La sentència de l’1-O marca l’inici del curs

El poder executiu ja està en marxa i demà engega motors el poder legislatiu amb la primera reunió de la mesa del Parlament, però tots dos estaran pendents del que dictamini el poder judicial respecte a l’1-O, el projecte polític independentista que ha deixat els membres de l’anterior govern o bé en presó preventiva o bé a l’exili; les institucions catalanes, debilitades per l’aplicació del 155, i els partits polítics, mirant-se de reüll per guanyar l’hegemonia en l’espai independentista.

La primera cita d’aquest curs polític, i d’aquest nou cicle, que servirà per calibrar tant l’interès de la ciutadania pel procés com la relació entre els partits, serà la Diada, el dia 11 de setembre. La participació en els actes que organitza l’Assemblea ja l’han posat en qüestió algunes formacions polítiques que es veuen atacades pels moviments socials, els quals, per la seva banda, reclamen a ERC i a l’òrbita de JxCat “unitat estratègica” per donar resposta a la sentència i que abandonin l’ambigüitat i expliquin clarament el full de ruta que volen dur a terme per aplicar el mandat de l’1-O, reivindicat pels dos espais electorals.

Mobilització permanent, confrontació cívica i eleccions anticipades –possibilitat defensada només per ERC– són conceptes que formen part del relat polític per donar resposta a la sentència, però a hores d’ara cap dels quals s’acaba de concretar. La sentència del Tribunal Suprem contra els independentistes catalans és el que marcarà el curs polític. Els principals actors estan pendents del contingut de la resolució i del que se’n derivi, també per als exmembres del govern que estan a l’exili, ja que una sentència condemnatòria podria activar les euroordres per a Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Maria Puig i Clara Ponsatí, la qual cosa barraria el pas a qualsevol intent de Puigdemont de tornar-se a presentar a unes futures eleccions catalanes.

Tanmateix, el focus també està posat a Europa. Una de les claus, encara pendent, és el que acabi dictant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sobre la condició d’eurodiputats de Puigdemont i Junqueras i si tenen o no immunitat des de la nit del 26-M, el dia de les eleccions europees.

Mentrestant, la política catalana viu enmig de missatges ambigus i d’una provisionalitat accentuada per les divergències en el si del govern amb relació a l’estratègia a seguir per part d’ERC i JxCat. Els republicans tindrien a tocar, segons les enquestes, el poder de l’executiu si se celebressin unes noves eleccions, Junqueras s’ha mostrat partidari de convocar-les com a resposta a una sentència dura, però el cas és que aquesta competència només està en mans del president de la Generalitat, Quim Torra, que fins ara s’ha mostrat contrari a aquesta via. Tots els sectors de JxCat, independents o amb carnet del PDeCAT, també ho rebutgen.

Tanmateix, per la seva banda, els republicans són els responsables, des de la conselleria de la Vicepresidència i l’àrea d’Economia, d’aprovar uns pressupostos, tasca difícil en un escenari en què les eleccions s’albiren com la sortida a la provisionalitat. Els últims comptes aprovats daten del 2017; des de llavors, el govern ha gestionat la Generalitat mitjançant pròrrogues pressupostàries, i un any més amb aquest sistema es preveu complicat per a àrees sensibles com Educació i Sanitat. Els republicans inicien aquesta setmana les primeres converses i una nova ronda de contactes amb la CUP com a socis preferents i amb els comuns, un dels aliats favorits dels republicans. Sense llei pressupostària, el camí de l’executiu es presenta costerut i els republicans ja han assenyalat una nova via, la qüestió de confiança, opció, aquesta també, en mans del president de la Generalitat. JxCat també descarta a hores d’ara aquesta fórmula. L’espai que fins ara ocupava Convergència afronta l’enèsima reconversió: en discussió hi ha què cal fer per aplicar, com reivindica aquest sector, el mandat de l’1-O. Aquí apareixen altres missatges ambigus com ara la desobediència civil i la confrontació, mentre que els republicans se centren més en el diàleg amb el govern espanyol per repetir un nou referèndum i en el repte d’eixamplar la base del moviment independentista. Discrepàncies que incideixen en el nivell de confiança entre els socis de govern, massa baix per deixar-se caure en braços de l’altre. ERC vol més braços i el president del Parlament, Roger Torrent, apostava ahir per un govern de concentració amb els comuns com a resposta a la sentència i continuar governant la Generalitat. Torra, per la seva banda, li etzibava en el minut zero que estigui a punt per si cal investir Puigdemont com a resposta a la sentència del Suprem. Així estan les relacions entre els socis de govern, mentre que a l’exili fa dos dies es donava a conèixer una nova cimera independentista a Suïssa amb representants de JxCat, ERC, la CUP, l’ANC i Òmnium, encapçalada per Puigdemont i la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira. Segons diverses fonts, l’estratègia no s’ha tancat però s’avança en la bona direcció. L’escull, les postures de les dos socis de govern.

Tot aquest escenari català està, a més a més, tenyit per la investidura del president del govern espanyol. El 23 de setembre marca una nova cita en el calendari polític. Si Pedro Sánchez no assoleix un acord abans d’aquesta data, hi haurà de nou eleccions el 10 de novembre. ERC i JxCat s’enfronten a la investidura amb posicions diferenciades. Una campanya electoral a tot el territori espanyol, amb la publicació de la sentència de l’1-O al bell mig, dibuixa un terreny abonat al conflicte i a la confrontació, però al PSOE no l’espanten unes noves eleccions. El secretari d’organització socialista, José Luis Ábalos, assenyalava aquesta setmana que li agrada viure en campanya electoral constant. Les enquestes, fins ara, els col·loquen com a guanyadors gràcies a una collita socialista de vots en els terrenys de Cs i Podem, els quals en sortirien més debilitats per afrontar escenaris futurs, i Sánchez, més enfortit per bastir el seu govern, amb un PP al darrere esperant que li toqui esdevenir el relleu natural a La Moncloa.