El Regne Unit continua als llimbs

El Regne Unit es manté en els llimbs mentre tots els partits polítics i les seves diferents faccions juguen una partida d’escacs. Tothom sap que l’única sortida són les eleccions, però no tenen clar com ni quan fer-les. El govern va anunciar ahir que dilluns es tornaria a sotmetre a votació la convocatòria d’eleccions. Ara bé, no va aclarir com ho portaria a terme.

Hi hauria dues opcions. La primera seria tornar a presentar una moció com va fer ja dimecres. Li caldria el vot de dos terços dels diputats. És a dir, 434. Dimecres només va guanyar-se el suport de 298 diputats. L’oposició es va abstenir, tot al·legant que primer volia que s’aprovés la llei anti-Brexit. “He dit fins a cinc cops que volem eleccions el 15 d’octubre, no sé per què [Corbyn] té por”, va dir Boris Johnson ahir, que va tornar a desafiar el líder laborista a anar a les urnes.

En aquests moments la proposta de llei per blocar el Brexit dur de Johnson el 31 d’octubre és des d’ahir a la cambra alta. La dels lords va acordar accelerar els tràmits i retornar-la avui a la cambra baixa perquè l’aprovi definitivament dilluns i el govern demani el consentiment reial perquè esdevingui llei. Aquesta era un de les condicions de molts laboristes. La convocatòria d’eleccions es faria després de la votació de la llei anti-Brexit dilluns, és a dor, que se’n podria incrementar el suport. La data fixada per a les eleccions seria el 15 d’octubre.

La segona opció del govern per convocar eleccions seria crear una nova llei. Seria un procés senzill i ràpid, i només caldria el suport d’una majoria simple. Però tindria alguns inconvenients. Per al govern perquè perdria el control de la llei i s’hi podrien introduir esmenes, com ara la proposta dels nacionalistes escocesos, que volen permetre el vot del joves a partir de 16 anys. Per a l’oposició, perquè no hi hauria una data d’eleccions fixa i Johnson la podria col·locar després del 31 d’octubre, quan hagués tret el país de la Unió Europea (UE). Una tercera opció, si bé força estrafolària, seria que Boris Johnson convoqués una moció de censura contra si mateix i que votés en contra. Si perdés, aleshores hauria de convocar eleccions. Es podria donar la circumstància que Corbyn votés a favor de la continuïtat de Johnson al poder. El món del revés.

Tots els partits volen eleccions, però miren pels seus propis interessos. Els conservadors de Johnson volen anar-hi perquè no els queda cap altra sortida després de perdre quatre votacions consecutives i també la majoria al parlament. Ara bé, tenen dos problemes. El primer és que han de neutralitzar el Partit del Brexit de Nigel Farage, que es va quedar amb la majoria dels seus votants euroescèptics a les europees del passat maig. Farage li ha ofert un pacte electoral que Johnson no acceptarà. El segon problema és el descontentament que hi ha dins del seu partit després de l’expulsió dimecres dels 21 rebels que van votar a favor de la llei contra el Brexit dur i pel viratge que està donant el partit encara més cap a la dreta.

Aquestes divisions internes es van accentuar ahir arran de la dimissió de Jo Johnson, el germà de Boris, que era secretari d’Estat de negocis. “Durant les darreres setmanes he estat dividit entre la lleialtat a la família i l’interès nacional”, va justificar-se a les xarxes el germà del primer ministre. Johnson haurà d’incloure l’opció del Brexit dur en el seu programa electoral de tal manera que acontenti Farage, fins al punt que decideixi no presentar-se, i a la vegada als seus diputats perquè no creguin que s’aposta només per un Brexit dur.

Els laboristes, que fa mesos que demanen eleccions, no les volen ara. Estan dividits entre els que, com ara Corbyn, volen només que s’aprovi la llei anti-Brexit abans, i els que volen que Johnson demani la pròrroga a Brussel·les. El primer ministre ja ha deixat molt clar que això no ho farà mai. “Preferiria estar mort en una rasa que demanar una pròrroga a Brussel·les”, va declarar ahir. Johnson sap que molta gent no vol l’extrema esquerre de Corbyn al poder. I també sap que el Partit Laborista està dividit amb el tema del Brexit. En unes eleccions tant marcades pel Brexit, això aniria en contra seu.

El Partit Liberaldemòcrata és, de moment, el més beneficiat per aquesta situació incerta. És l’únic partit nacional europeista i molts dels polítics tories i laboristes s’hi estan afiliant, com ara l’exlaborista Luciana Berger, que ahir va dir que “és l’únic que s’ha posicionat clarament contra el Brexit i que ofereix una alternativa a dues terribles opcions: Corbyn i Johnson”.

El Partit Nacional Escocès (SNP) també vol eleccions. “M’agrada la idea d’unes eleccions generals, crec que guanyaríem els tories [a Escòcia]”, va afirmar ahir Nicola Sturgeon, la líder del partit. I va revelar que portaria dos punts al programa: frenar el Brexit i el dret a decidir.