Política

Mor Conxita Grangé, l’última supervivent catalana dels camps d’extermini nazis

El 1944 va ser detinguda a França per col·laborar amb la Resistència i deportada a Ravensbrück

El govern li va dedicar un homenatge el passat juliol

Conxita Grangé, l’última supervivent catalana del camp de concentració de dones de Ravensbrück, ha mort als 94 anys a Tolosa de Llenguadoc, on vivia actualment.

Nascuda el 1925 a Espuí (Torre de Capdella), al Pallars Sobirà, Grangé va viure part de la seva infància a Tolosa amb la seva tieta Maria Castelló i la seva cosina Elvira Ibarz. Durant la Guerra Civil la família va tornar a Catalunya per lluitar al costat de la República. Acabada la guerra, ella i els seus oncles van tornar a França i van lluitant contra el feixisme fent d’informadores de la Resistència als nazis. Conxita Grangé i Maria Castelló feien d’enllaç amb els guerrillers i els maquis.

El 24 de maig del 1944 va ser detinguda a Peny (Arieja) juntament amb la seva tieta i la seva cosina. Totes tres van ser lliurades a la Gestapo i el 9 de setembre d’aquell mateix any van ser internades al camp de concentració de Ravensbrück, a Alemanya. És el mateix centre on també van ser tancades altres dones republicanes com Neus Català, morta el passat abril.

Abans de l’alliberament, quan el camp fou bombardejat per l’aviació aliada, van estar setmanes caminant en una marxa de la mort fins que aconseguiren trobar les tropes aliades.

De tornada a França, Conxita Grangé es va establir a Tolosa i es va casar amb Josep Ramos Bosch, un antic guerriller català.

Va dedicar bona part de la seva vida a explicar la seva experiència a les escoles i a mantenir viva la memòria de les dones deportades.

Condol del govern

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha destacat que Grangé “no va deixar mai d’explicar als joves la barbàrie feixista” i ha manifestat el seu condol.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha trucat a la família de Grangé per traslladar-li el condol en nom del govern.

En un missatge a les xarxes socials, la consellera ha destacat que “la seva lluita contra el feixisme i l’oblit és un exemple per a totes”. “Les nostres polítiques de memòria han d’estar a l’alçada del seu llegat”, ha reblat.

Capella va presidir el passat 26 juliol els actes d’homenatge a Grangé que es van celebrar al seu municipi natal.

França també la va reconèixer amb condecoracions com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

ERC sotmetrà a les bases un preacord amb el PSC per entrar al govern de Barcelona

Barcelona

L’entrada en vigor de l’amnistia desferma les hostilitats judicials i Vox ataca Felip VI

madrid

Tot canviarà al Regne Unit

Londres
Lluís Guinó
Alcalde de Besalú (Junts)

“Amb l’amnistia, podré fer política sense desavantatge”

Besalú
Sílvia Paneque: “Em vaig sentir honorada i no sento frustració”
POLÍTICA

Sílvia Paneque: “Em vaig sentir honorada i no sento frustració”

GIRONA
guerra a gaza

Resposta positiva de Hamàs i la Gihad Islàmica a la proposta per a l’alto el foc

barcelona
judicial

Nova topada en perspectiva entre fiscals per l’amnistia

barcelona
Guerra a Gaza

Israel conclou les operacions al centre de la Franja

Barcelona
estats units

El fill de Biden és declarat culpable dels càrrecs per possessió d’armes

barcelona