Un objectiu compartit
Els documents fundacionals d'Esquerra i Demòcrates i textos capitals de la CUP recullen explícitament la independència de Catalunya com a fita a assolir
Tardà veu “inacceptable” el requeriment al Partit Demòcrata
Ho diu el primer paràgraf dels estatuts del Partit Demòcrata Català, antiga Convergència. El PDC és una formació “amb l'objectiu d'aconseguir convertir Catalunya en un estat independent membre de la Unió Europea i de les Nacions Unides, i amb el propòsit de servir al futur estat amb vocació de centralitat política i d'esperit social, liberal i humanista”. El document aprofundeix en l'objectiu en l'article 4, en què s'afegeix que el partit vol que Catalunya “esdevingui un estat independent amb una democràcia de qualitat”, “garant del pluralisme” i “dels drets humans” i que sigui “econòmicament pròsper”. En el preàmbul, el PDC deixa clar que no renuncia “a la via unilateral per aconseguir aquest objectiu”. És justament aquest darrer fragment entre cometes el que ha encès les alertes al Ministeri de l'Interior, capitanejat en funcions per Jorge Fernández Díaz, que ha advertit que pot incórrer en incompatibilitat amb l'article 6 de la llei de partits, aprovada el 2002.
El cert és que –unilateralitat a banda– la literalitat dels documents interns aprovats pel PDC en el seu congrés del juliol no són cap novetat pel que fa a l'objectiu de l'estat propi. De fet, Esquerra i Demòcrates de Catalunya recullen la independència com a objectiu en els seus estatuts. I, com el Partit Demòcrata, l'aclareixen a l'inici. Els republicans ho fan en el segon article del que és el seu full de ruta. Hi afirmen que ERC “té com a objectiu la unitat territorial i la independència de la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i l'assoliment d'una societat més justa i solidària, sense desigualtats entre les persones i els territoris”.
Igualment, els estatuts de Demòcrates estableixen en el desenvolupament dels principis generals que els seus membres són “persones compromeses amb la llibertat, la fraternitat, la justícia social i l'assoliment de l'estat català independent. Un partit del segle XXI que neix amb la voluntat de contribuir a la millora de la qualitat democràtica, amb voluntaris i amb un finançament transparent”.
Transversal
L'objectiu de la independència també es recull en diferents textos capitals de la CUP, entre aquests el programa amb què es va presentar a les eleccions del 27-S. “Forçarem la ruptura amb els estats espanyol i francès a través de l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català i apostarem per una república catalana que abraci el conjunt del territori nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar”. El document electoral dels anticapitalistes apostava per “la ruptura immediata amb el marc jurídic i polític de l'Estat espanyol mitjançant una declaració unilateral d'independència (DUI), que ha de ser la primera acció del nou Parlament. Aquesta DUI suposarà la nostra desconnexió amb les lleis de la Constitució espanyola del 1978 i del règim monàrquic hereu del franquisme”.
Reaccions
Les forces van reaccionar amb prudència al requeriment pel nom i a l'advertiment fet pel Ministeri de l'Interior, tret de Demòcrates –en pugna pel nom des del congrés del PDC–,que està d'acord amb el departament d'Interior. El cap de files dels republicans al Congrés, Joan Tardà, va ser un dels únics que va reaccionar. Ho va fer amb aquesta piulada: “Que l'Estat vulgui fer mal a @Pdemocratacat qüestionant sigles/ideari és inacceptable. Com que sabem el pa que s'hi dóna, ens hi sentim solidaris.”
Sí que hi va haver reaccions dins del Partit Demòcrata, totes d'indignació, començant per la del portaveu de Junts pel Sí al Parlament, Jordi Turull, que sentenciava que “prohibir els objectius fundacionals del Partit Demòcrata és un greu cop a la democràcia”. Igualment, la consellera de la Presidència, Neus Munté, lamentava que “la qualitat democràtica de l'Estat és molt baixa quan es volen silenciar idees i impedir veu i acció política”.