Duel d’estrategs britànics
Johnson i Corbyn confronten els arquitectes de les seves respectives campanyes
S’atribueix a Cummings i Milne, cervells a l’ombra de conservadors i laboristes, la deriva radical que han emprès els dos partits
El destí dels conservadors i dels laboristes –els dos grans partits britànics– i del Regne Unit, en el moment més decisiu de la seva època moderna, està en mans de dos personatges gairebé invisibles, dos mestres de les arts obscures: Seumas Milne i Dominic Cummings, els principals assessors de Jeremy Corbyn i de Boris Johnson, respectivament.
Poderosos i temuts, no només són els cervells a l’ombra de la campanya electoral conservadora i laborista, sinó també els artífexs de la seva radicalització, els últims anys, els conservadors cap a la dreta i l’euroescepticisme dur i els laboristes cap a l’extrema esquerra. Milne és el Voldermort de l’extrema esquerra i Cumming, el Maquiavel del Brexit.
Milne va ser l’autor de la deliberadament ambigua campanya del referèndum europeu de 2016 de Corbyn. És un sindicalista i implacable socialista que considera que la UE és un projecte neoliberal però que, alhora, ha d’acontentar les dues terceres part dels electors laboristes, que són europeistes.
També és l’artífex de la campanya electoral de 2017, centrada en polítiques socials, que va impedir la majoria absoluta de May i qui va convèncer Corbyn perquè acceptés anar a eleccions en contra de la voluntat de la majoria del partit, que era partidària d’un segon referèndum europeu i de fer campanya per continuar a la UE.
Per a aquesta campanya, la de les eleccions del 12 de desembre, ha dissenyat una revolució social amb la promesa de revertir les privatitzacions de Thatcher i de tornar a l’Estat serveis bàsics, començant per una inversió de 23.700 milions d’euros per nacionalitzar el wifi i garantir fibra òptica gratis a tots els ciutadans.
Milne té 60 anys, però sembla molt més jove. Cortès, cerebral, educat en una de les millors escoles privades del país i llicenciat a Oxford, és fill d’un exdirector de la BBC i va treballar com a periodista abans que Corbyn l’incorporés com a assessor privat el 2015. Discret i al·lèrgic a les càmeres, a diferència de Cummings, no concedeix mai entrevistes i hi ha molt poques imatges d’ell.
Racisme i mentides
La seva presència és sovint divisiva. Molts jueus laboristes l’acusen d’estar darrere de l’antisemitisme que afecta el partit. També té una estreta relació amb Momentum, la plataforma ciutadana que manté en el poder a Corbyn i que s’ha imposat als centristes blairistes. Momentum seria com el Podem britànic però crescut dins del Partit Laborista.
A l’altre extrem, Dominic Cummings és l’ideòleg de la campanya Vote Leave, que va defensar el Brexit durant el referèndum del 2016, i la persona que va conjuminar moltes de les mentides que s’hi van dir. És l’autor del lema dels 350 milions de lliures setmanals entregats a la UE i que anirien a la sanitat pública si guanyava el Brexit –que després va resultar ser fals– i de l’alerta sobre la imminent entrada de Turquia a la UE i la consegüent invasió d’immigrants turcs, que tampoc no ha succeït. Cummings és el responsable de l’estratègia de Johnson en l’actual campanya –“El poble contra el Parlament”–, que identifica el premier amb l’encarnació de la voluntat popular i la cambra, amb la intolerància. Amb ell, els centristes estan deixant el partit. La seva campanya se centra al nord d’Anglaterra, on hi ha els votants de classe obrera euroescèptics. Els ha promès 103.000 milions d’euros per unir Londres i el nord del país amb un tren d’alta velocitat
A Cummings se l’acusa també de ser el mediador d’una possible interferència de Rússia en el Brexit, recollida en un informe parlamentari vetat per Johnson fins després de les eleccions. Té 47 anys, es va llicenciar amb matrícula d’honor en història a Oxford i sovint es presenta com un antielit, tot i que viu en una casa de dos milions i la seva dona és aristòcrata, i va viure a Moscou entre el 1994 i el 1997.
Johnson el va anar a buscar expressament per liquidar May i li va donar llibertat absoluta per fer i desfer. Diuen que té molts canvis d’humor, que va per lliure i que, el primer dia, va dir als seus empleats: “Qui discuteixi les meves decisions es pot considerar acomiadat.”
LES XIFRES
Límit als missatges personalitzats
Daniel PosticoEl regulador de la protecció de dades britànic ha advertit als partits que no poden crear algoritmes per personalitzar els missatges de campanya, si no és que poden demostrar que la gent aprova l’ús polític de la informació facilitada a les xarxes socials. O sigui, que no poden seleccionar segments de població segons l’ ètnia, preocupacions o historial de salut per enviar-los missatges que els puguin influir. L’organisme ha facilitat un manual on es fixen els límits. Les multes poden superar els 19 milions d’euros. Dominic Cummings, assessor de Johnson, va enviar milers de milions de missatges d’anuncis digitals durant la campanya del Brexit i s’ha provat que l’ús de macrodades per predir potencials votants va ser decisiu. També l’enviament de vídeos amb missatges electorals clau per Facebook i Twitter a usuaris seleccionats de forma algorítmica, dissenyat per Seumas Milne durant la campanya electoral del 2017, va afavorir els laboristes.
