Política

L’Estat només ha invertit un 10,5% al país des del 2015

Resta lluny del pes en PIB i població, segons un informe amb dades de la intervenció estatal

En l’últim lustre s’ha quedat sense gastar un terç de la xifra pressupostada, deu punts sota la mitjana

Passen els anys, se succeeixen promeses, models de finançament, crisis i recuperacions econòmiques, governs de tots colors aquí i allà, processos polítics i repressions... però una cosa segueix immutable: el dèficit inversor crònic de l’Estat a Catalunya, que es nota sobretot en les infraestructures vertebrals del país, totes competència seva. L’últim informe que, es miri com es miri, ho ratifica, l’acaba de fer públic el Departament d’Economia. A partir de dades liquidades entre el 2015 i el 2018, que per primer cop ha publicat la mateixa Intervenció General de l’Estat englobant el conjunt del sector públic estatal, la conclusió és que la inversió en obra pública que l’administració espanyola va executar a Catalunya va ser de mitjana el 10,5% de tota la territorialitzada, lluny del 16% que és en població i del 19% que representa del PIB (i a què obligava la disposició addicional tercera de l’Estatut per al període 2007- 2013, si bé no es va arribar a complir mai i només es va compensar el primer any després que el TC ho deixés a arbitri del govern espanyol de torn). Queda lluny també de la inversió que acaparen les comunitats d’Andalusia (15,8%) o Madrid (14,7%) en el mateix període, si bé en aquest últim cas la xifra pressupostada (que a Catalunya era del 12%) partia fins i tot de més avall, just del 9,7%.

I és que a Madrid, en el mateix període l’Estat hi va invertir fins a un 114% del que hi havia consignat, en un rànquing que lidera seguida de l’Aragó, amb el 102%, i en què Catalunya se situa a la part baixa, amb una mitjana d’execució del 65,9% (que seria un punt més si es computen també els dos anys anteriors, dels quals la Generalitat també va demanar dades). El resum és que en l’últim lustre només s’han gastat realment 2 de cada 3 euros públics estatals ja aprovats per a Catalunya, xifra gairebé deu punts per sota del 75,3% de la mitjana espanyola. Si es mira en euros per habitant des del 2015, el quocient arriba a tot just 402 al país, que se situa a la cua, només darrere les comunitats forals, les insulars i el País Valencià, i molt lluny dels 620 de la mitjana, en una taula que lidera Castella i Lleó amb 1.572. És clar que la mateixa comparativa és ja del tot sagnant si es fa en termes relatius de PIB: els tot just 3.038 milions gastats per l’Estat a Catalunya del 2015 al 2018 (fins a 1.571 menys que els 4.609 consignats) representen un 1,3% de la seva riquesa, només darrere el País Basc i Navarra, que recapten els seus impostos i es paguen la majoria d’obres. A Madrid el pes puja a l’1,9% i la mitjana, al 2,4%.

Si s’entra en detall, es troba l’origen de la poca inversió executada sobretot en les empreses públiques, com les que gestionen els principals ports i xarxes de ferrocarrils, que tenen un pes inversor relatiu molt més alt a Catalunya (suposa un 85% de la xifra pressupostada) que els mateixos ministeris, ja que en aquest període el de Foment directament sí que va invertir fins i tot més del consignat, un 115% (1.074 milions) els últims sis anys. En canvi, és baixíssim el nivell d’execució de Ports de l’Estat (un 38%, 310 milions gastats de 815 pressupostats) i el d’Adif, gestor d’infraestructures ferroviàries, que només arriba al 45%. És clar que aquí es dona una doble vara encara més escandalosa: mentre les inversions a l’alta velocitat es van executar en un 84% en aquest període (fins a 815 milions), només es van fer un 20,5% (310 milions) de les pressupostades a la xarxa convencional de rodalies i regionals. Les inversions reals de Renfe Operadora es van quedar just a la meitat de les previstes. Tot plegat va fer que hi hagués pocs projectes nous, ja que simplement la majoria va anar saltant d’un any a l’altre.

Desplomament del 82%

Agafant la sèrie històrica del grup Foment –l’únic del qual es tenen dades des dels anys 80, i que ja es considera fiable perquè representa fins a un 84% de la inversió estatal a Catalunya en aquest temps–, la mitjana d’execució pressupostària va ser del 77% del 2001 al 2017. Només el 2012 va superar el 100%, i només a principi de segle, en plena construcció del TAV Madrid-Barcelona, la inversió feta es va atansar al 16% del total. En la mateixa ullada històrica es veu que la inversió estatal es va desplomar arran de la crisi, a partir del 2010, i després ni de bon tros s’ha recuperat. Ans al contrari: a Catalunya ha semblat l’excusa perfecta per perpetuar el greuge, ja que les xifres relatives tant d’inversió prevista com d’execució han tendit a la baixa. Tant el 2008 com el 2009, el grup Foment va gastar a Catalunya més de 2.800 milions, centrats sobretot a acabar les obres de l’alta velocitat i la T-1 de l’aeroport del Prat. El 2014, la xifra havia caigut fins al punt que no va arribar als 500 milions, un 82% menys. I els últims quatre anys no ha millorat gaire (760 milions de mitjana; això sí, sumat tot el sector públic); una tendència, cal dir, que també han seguit les inversions d’una Generalitat que ha tendit a prioritzar la despesa social.

20,5
per cent
de la inversió prevista per Adif del 2013 al 2018 a rodalies i regionals es va executar. A l’alta velocitat, 84%.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

còrsega

L’Assemblea corsa aprova el projecte de reforma constitucional per a l’autonomia de l’illa

barcelona
POLÍTICA

ERC tria els representants de la Selva, Gironès i Pla de l'Estany per a la seva llista

GIRONA / SANTA COLOMA
política

Ajornat el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la campanya electoral i no per la llei d’amnistia

barcelona

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona