La hisenda pròpia posa els fonaments

De la teoria a la pràctica. El secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va aprofitar ahir la compareixença davant la comissió d'Economia del Parlament per posar negre sobre blanc i concretar xifres, costos i calendari dels plans que han de permetre a la Generalitat esgotar les competències autonòmiques en matèria fiscal l'estiu del 2017, amb un redimensionament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que serà la base per poder assumir en un futur tots els tributs que ara recapta l'Estat, el gran gruix. “És un pas essencial per fer el següent pas, i per això necessitem fer-lo en 18 mesos”, resumia Salvadó, que lamentava que altres comunitats que ja tenen desplegades aquestes funcions, com ara les Illes Balears, de qui es prendrà nota, tinguessin més temps per fer-ho.

En conjunt, dels 1.242 milions que avui recapta l'ATC –tot just un 40% dels 3.097 que podria per llei, és a dir, els que no formen part de les bestretes de l'Estat– es preveu passar el juliol vinent a 2.306, gràcies a l'obertura de 15 oficines pròpies que s'afegiran a les quatre actuals (vegeu gràfic) –i que es complementen en un segon nivell amb les 142 de la xarxa de finestreta única Tributs de Catalunya compartida amb les Diputacions– i al creixement des dels 375 treballadors actuals fins a uns 800. El tret de sortida serà l'ordre que preveu aprovar el govern a principi d'octubre per reestructurar l'ATC, que li permetrà desenvolupar els serveis centrals i adoptar un organigrama “més matricial”. A més, Salvadó avisava que s'haurà d'aprovar pressupost nou pel 2017, ja que caldran uns 6,3 milions d'inversió per posar en marxa les noves oficines –la primera de les quals, amb uns 40 treballadors, es vol obrir ja al gener a Barcelona, per donar servei al nord de la ciutat i de l'àrea metropolitana–, i el capítol de personal també s'haurà de doblar dels 15 milions actuals a uns 31,5.

El govern ja havia anunciat en els últims mesos la intenció d'assumir íntegrament la recaptació executiva dels tributs propis i cedits, per la qual ara paga 9,5 milions a l'Estat, i també els de la resta d'administracions catalanes –les diputacions i tots els municipis i consells comarcals que vulguin–, amb qui de fet ja ha signat alguns convenis, a més del Servei Català de Trànsit. Tot plegat suposarà passar de gestionar ara uns 60.000 deutes a 850.000, el gran gruix dels quals s'assumirà el primer semestre del 2017, quan ha d'estar del tot desenvolupats el nou sistema informàtic que ho farà possible, amb el pas del programa Gaudí a l'Espriu, ja pensat en clau de futur.

També a final d'octubre, un any abans que venci, es denunciarà el conveni amb el deganat autonòmic del col·legi de registradors de la propietat, segons el qual ara les seves 53 oficines a Catalunya recapten uns 1.063 milions de l'impost de successions i donacions i del de transmissions patrimonials. La intenció és evident: que la Generalitat assumeixi directament la tasca –estalviant-se els honoraris del col·lectiu, d'uns 27,5 milions l'any, que ja vol que figurin com a despesa, i no com a menor ingrés, en el pressupost del 2017– i aprofiti així les sinergies de què ara gaudeixen aquestes oficines, regides per funcionaris estatals.

La intenció és contractar d'aquí a l'estiu vinent, amb concursos públics o interinatges, 115 persones per a la recaptació executiva, 43 per a l'atenció al públic i l'estructura directiva, i 264 més per a les tasques de liquidació. En aquest cas, la intenció seria integrar gairebé la totalitat dels 282 treballadors dels registres, si bé Salvadó admetia que les condicions i les garanties que demanen, com la incorporació directa a l'administració, són impossibles perquè no tenen “empara legal”. El compromís, això sí, és que se'ls valorarà l'experiència per facilitar-los la incorporació mitjançant el sistema de concursos que s'haurà d'obrir per proveir definitivament les places. En total, el govern calcula rebaixar els 37 milions l'any que li costa ara delegar aquestes tasques a poc menys de 20 si els interioritza, amb la qual cosa se n'estalviarà uns 17.

Amb matisos, l'oposició va criticar els plans. El PSC troba els números presentats “poc creïbles”, i va demanar una major comunicació amb els liquidadors si se'ls vol integrar. PP i C's van discutir que l'assumpció de les noves tasques suposi una major eficiència, a més que no estan d'acord en el fi últim, i van demanar més col·laboració amb l'administració estatal i europea, com va fer Catalunya Sí que es Pot, que en tot cas va donar “ple suport” al desenvolupament de l'ATC. La CUP va lamentar que la nova directora de l'agència no s'hagi nomenat per mitjà de concurs públic.