Guanyem Girona condiciona la negociació del pressupost a la fi dels talls de llum
El PSC diu que no aprovarà uns comptes vinculats només al pla de govern de Junts, on no troben “cap projecte ambiciós”
ERC veu “ambigu” el document
Els principals partits de l’oposició a Girona han començat a posar damunt la taula com afronten les negociacions amb l’equip de govern (JxCat) sobre el pressupost municipal del 2020. Des de Guanyem Girona, la regidora Cristina Andreu va explicar ahir que un dels aspectes “determinants” que condicionaran el seu vot és el fet que reclamen “mesures immediates” que posin fi als talls de subministrament elèctric al barri de la Font de la Pólvora. “Si abans de Nadal el govern local no ha començat a implementar cap solució per a Girona est, al nostre costat de la taula de negociació no hi haurà ningú”, va subratllar Andreu, que hi va afegir que s’ha de trobar una sortida a la problemàtica “per una qüestió de dignitat humana”.
Un altre eix prioritari per a Guanyem és que Girona treballi amb els municipis de l’àrea urbana per arribar a acords en temes estratègics, com ara la millora de la mobilitat, el desplegament de la Girocleta, la reducció del trànsit i de les emissions, o la cobertura de “necessitats bàsiques de la ciutadania”, com ara l’habitatge. De fet, el portaveu de Guanyem Girona, Lluc Salellas, va advertir que no es conformaran amb “petits canvis cosmètics” que no “s’allunyin radicalment” dels números aprovats en anys anteriors. La formació demana, en aquest sentit, una injecció econòmica “ingent” en el pressupost que permeti fer front a l’emergència climàtica i en l’àmbit de l’habitatge, i que serveixi per enfortir l’educació i la mobilitat.
El PSC vol un gir de 180º
Des del grup municipal del PSC, la seva portaveu, Sílvia Paneque, va relatar que, com sempre, traslladaran a l’equip de govern un document “amb allò que consideren prioritari a la ciutat”: “Aquesta vegada volem fer propostes de veritable canvi, que signifiquin un gir de 180 graus.” D’altra banda, en relació amb la compareixença de Guanyem, Paneque va qualificar “d’indigne” per a les persones que estan patint els talls de llum que es vinculi la problemàtica amb el pressupost. “Els socialistes vam demanar a l’agost que es posés fi als talls abans que arribés l’època de fred. El fet de disposar de subministrament elèctric és una necessitat molt bàsica que ja hauria d’estar solucionada. No ha de ser un element de negociació. Des de les esquerres no s’hauria de permetre deixar continuar un govern que consenti que aquesta problemàtica s’allargui durant més d’un any”, va dir Paneque.
Un pla “poc concret”
L’oposició també s’ha mostrat crítica amb el pla de govern 2019-2023 que va ser presentat per l’alcaldessa, Marta Madrenas (JxCat), el qual inclou 355 punts. Per part de Guanyem Girona, la regidora Laia Pèlach considera que és un document “molt generalista i poc concret pel que fa a compromisos”: “Les mesures no van acompanyades d’un calendari i això fa complicat comprovar si evolucionen tal com toca.” En la mateixa línia, Pèlach va exposar que hi falta informació, per exemple, sobre el futur de la Devesa; i el regidor Pere Albertí va lamentar que el document no faci referència “al pla Girona 2030, a l’escola de la música, al Museu d’Art Contemporani o al pla estratègic de l’esport”. Paneque (PSC) coincideix que dins el pla “no hi ha cap projecte ambiciós de futur ni un full de ruta clar”: “Veiem un govern cansat, que ha fet un pla de tràmit. Un pressupost vinculat només a aquest document, des del PSC no el podríem aprovar.”
ERC: “Cal visió estratègica”
El portaveu d’ERC, Quim Ayats, creu que el pla “és ambigu i mancat de visió estratègica”. Hi troba a faltar mesures “per facilitar l’accés al lloguer, potenciar l’esport de base i el femení, una participació activa de la ciutadania o l’impuls del carrer del Carme com un eix comercial de la ciutat”; i hi afegeix que “en cap moment s’esmenta la necessitat d’elaborar un pla local de seguretat”. ERC, en canvi, valora positivament que al pla s’hi faci una defensa de la democràcia, la llibertat d’expressió, els drets individuals i col·lectius i el compliment de la voluntat de l’1-O.
