Política

NÚRIA GIBERT I QUIM ARRUFAT

PORTAVEUS DEL NOU SECRETARIAT NACIONAL DE LA CUP

“Ens cal un argument de pes per justificar la DUI”

“Comencem a veure com ha d'acabar la legislatura, i el RUI és l'eina principal”

“Sense ruptura no hi ha eleccions constituents”

La gestora de conflictes
Núria Gibert, Barcelona, 1984, és cap de l'oposició a l'Ajuntament de Sant Cugat. En les eleccions municipals del maig del 2015 els anticapitalistes es van convertir en la segona força política i van desbancar el PP. Gibert no està alineada en cap dels dos corrents principals de la CUP. És negociadora i se li valora haver aconseguit una llista de consens amb Procés Constituent, malgrat que fa pocs mesos es va haver d'enfrontar, precisament, al regidor del PC quan aquest va trencar la disciplina de vot i va deixar el grup municipal amb un regidor menys dels quatre aconseguits. Membre de les organitzacions Maulets i Alternativa Estel, va estudiar filosofia.
El negociador
Quim Arrufat (Seu d'Urgell, 1982) va ser un dels artífexs, conjuntament amb els regidors Lluc Salellas i Natàlia Sánchez, de la llista de consens per renovar el secretariat de la CUP després de la dimissió en bloc de sis membres enmig d'un guirigall de crítiques i retrets. Es va recórrer a ell com a home fort i amb prou autoritat dins la formació cupaire per intentar redreçar una situació que posava en risc, fins i tot, la consecució dels objectius polítics. Exdiputat durant l'etapa del trident cupaire i exregidor de Vilanova i la Geltrú, ha format part de les negociacions més importants: el 9-N, la retirada de Mas i ara amb Puigdemont per actualitzar el full de ruta.
El conjunt de l'independentisme s'ha fet molt de mal,
a ningú ens convé tornar a un cul-de-sac Amb els comuns ens distancia el full de ruta i com, igual que ICV, s'acoblen a les institucions
No deixarem
que s'allargui la legislatura; si això passa, el govern ho farà amb altres socis
El referèndum és l'eina principal, acumula suports aquí i confrontacions amb l'Estat La clau per ampliar
la majoria és la certificació a les urnes que Espanya no vol cap canvi de règim
Veniu a posar pau dins de la CUP?
Núria Gisbert: No hem de posar-hi pau, perquè la CUP no està en guerra, però som conscients que venim d'un període molt tens tant per a la militància com per al conjunt dels actors polítics. Hi ha hagut tensió, sí, no és cap secret per a ningú. Però ara tenim uns plantejaments nous, acordats en el secretariat, que volem comprovar si són factibles i que es basen en debats més sòlids que defugin les divisions i amb deliberacions més profundes.
Sempre heu donat valor precisament al debat intern i a l'assemblearisme de la formació. Això ha de canviar?
N.G.: No podem defugir allò que forma part del nostre ADN, és indestriable i no hi renunciem en cap cas. El que volem és arribar a fer debats de més profunditat i amb més perspectiva, no pas a l'últim moment i sobre una decisió disjuntiva. És possible? Pensem que sí que ho és, però és una experimentació constant.
Quim Arrufat: La militància de la CUP és molt gelosa de les estructures assembleàries i transparents que hem construït al llarg de tots aquests anys. Ara hem de contribuir a receptar tranquil·litat, bons aliments i serenitat a l'hora de debatre, i mirada llarga amb vista a planificar el futur.
Però és possible debatre i planificar a llarg termini en un context polític en què els fets poden variar cada dia?
Q.A.: Sí, tot aquest estiu hem tingut una seqüència de debats interns que s'han fet per primera vegada fora dels focus mediàtics. Hem planificat amb prou temps les votacions que tindrem a llarg termini; així que no només és possible, sinó que ho estem fent.
Després de la carta tan dura que van enviar els membres dimissionaris del secretariat, fareu prou d'allargar els debats?
Q.A.: Els membres que van dimitir no tenien el suport de cap sector de la CUP, van demostrar que estaven emprenyats i que eren minoria. La CUP ha acumulat molta tensió i malauradament s'ha expressat de manera equivocada perquè la carta no resolia res ni plantejava el que passava realment.
Com han quedat les dues ànimes de la CUP, encara hi ha divisió entre el sector Endavant i Poble Lliure?
N.G.: Les categories van bé per treballar, però la realitat territorial et demostra que hi ha més d'una ànima. Aquests dos sectors hi són i fan aportacions riques, però no podem treballar prenent com a base dues perspectives perquè això no és real.
Q.A.: Hem intentat resumir el gros de la CUP en el nou secretariat i evitarem que torni a ser l'arena pública en què s'havia convertit. Com? Alterant la lògica d'aquests suposats blocs. S'han incorporat regidors i sobretot activistes del territori fidels que coneixen bé les fortaleses i les febleses de la CUP.
La primera prova de foc serà la qüestió de confiança?
Q.A.: Tindrem prova de foc en les tres cites que tenim al davant: la qüestió de confiança, el debat de política general i el pressupost. Ja fa temps que debatem al territori com enfoquem i construïm la legislatura.
De fet, ja heu anunciat que votareu favorablement la qüestió de confiança quan al juny, en canvi, advertíeu que no hi hauria xec en blanc
Q.A.: I no hem canviat de posició. Si ho hem dit és perquè alguna cosa ha passat.
Què ha passat?
Q.A.: Comencem a veure i a posar sobre la taula, ben col·locades, les cartes de com ha d'acabar aquesta legislatura, i no només entre nosaltres, sinó també amb la resta d'actors polítics que han de propiciar el desenllaç d'aquesta legislatura en clau independentista.
Així doncs, ja no hi haurà més assemblees de la CUP per decidir el sentit del vot?
N.G.: Activarem tots els mecanismes al nostre abast per arribar segurs i plenament deliberats a la votació. És cert que la nostra posició no ha mutat i que no hi ha motius, o no n'hi hauria d'haver, per tirar per terra la legislatura. Esperem que això no canviï.
Però a hores d'ara poca cosa se sap del pressupost, i el full de ruta està per determinar.
Q.A.: Sí, sí, i encara no hi ha res en ferm, però han canviat molt les tornes respecte als últims nou mesos. La disposició dels diferents actors ja no és buscar la confrontació pel boc gros, sinó el mínim comú denominador que ens permeti culminar la legislatura amb un procés de ruptura i la convocatòria d'un procés constituent.
Quan parleu de confrontació us referiu al ‘pressing CUP' que van exercir sectors de l'antiga Convergència?
Q.A.:Em refereixo a tots els ganivets que van volar en totes direccions i que van portar les discussions gairebé al terreny personal, amb una total falta de respecte i educació que va deixar de banda el debat polític de les idees. En aquest camí, el conjunt de l'independentisme s'ha fet molt de mal, ha perdut frescor, il·lusió i això és atribuïble a molts actors, a nosaltres i a molts d'altres. A cap sector ens interessa que la situació es repeteixi, però això no vol dir que ara comencem a aprovar-ho tot. Els nostres principis són els mateixos, però no podem tornar a entrar en un carreró sense sortida.
Heu estat els primers a apuntar-vos al RUI, tenint en compte que vau participar en el 9-N, penseu que encara és factible una consulta?
Q.A.: El referèndum és el principal instrument que acumula suports a Catalunya i confrontació amb l'Estat espanyol per la manca de democràcia que ens ofereix. El 9-N, ja ho he dit altres vegades, comença amb una reunió al Palau en què Artur Mas ens diu que no hi ha consulta, perquè la llei s'havia suspès, i el sentiment de traïció que reflectia la cara d'Oriol Junqueras, se'm quedarà gravat sempre. Si ara els actors podem no fer el mateix, no fer marxa enrere i, en canvi, tirar endavant amb més seguretat jurídica, més repercussió internacional i més legitimitat, el referèndum té tots els punts per ser una eina imparable.
I tècnicament, els recursos hi són?
Q.A.: Sí, hi són. També creiem que aquesta vegada hi ha persones al capdavant amb voluntat política per portar-lo a terme. El que hem d'acabar de determinar i estudiar són tots els impediments que ens posaran des de l'altra banda i tot el camí que hem de recórrer per arribar intactes al dia del referèndum.
I tot això ja es negocia amb el govern?
Q.A.: Tot això s'està parlant, sí, amb el govern i amb altres actors de fora del govern.
La doble urna que va proposar el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona Jaume Asens, què us sembla?
Q.A.: No la veiem malament. Tota proposta, i encara més si ve dels comuns, que abordi el necessari pas per les urnes i ho faci conscient que l'Estat espanyol no l'oferirà és benvinguda i molt lloable. Ara bé, pensem que mai podrem posar-les al costat d'unes eleccions normals, perquè les que anomenen constituents no deixaran de ser unes autonòmiques si abans no hi ha cap element de ruptura, i si actualment ja no et deixen ni posar-te una samarreta del transvasament per anar a votar, encara menys et permetran posar dues urnes al mateix col·legi.
Per què no us agrada el full de ruta del govern?
Com fem la declaració unilateral d'independència (DUI)? Quin fet ara mateix legitima el moment de fer una DUI després de 18 mesos? Pensem que han de passar algunes coses, amb la majoria parlamentària no en fem prou, hem d'afegir-hi una motivació extra, un argument de pes davant la comunitat internacional. Hi ha diferents possibilitats però ha de passar alguna cosa que justifiqui davant de tothom que tenim tot el dret a fer la DUI.
El RUI?
(Silenci i un gest d'assentiment).
Primer el vau datar al gener i ara ja parleu del juliol
Q.A.: No és un càlcul predeterminat. Pensem en termes de legislatura, el mandat és de 18 mesos i no s'allargarà més. No deixarem que s'allargui i, en tot cas, si això passa ho faran amb altres socis, si no és, és clar, que hi ha una raó de molt de pes i aliena a la nostra voluntat. Nosaltres calculem els tempos en funció de la legislatura, i el referèndum ha d'entrar abans que s'acabin els 18 mesos.
Com valoreu la resposta de la ciutadania a la Diada?
Q.A.: És el moviment social d'Europa que més gent mobilitza des de fa cinc anys. Ha estat una bona bufetada per a tots aquells que disfrutaven dels cants de sirena que anunciaven la mort de l'independentisme.
Resta pendent, però, com eixamplar la majoria social, és el procés constituent l'imant que ha d'atreure els comuns?
N.G.: No solament els comuns. Apel·lem a tota aquella gent que, mentre ha durat el procés, ha donat suport al dret a decidir i que ara cal que participin de manera activa en el procés constituent que és, en definitiva, allò que ha d'engrescar la gent. Hi ha una aritmètica possible de canvi que es podria traduir en la construcció del procés constituent.
Però mentre encara es discuteix com fer la ruptura ja hi ha un altre debat paral·lel sobre com ha de ser el nou país, això no distorsiona?
Q.A.: Nosaltres arrenquem el curs en ple debat preconstituent. Estem preparant les bases, sota la nostra perspectiva ideològica, del contingut que hauria de tenir la futura constitució i ho fem en l'escola d'estiu que té lloc aquest cap de setmana a Vilanova i la Geltrú. I continuarem en la trobada d'unitat popular, el 15 d'octubre, que inclourà 28 debats oberts sobre quins drets i llibertats volem per al nou país. Això, evidentment, no és el procés constituent, on sí que hi haurà de participar tothom.
Hi seran els comuns?
Q.A.: La clau per eixamplar la majoria és la certificació del mapa polític espanyol, i no només una vegada sinó dues i potser encara hi haurà una tercera. Espanya no vol construir-se amb un procés constituent, no vol deixar el règim sorgit del franquisme, no vol permetre drets democràtics als seus pobles, no vol qüestionar-se com a realitat política, i sap que és injusta i que maltracta la seva població i els seus treballadors, i ja li està bé. Ara ens temem que el règim encara sortirà més reforçat, mentre que a Catalunya la majoria aposta pel canvi. No ens podem permetre el luxe que passi aquest període i a Catalunya guanyi la minoria que bloqueja aquesta transformació. Ja cal que tots plegats ens posem a treballar perquè la majoria social a Catalunya fructifiqui en un canvi històric, perquè, contràriament a això, haurem estat uns rucs.
Com és la relació amb els comuns?
Q.A.: Compartim espais polítics. Ens hi haurem de reunir, però també tenim discrepàncies: no compartim el full de ruta, no tenim esperança que l'Estat canviï i veiem amb certa distància com els comuns han mimetitzat la cultura d'ICV i s'han acoblat molt bé a la institució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Montero afirma que l’Estat protegeix els “interessos de Catalunya” transferint-hi recursos “suficients”

barcelona
política

El Govern va renovar el compromís amb Hard Rock abans de pactar els pressupostos

barcelona
Maite Selva i Huertas
Alcaldessa de Begur (Sempre per Begur i Esclanyà - JxCat)

“El Conservatori del Litoral ens semblaria una eina útil”

Begur

Fragmentats a buscar un estat

Barcelona
política

Calma després de la tempesta

barcelona
la crònica

“Necessitem un conflicte amb Espanya”

política

Llibres, roses i un 12-M pel mig

Barcelona
Convergents

L’últim centre sobiranista

front nacional

L’altra ultradreta