La UE es blinda contra el terrorisme

“Una Europa que protegeix és una Europa que es defensa.” Després d'haver patit una trentena d'atemptats terroristes a casa en l'última dècada, catorze només l'últim l'any, i tement que la ultradreta capitalitzi els més de 600 morts de Madrid, Londres, París, Brussel·les o Niça en les pròximes eleccions, Jean-Claude Juncker va proposar ahir fer un salt cap a l'Europa de la defensa. El Brexit ho facilita, perquè els britànics ja no podran continuar torpedinant la idea francesa de compartir un exèrcit comú europeu. El president de la Comissió Europea vol posar fil a l'agulla i crear una base militar comuna, un quarter general amb una estructura permanent dels exèrcits europeus, complementària a l'OTAN.

“No n'hi ha prou amb compartir el dol”, amb plorar plegats quan els gihadistes d'Estat Islàmic ataquen una capital europea, “hem d'assumir la responsabilitat de protegir els nostres interessos i l'estil de vida europeu”, va reivindicar Juncker en el debat sobre l'estat de la UE. Precisament aquest embrió del futur exèrcit europeu és la proposta que François Hollande i Angela Merkel faran demà als seus homòlegs dels 27, ja sense Theresa May, en la cimera de Bratislava. El president francès i la cancellera alemanya volen formar unes unitats de combat que estiguin preparades per desplegar-se en qualsevol front en un termini d'entre cinc dies i un mes. La participació seria voluntària. De fet, el Tractat de Lisboa ja preveia que, abans del 2010, es produís aquesta “cooperació permanent estructurada”.

Juncker defensa que “ja ha arribat l'hora” de crear aquesta base militar comuna que permeti als exèrcits europeus (que ja han compartit una trentena de missions, des de Mali fins a l'Afganistan) “guanyar en eficàcia i rapidesa” i estalviar entre 25.000 milions i 100.000 milions d'euros l'any, segons els càlculs de Brussel·les. I com Hollande i Merkel, vol invertir aquests diners en un “fons europeu de defensa” que serveixi per finançar el desenvolupament de projectes industrials sobre ciberseguretat, drons o satèl·lits, una factura que ara paga sobretot França.

Europa s'aboca a la seguretat, controlant les seves fronteres exteriors com ho fan els EUA. Juncker presentarà al novembre el nou sistema europeu d'informació sobre viatges, un registre similar a l'ESTA nord-americà i que permetrà controlar qui vol viatjar a la UE, des d'on, quan i per què. I, sobretot, saber-ho abans no arribi, per poder-li denegar l'entrada. El president de la Comissió també va anunciar l'enviament de 200 agents de fronteres a Bulgària per frenar l'onada migratòria des de Turquia. El democratacristià luxemburguès, a més, vol crear un cos especial de 100.000 voluntaris joves que es pugui desplegar en cas de crisi humanitària com la dels refugiats. De defensar les seves quotes obligatòries per repartir demandants d'asil (un fracàs que només ha servit per acollir el 3% dels 160.000 promesos), Juncker ha passat ara a admetre que “la solidaritat ha de ser voluntària i no es pot imposar, ha de sortir del cor”. Tot i que no fa ni tres mesos que els britànics van votar Leave, la UE ja sembla haver passat de pantalla.

La cimera de demà a Eslovàquia, convocada a corre-cuita en ple xoc pel Brexit, finalment se centrarà en seguretat i defensa. I Juncker ahir hi va passar de puntetes i es va limitar a assegurar que la sortida del Regne Unit “no és la fi de la UE” ni posa en risc la seva supervivència. El president comunitari va tornar a advertir Londres que s'oblidi del mercat comú europeu si no permet la lliure circulació de treballadors.

“La història no ens recordarà a nosaltres, recordarà els nostres errors: no siguem culpables dels errors que posarien fi als somnis europeus”, va reblar. Per superar aquest moment crític, el cap de files del PP europeu, Manfred Weber, va proposar regalar a tots els joves europeus un bitllet de tren Interrail, perquè puguin conèixer la Unió.