ens demana unitat, perquè hi ha un debat a la societat catalana molt majoritari. La diferència amb fa uns mesos és que ara tenim els resultats de la teoria de la desunió, dels que deien que per separat seria millor pel país i que és la que s’ha imposat. ¿I estem millor o pitjor? I la sensació és que alguna cosa no hem fet bé i hem de redreçar-ho.
Alerta que a partir d’un determinat moment serà impossible corregir aquesta desunió. Quan pot passar?
No ho sé. Som a temps de revertir-ho, però adverteixo que si continuem per aquí l’Estat espanyol haurà triomfat en neutralitzar l’independentisme. I haurà sigut per una falta d’entesa entre nosaltres, i no ens ho podem permetre. Podem assumir que ens poder arribar a derrotar, però no sent els responsables nosaltres.
Aquest apoderament que diu que ha de recuperar la ciutadania la veu imminent amb la sentència?
No podem desaprofitar cap oportunitat. El conflicte que tenim amb l’Estat espanyol necessitem que es caracteritzi per la tàctica i estratègica que ens convé a nosaltres i no a ells, que han pres l’onada repressiva que estem patint. Hem d’emprendre una onada democràtica i la iniciativa ha de tornar a ser nostra. Això permet a la gent sentir-se seu aquest procés, que no és de partits polítics i entitats socials, sinó col·lectiu. L’èxit ha sigut sempre quan la gent se l’ha apropiat i no ens hem de moure d’aquest marc. ¿Som aliats o no som aliats en aquest combat? Jo crec que sí que ho som i, per tant, en hem de comportar com a aliats.
Defensa una direcció aliada i una acció política coordinada. És incompatible amb la unitat estratègica que defensa ERC?
La unitat estratègica l’hem reclamada tots i nosaltres l’hem practicada i buscada tan com hem pogut. Sense un comandament aliat no es poden prendre decisions d’envergadura per assolir les fites. Tot el que s’escapi d’aquest lògica en les decisions que afecten el país, que fins ara s’hi ha escapat bastant, i es deixa en mans de les executives dels partits, en clau estrictament d’hegemonia partidista, és un gravíssim error. S’han pres decisions transcendents, que no s’han fet en clau d’unitat estratègica. I no hi cap altre camí per sortir airosos d’aquest conflicte.
Malgrat que es diu que l’ha arraconada, cita La Crida com el millor espai per a a la unitat.
Una de les raons que van portar al seu naixement avui encara tenen més importància que mai perquè és un espai que no ha participat en cap comtessa electoral i que ha quedat al marge de les decisions de les executives dels partits. Per tant és un espai que dóna esperança a molta gent, que busca la recuperació de la unitat i que ja ha demostrat que hi ha gent molt diversa. I una de les claus per a la unitat és que es trenquin sectarismes, que es poden enquistar a les cúpules d’alguns dels dirigents, i que els portin a actuar com a aliats i no com a rivals. Jo formo parts dels que volen guanyar i dono molt mèrit al que s’ha fet fins ara. La gent hi és, està mobilitzada, va a Madrid, a Estrasburg, a votar i on sigui i no evidencia aquesta actitud de desunió.
Com veu el fet que polítics com Josep Huget o Anna Simó diguin que no aniran a la Diada?
Entenc que la Diada apel·la a tothom, a totes les sensibilitats independentistes i em sabria greu que no hi anessin quan han estat lluitant des que l’independentisme era minoritari. I hem de fer l’esforç, malgrat totes les contradiccions, perquè sigui un èxit. Estem a les portes d’una sentència que serà la més dura feta mai contra l’independentisme democràtic i ens hauríem d’estar preparant per comportar-nos com a aliats i no com a rivals. Ningú s’ha de sentir exclòs. Si l’ANC decideix que no hi ha d’haver un espai Vip no em sembla una tragèdia i si que em semblaria preocupant que hi hagués una deriva antipolítica i antipartits. No ens ho podem permetre perquè ens necessitem tots. I ho aprofito per assenyalar que aquesta és una de les conseqüències de la teoria de la desunió. Tots aquells que l’han sembrat no es poden sorprendre que ara hi hagi gent que faci el mateix.
Diu que “el diàleg, la negociació i el referèndum acordat avui sabem que són fantasies”. No hi ha cap esperança?
Sóc analític i em baso en les evidències que no teníem fa un temps, que ens diuen que l’Estat de cap de les maneres s’avindrà a parlar, ja no negociar, sobre el dret a l’autodeterminació o una versió més suau com el dret a decidit. No és una opinió, són fets. I dic que en siguem conscients. Si volem ser responsables, ens hem de basar en evidències, no en màgia. La màgia diu que l’Estat espanyol un dia, per una raó que desconeixem, s’avindrà a asseure’s a una taula per parlar d’un referèndum, però la realitat diu el contrari. Tenim al davant un estat que en termes de Catalunya no està al segle XXI ni a Europa.
Va creue mai en el diàleg?
Si. És una de els lliçons apreses de l’octubre del 2017. Espanya havia canviat en molts aspectes, però gens en el de la sacrosanta unitat de la pàtria. I va ser una gran decepció. Jo vaig fer absolutament tot per donar una oportunitat al diàleg. Dos anys després hem de ser justos i honestos i dir que no ha canviat absolutament res. I no cal insistir més en aquesta camí, perquè no hi ha sortida.
Dimarts alguns mitjans van interpretar que s’obria a una investidura de Sánchez, però em sembla que ho emmarcava en l’hipotètic cas que s’hagués decidit havent-hi aquesta unitat estratègica...
Sí, és això... qui tingui interès en la meva opinió que vagi a la font directa. Jo no estic en contra de res, tot és possible en el marc d’una estratègia unitària a favor de la independència de Catalunya. Si amb aquesta estratègia a curt o llarg termini convenim entre tots plegats que hi hagi un govern del Pedro Sánchez, veurem si ens posem d’acord. I, si ho fem, crec que podrem explicar-ho de forma coherent a tots els nostres ciutadans, que ho entendran els agradi o no, dient que això s’emmarca en una estratègia per la culminació d’aquest procés cap a la independència. Ara no és coherent l’estratègia perquè són decisions que cadascú les pren pels seus interessos, legítims, però és una mostra que la teoria de la desunió no funciona.
Diu que l’única via per superar “la paret de l’estat” és la confrontació no violenta. De quina parla?
És una via que no agrada a ningú. Qualsevol persona civilitzada voldria sortir del conflicte a través del diàleg i l’acord, però no tenim al davant algú que comparteixi la mateixa idea i ens aboca, inevitablement, si volem continuar aspirant a ser un estat reconegut i independent, haguem de passar per una fase de confrontació. La de l’estat, que és la violenta i repressiva, no ens interessa i tenim el deure d’eludir. I necessitem oposar-hi una confrontació intel·ligent basada en les nostres fortaleses i no febleses, en els nostres actius, esperances, llenguatge i eines que del segle XXI. L’1-O va ser una confrontació, un xoc entre dues percepcions de com és el conflicte. Nosaltres amb un projecte basat en l’apoderament ciutadà, la participació i la democràcia, i l’Estat amb una lectura del segle XIX, i violent. El resultat és que vam guanyar nosaltres i ho hem de tornar a confrontar amb aquesta lògica, millorant l’actitud de practicar la no-violència i mantenint les posicions des de la unitat. I aleshores, al final d’una confrontació, sempre hi ha una negociació i diàleg.
Veu a la gent preparada?
Mentalment no en tinc cap dubte ara tenim el coneixement de com actua l’Estat, sabem a què ens exposem. Amb això no fem prou i ens hem de preparar per saber com actuar quan arribi aquest nou embat. No serà fàcil ni agradable i ens hem de conjurar a mantenir la nostra posició amb aquesta actitud de no-violència, de compromís amb els valors fonamentals i els drets humans.
Afirma que saben per on no val la pena moure’s o quins ulls de poll convé no trepitjar. Pot especificar?
Tenim un coneixement de treballar en l’àmbit europeu i internacional molt més enfocat, afinat i sofisticat que fa dos anys. A l’exili hem après molt. La geopolítica és fonamental i la tenim més enfocada, podem interlocutar amb actors de manera directa i sabem per on es mou l’estat espanyol. Dins de les conseqüències negatives de la repressió també hi ha factors que ens han anat bé. I és un àmbit on ens hem de moure amb sentit d’estat, ni amb falses il·lusions ni falsos pessimismes. ¿És realista pensar que hi ha un camí internacional per a una Catalunya independent? Sí. Fàcil en absolut, ni ho tenim fet.
Decepció amb les institucions europees, però?
Sí, evidencien la seva dependència extrema d’alguns estats poderosos, i Espanya és un d’ells. Aquesta no és la millor idea d’Europa que tenim el conjunt de ciutadans europeus. Confio que les institucions europees caminaran a favor del que tenim clar que són les nostres raons jurídiques de pes i l’interès de la democràcia, que és garantir que els ciutadans escollits poden exercir com diu el Tractat de Lisboa.
Es veu aviat ocupant-hi l’escó?
No sé quin calendari tindrà, però si que sé que cada dia que passa al Parlament en què no hi ha cap representant de JxCat s’estan vulnerant i violant els drets del sufragi actiu de més d’un milió de ciutadans europeus. I no hi ha precedents en la història de la UE del fet que ningú defensi els seus interessos. I estic convençut que per l’interès de la democràcia europea s’acabarà corregint aquesta anomalia. L’entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia