L’Elena i la Marta,
“No ens podem manifestar lliurement”
L’Elena i la Marta no són de Barcelona, però s’hi han traslladat per cursar-hi els estudis. Ara, la ciutat que les ha acollit s’ha convertit en l’escenari de grans manifestacions a les quals no han volgut faltar. Van anar a l’aeroport, a la Gran Via, i també a la ja anomenada “manifestació del paper de vàter”.
La Marta és independentista, però l’Elena no ho sap: “Tinc un dilema personal bastant gran”, diu tot rient. Diuen que es manifesten perquè estan en desacord amb la sentència i per “les conseqüències que tindrà en l’aplicació de la justícia”, però també per reivindicar “els nostres drets de manifestació i a l’autodeterminació” i per protestar per “la repressió que hem viscut tota la setmana”.
La “repressió policial” les ha afectat molt. “No ens podem manifestar lliurement”, denuncien, i afirmen que els cossos de seguretat no tenen miraments a l’hora de carregar: “Fins i tot han rebut persones que no tenien res a veure amb les manifestacions.” L’Elena explica el cas d’una amiga seva que va ser víctima d’una càrrega policial quan passejava pel carrer. “Disparen des dels furgons indiscriminadament.”
En referència a les barricades que construeixen alguns manifestants, opinen que “són necessàries en autodefensa i ens semblen bé”, però no justifiquen que es cremi mobiliari urbà quan es fa “per diversió”. Pel que fa al llançament d’objectes als cossos policials, creuen que els manifestants “es passen una mica”.