Política

Clam del sobiranisme a l’Estat pel dret a l’autodeterminació

La Declaració de la Llotja de Mar denuncia regressió de drets i repressió, i demana l’empara internacional

El PNB se’n desmarca per falta d’“esperit constructiu” i per la proximitat electoral

Partits sobiranistes i independentistes catalans –ERC, el PDeCAT, la CUP, la Crida Nacional i Demòcrates–, bascos –EH Bildu–, gallecs –Bloque Nacionalista Galego (BNG)–, valencians –Esquerra Valenciana i República Valenciana/Partit Valencianista Europeu– i de Illes Balears –Més per Mallorca i Més per Menorca–, amb l’absència del PNB, que se’n va desmarcar, van presentar ahir la Declaració de la Llotja de Mar, un manifest que és un clam per arribar a un acord polític que els uneixi per defensar el dret a l’autodeterminació, el caràcter democràtic i pacífic de la seva acció política, la llibertat dels presos polítics catalans i el retorn dels exiliats, les llibertats civils i polítiques i també les polítiques econòmiques i socials que permetin el progrés dels seus pobles.

En un acte solemne sense declaracions a la Llotja de Mar, al qual van assistir representants de totes les formacions excepte les valencianes, i en ple intent del govern de la Generalitat –hi van assistir el vicepresident, Pere Aragonès, firmant en nom d’ERC, i el de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró– per recuperar el diàleg amb La Moncloa per abordar la situació catalana, es va fer una lectura de tot el text que posteriorment van signar els representants de les diverses formacions.

Si a la Declaració de Barcelona del 1988 CiU, el PNB i el BNG reclamaven una nova lectura de la Constitució per aconseguir un Estat plurinacional amb un estatus jurídic i polític corresponent al del reconeixement de la nació, el document de sis punts firmat ahir en reitera alguns, però hi afegeix el de la repressió i la regressió de drets. Els signants asseguren que quatre dècades després de l’aprovació de la Constitució Espanyola del 1978 es constata “la impossibilitat d’una plena democratització de l’Estat per la resistència de les velles estructures del règim anterior i per la falta de voluntat política dels grans partits espanyols”, que atribueixen, “per acció o omissió”, també als ambients judicials, econòmics, policials i mediàtics. Argumenten que a l’Estat espanyol es viu una etapa de regressió, reforçada per l’última sentència del Suprem, “cap a una política de caràcter cada vegada més autoritari, menys democràtic i més repressiu” amb una “restricció de drets i llibertats”. Un punt a part és el dret a l’autodeterminació, pel que fa al qual es recorda que “Espanya va assumir-lo i el va reconèixer en signar el Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics”, i, en canvi, no hi ha cap reconeixement ni respecte a la plurinacionalitat, ni a la separació de poders; hi ha amenaces contínues de suspensió de l’autonomia, de l’autogovern i dels drets històrics amb les intervencions del Tribunal Constitucional i “una acció legislativa recentralitzadora”. Denuncien detencions arbitràries de líders polítics i socials, persecucions policials arbitràries de líders polítics i socials i d’activistes no-violents, polítiques penitenciàries i legislacions excepcionals i persecució d’artistes i publicacions. I en els dos últims punts de l’acord es comprometen a “cercar solucions democràtiques i estables al conflicte polític” amb l’Estat espanyol i apel·len a la comunitat internacional a “possibilitar, donar suport i promoure aquestes solucions”.

El PNB no el signa

El PNB va justificar ahir que no signés la declaració per “contingut i context”. D’una banda, consideren que gairebé no té “esperit constructiu”, a diferència de la del 1988, i, de l’altra, que no és el moment idoni per la proximitat de les eleccions del 10-N.

LES FRASES DE LA DECLARACIÓ DE LA LLOTJA DE MAR

La restricció de drets i llibertats és, avui, evident als ulls de tota la ciutadania
La innegable modernització de l’Estat no ha arribat a sectors fonamentals per a un funcionament democràtic
Apel·lem a la comunitat internacional perquè promogui i doni suport a solucions democràtiques

La Moncloa demana per carta “imparcialitat” a Canadell

El govern espanyol, a través del Ministeri d’Indústria, va enviar dijous una carta al president de la Cambra de Comerç de Barcelona, l’independentista Joan Canadell, per advertir-lo que ha de garantir “la imparcialitat i la transparència” de l’organització i que no pot utilitzar-la per a finalitats polítiques. “No li correspon ni la defensa ni la promoció de declaracions que posin en qüestió l’aplicació de les lleis i que obstaculitzin el compliment de les decisions judicials”, hi afirma la secretària d’estat de Comerç, Xiana Méndez.

“És curiós que el ministeri m’acusi de parcialitat perquè acuso Pedro Sánchez de no voler dialogar per solucionar el conflicte català, una actitud que afecta empreses i que, en canvi, no faci el mateix amb el president de la Cambra de Comerç d’Espanya, José Luis Bonet, quan fa pinya amb el govern”, va piular Canadell tot adjuntant la notícia de la carta que Bonet va enviar a La Moncloa després de la sentència. La missiva parlava d’Espanya com “un país exemplar” que ha respost amb “serenitat” al procés. Canadell troba Sánchez “irresponsable” per no voler agafar el telèfon al president, Quim Torra, i dialogar sobre una via de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia