Mor Chirac, el líder que va dir “no” a la guerra de l’Iraq
L’expresident francès, de 86 anys, va ser condemnat per un cas de corrupció quan va deixar el seu càrrec
Macron lloa un “home d’estat” que “va vetllar per la unitat i la cohesió” del país
Va ser una de les cares més populars de la Cinquena República. Jacques Chirac, president francès entre els anys 1995 i 2007, va morir ahir als 86 anys al seu domicili de París després d’haver tingut una malaltia degenerativa. Diputat, alcalde de París, ministre... Chirac va ocupar el càrrec de primer ministre de 1974 a 1976 i, per segona vegada, de 1986 a 1988. Es considerava hereu polític de l’expresident Charles de Gaulle i va aconseguir accedir al Palau de l’Elisi, després de dos intents frustrats el 1981 i el 1988, derrotat en els dos casos per François Mitterrand.
A la tercera, el 1995, el fundador del conservador Reagrupament per la República (RPR) va posar fi a 14 anys de presidència de l’esquerra a França. Amb tot, durant el seu primer mandat va haver de cohabitar durant cinc anys amb el govern socialista de Lionel Jospin.
Chirac passarà a la història com el polític que va encapçalar el front de rebuig a la guerra contra l’Iraq llançada pel president dels EUA George W. Bush el 2003, ja que la va considerar injustificada i perillosa per a l’estabilitat del Pròxim Orient i de tot el món. Va ser, també, un dels primers estadistes a alertar sobre el deteriorament del planeta i, el 1995, el primer president francès a reconèixer la responsabilitat de l’Estat en la deportació i l’extermini de jueus durant la Segona Guerra Mundial.
Per contra, la seva carrera política es va veure tacada el 2011, quan el Tribunal Correccional de París el va condemnar a dos anys de presó exempts de compliment per un escàndol de corrupció: sent ell l’alcalde, l’Ajuntament de París va contractar falsos llocs de treball, ocupacions remunerades atorgades a persones que treballaven per al seu partit, l’RPR. Aquesta sentència, que no es va poder dictar fins que Chirac va perdre la immunitat presidencial que el protegia, el va convertir en el primer expresident a ser condemnat per la justícia del seu país. “Va encarnar una França fidel als seus valors universals i al seu paper històric”, va dir d’ell Nicolas Sarkozy, que el va rellevar al capdavant de l’Estat entre el 2007 i el 2012. “Els francesos, siguin quines siguin les seves conviccions, acaben de perdre un amic”, hi va afegir un altre expresident, el socialista François Hollande, a l’Elisi entre el 2012 i el 2017.
En una al·locució televisada al vespre, l’actual president francès, Emmanuel Macron, va retre un tribut al seu antecessor, a qui va definir com un “home d’estat” que “va saber representar la nació en la seva diversitat i complexitat”. “Va vetllar per la unitat i la cohesió”, va protegir França “contra els extrems i l’odi”, hi va afegir.
A Chirac, un habitual del Saló de l’Agricultura de París, on es feia evident la seva particular connexió amb la França rural, també li van retre homenatge líders internacionals. “Va ser un gran home d’estat i europeu”, va subratllar la cancellera alemanya, Angela Merkel, una opinió compartida pel president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
A Moscou, el president Putin, que va coincidir amb Chirac també com a cap d’estat entre el 2000 i el 2007, va manifestar la seva admiració per un “dirigent savi que va saber defensar sempre els interessos del seu país”. En la mateixa línia, el premier britànic, Boris Johnson, va lloar “un líder polític formidable que ha modelat el destí del seu país”.
