Política

Identificades dues víctimes de la Guerra Civil recuperades d’una fossa del Soleràs, a les Garrigues

Són un soldat republicà nascut a Ripoll i un soldat franquista de Burgos

Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses amb milers de persones enterrades

Un soldat republicà nascut a Ripoll (Girona) i un soldat franquista originari de Fuentemolinos (Burgos) són les dues últimes víctimes de la Guerra Civil identificades. Els dos homes estaven enterrats a la fossa del Soleràs de les Garrigues, oberta l’any 2017 en una de les excavacions del Pla de fosses.

En aquesta fossa, els arqueòlegs hi van trobar 146 individus. És la fossa més gran excavada fins ara a Catalunya pel que fa al nombre de persones trobades. El procediment per dur a terme les identificacions es basa en la comparació de les restes humanes amb els perfils genètics de familiars de víctimes, en aquest cas les restes òssies ha coincidit amb la genètica dels respectius nebots.

Amb aquestes dues noves identificacions, el Programa d’identificació genètica ja ha permès posar nom i cognom a set persones localitzades en fosses de la Guerra Civil, sis de les quals estaven enterrades al Soleràs.

El soldat republicà és un dels germans Sabatés Homs. Podria ser en Joan o en Josep Maria. Van néixer a Ripoll, però després van viure a Torelló (Osona). Tots dos van morir a la Guerra Civil. Els estudis antropològics acabaran de confirmar de qui es tracta. En qualsevol cas, el nebot desconeixia que tenia un tiet enterrat al Soleràs.

El soldat de l’exèrcit franquista és Modesto Sualdea García. La fossa del Soleràs comptava amb una rasa amb 25 soldats rebels. Els franquistes van anotar els seus noms en documents localitzats a l’Ajuntament del Soleràs. Tècnics de la Direcció General de Memòria Democràtica van investigar i van aconseguir contactar amb familiars del soldat, que viuen a Fuentemolinos.

Com ja s’ha fet amb la resta d’identificats, la Direcció General de Memòria Democràtica retornarà pròximament les restes dels dos soldats a les seves famílies.

Amb aquesta el programa suma set identificacions. Els altres cinc identificats són Elio Ziglioli, localitzat en una fossa de Castellar del Vallès, i Leandro Preixens, Ramon Jové, Maria Teresa Mir i Josep Moles, trobats al Soleràs.

Les persones amb familiars morts a la guerra que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat.

L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal. La donació és gratuïta, indolora i clau per poder identificar les víctimes de les fosses comunes.

El Pla de fosses, en marxa des del gener de 2017, planifica i prioritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. En dos anys i mig, ha permès l’obertura d’una vintena de fosses i la recuperació de 290 persones.

Es calcula que a Catalunya hi ha més de 500 fosses de la Guerra Civil amb milers de persones enterrades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

L’Estat descarta que el Suprem actués amb “directrius”, al judici a l’1-O

BARCELONA
polònia

Detenen un home acusat de planejar un atac contra Zelenski

barcelona
Canvi Climàtic

Escòcia renuncia a reduir les emissions un 75% el 2030

Barcelona
unió europea

Brussel·les proposa un acord de mobilitat juvenil amb el Regne Unit

barcelona
POLÍTICA

El PP diu que la planificació de les infraestructures hídriques serà una prioritat

GIRONA
Orient Mitjà

Els EUA i el Regne Unit anuncien sancions contra l’Iran per l’atac contra Israel

Barcelona
croàcia

Els conservadors tornen a guanyar les eleccions, però ho tindran difícil per governar

barcelona
orient mitjà

L’Iran avisa que podria revisar l’ús civil de la seva “doctrina nuclear”

barcelona
política

Brussel·les tindrà en compte l’aval de la Comissió de Venècia a l’amnistia

madrid