tribunals
judici al 9-N
Mas: “Serem jutjats per haver obeït el poble de Catalunya”
Arenys de Munt homenatja l'expresident i l'exconseller Homs, processats pel 9-N
Mas avisa que tornarien a posar les urnes
El diputat del PDC declara avui al Suprem “en nom de Catalunya”
“Alguns serem jutjats per haver obeït un poble que ens va demanar que poséssim les urnes.” Així de contundent es va mostrar ahir l'expresident de la Generalitat i president del Partit Demòcrata Català (PDC), Artur Mas, en referir-se al procés judicial obert sobre el 9-N i contra el govern de Catalunya. Mas i l'exconseller Francesc Homs van rebre ahir el suport de més de sis-centes persones en un acte d'homenatge a Arenys de Munt, un dia abans que Homs declari davant del Tribunal Suprem per aquella consulta.
Artur Mas va deixar clar que ho tornarien a fer: “És el que ha de fer un demòcrata.” Era la resposta contundent de l'expresident a la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tirar endavant el processament d'ell mateix, de l'exvicepresidenta Joana Ortega i de l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau. El quart investigat, Francesc Homs, declararà avui davant del Suprem en qualitat de diputat al Congrés. El president Mas va recordar: “Nosaltres no anirem a declarar, sinó que serem jutjats per la via penal. Ens diuen que hem delinquit i desobeït el TC. Jo estic convençut que no.”
Mas va subratllar el caràcter “democràtic, civilitzat i pacífic” de la consulta del 9-N. “No va ser pas com uns hooligans amb un trabuc a la mà”, va dir.
L'homenatge, organitzat pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació i l'Ateneu Independentista d'aquesta població, que van impulsar la consulta sobre la independència del 13 de setembre del 2009 va servir per cloure diversos actes que han recordat la primera consulta. Mas els ho va agrair: “Teniu un mèrit important” en tot el procés.
També hi va assistir el portaveu del PDC al Congrés, Francesc Homs, poc abans de viatjar a Madrid. Homs va reconèixer que té “moltes ganes” de declarar” i va assegurar que el procés judicial a què han de fer front “no només interpel·la els independentistes sinó tots els demòcrates”. Hom va assegurar que declararà avui “en nom de Catalunya”, ja que sent la “responsabilitat de representar el país sencer”.
Va mostrar-se orgullós d'anar-hi “ni en el nom del partit, ni de la filiació, sinó en nom del conjunt del país, i mirant-los fit a fit als ulls els podrem dir que nosaltres representem uns valors, una determinació, una voluntat insubornable i inalterable, que és la llibertat del nostre país a través de les urnes per aconseguir un estat independent”. L'exconseller va assegurar fins i tot: “M'inspira més respecte l'homenatge i l'acte a
Arenys de Munt, per tot el que representeu gent com vosaltres i tantes persones que hi ha al país, que no pas el que em toca fer a Madrid.”
Per la seva banda, l'exalcalde d'Arenys i líder del Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació, Josep Manel Ximenis, va recordar els entrebancs
que ja van tenir amb el govern espanyol per poder organitzar la consulta popular del 2009. “No esteu sols”, va subratllar Ximenis, que també va afirmar que “Madrid no es mereix que hi aneu a declarar”. Abans de lliurar-los una reproducció del cartell de la consulta de fa 7 anys –signada per tots els que hi van participar activament– i com a agraïment per haver fet que “el poble parlés”, Ximenis va destacar que no acceptaran inhabilitacions “pel
fet d'haver estat demòcrates”.
LA XIFRA
El govern defensa Altafaj
El govern va insistir ahir a recordar que la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia que suspèn la denominació del delegat permanent de Catalunya davant de les institucions europees, Amadeu Altafaj, forma part de la guerra judicial contra la Generalitat. Tant el conseller de Justícia, Carles Mundó, com la de Treball i Afers Socials i Família, Dolors Bassa, van recordar l'arbitrarietat de la decisió. “Forma part de la guerra bruta judicial”, va assegurar Mundó. Bassa lamentava les decisions “fosques” del TSJC.
Per la seva banda, l'eurodiputat català del PP Santiago Fisas va reclamar a la Generalitat que compleixi la llei i deixi de definir Altafaj com a representant permanent, perquè “només els estats disposen d'aquesta funció”.