Més debat dins que fora

Ni tan sols una personalitat política catalana tan recognoscible per al públic espanyol com l'expresident Artur Mas va despertar gran interès entre els vianants que ahir es van creuar amb l'expresident català en el poc més d'un quart d'hora de recorregut des de la delegació de la Generalitat a Madrid –situada al carrer Alcalá– fins a la seu del Tribunal Suprem –a pocs metres, val a dir, de la seu estatal del PP–. Mas formava part de l'extensa comitiva que va acompanyar Francesc Homs fins a la porta del tribunal i que, un cop el va deixar a dins, va tornar a fer el camí
a la inversa. Ni un xiulet, ni un crit. Només algú va sentir remugar “paraules poc agradables” –assenyalava un dels membres de la delegació– mentre fotografiava la primera fila.
En el recorregut, també hi va haver algun gest de sorpresa –“És el que m'imagino?”, “Vols dir?”, es preguntaven dos homes situats davant d'un quiosc– i alguna cara de curiositat entre les poques persones que s'adonaven de la presència de Mas entre el grup d'homes i dones que enfilaven les artèries principals de Madrid.

De fet, si algú s'hi fixava, era per un original personatge que se'ls havia colat entremig: un home amb barretina que mostrava una pancarta en què es podia llegir: “Mals governs divideixen els pobles. Rajoy i Mas, pèssims.” Martí Sagrera Capdevila és, però, un habitual de tota mena de protestes i manifestacions madrilenyes. Tant es pot plantar davant dels jutjats per acompanyar els que escridassen Rodrigo Rato o qualsevol dels imputats per la trama Gürtel com anar a la Puerta del Sol en un homenatge a Lluís Companys. I sempre amb un cartell adequat per a l'ocasió. “Sóc
fill de l'Empordà”, exclamava ahir aquest jubilat, de 81 anys, “sociòleg i politòleg”, sense acabar d'aclarir què l'havia portat ahir al Suprem. “Tots són iguals. Uns menys dolents que d'altres, però tots són iguals. Només a fer mal!” I no anava més enllà d'aquesta reflexió.

En tot cas, la falta de curiosos davant del Suprem va posar en evidència ahir que la qüestió catalana no desperta l'interès ni la crispació que sí que genera dins l'àmbit polític o mediàtic estatal. El debat ahir, doncs, no era al carrer, sinó dins la sala del tribunal. I va ser un debat “molt viu”, segons admetia l'exconseller de Presidència per il·lustrar de quina manera es va desenvolupar el seu cara a cara amb el magistrat arran dels al·legats amb què Homs es va presentar i pels quals plantejava una esmena de rebuig a l'actuació de la justícia, començant pel paper que havia tingut el Tribunal Constitucional. “He dit viu, no tens...”, matisava Homs. Però, a partir d'aquesta reflexió, el dirigent català
es lamentava, precisament, de l'excés de “prejudicis” per part dels diversos agents implicats en aquest assumpte, cosa que li fa pensar que tot està dat i beneït. Homs, si més no, no es queixava tant del to com del fons d'un interrogatori que, a banda de la disquisició política, buscava les contraccions, i que es va centrar en el paper de l'exconseller en el 9-N per la convocatòria d'una roda de premsa de valoració i per una carta firmada per ell sobre una empresa informàtica vinculada a l'organització de la consulta.