“L'opinió del partit no s'ha tingut en compte a Barcelona”

He fet el pas perquè sempre he estat militant de l'antiga Convergència, i ara Partit Demòcrata Català. I és precisament la base, els associats, qui, davant el relleu previst a la presidència de la federació, em demanen que per què no em presento. Després d'haver estat vuit anys secretària d'organització, conec molt la gent del partit, el grup municipal i el funcionament de l'Ajuntament, i per tant la gent que m'ho demana considera que
reuneixo tots els requisits per afrontar el repte.

El partit no ha tingut mai un pes i protagonisme important a Barcelona. És fonamental, i més en aquests moments en què renaixem com a organització, donar-li el protagonisme que es mereix. Ara tenim un grup municipal que està patint una falta de lideratge important. Hi ha provisionalitat, perquè l'exalcalde Trias va dir que marxava però no ho ha fet. I això genera incertesa. I és des del partit que hem d'enfortir el grup municipal, però també tota la direcció i l'acció política del partit a la ciutat. Jo aposto per una separació clara. Qui en aquests moments sigui regidor té molta feina a fer oposició. Hi ha d'haver algú que lideri el partit de manera separada, però amb coordinació.

Sí. Els associats troben a faltar aquesta manca de lideratge. Troben a faltar un referent fort, i no podem esperar tres anys i que se'ns tirin les eleccions a sobre. És ara quan des de la federació hem de fomentar el talent, que aflori. Per això la nostra candidatura s'ha batejat com El Temps de les Cireres perquè és ara quan hem de plantar aquesta llavor, perquè floreixi quan toqui per donar un impuls fort al grup municipal, perquè pensem que es l'única manera de recuperar l'Ajuntament. I aquest impuls passa per renovar tot el grup municipal.

Sí, perquè la meva candidatura neix de les bases. Jo sóc amiga de Germà Gordó, ja ho vaig dir, però no sóc de cap família. No m'agrada parlar de famílies. Ja es veu en el meu cognom. Jo sóc Pitarch, no Homs, ni Gordó, ni Puigdemont o Pujol. Per tant, no defujo l'etiqueta perquè em sembla que l'etiqueta no comporta res dolent en si mateixa, al contrari, però el que defenso és que Barcelona l'hem de mirar des de la perspectiva, en aquest cas, de Teresa Pitarch.

Quan jo dic això, insisteixo, em refereixo al fet que jo no vinc de cap família, i no tinc lligam amb cap estructura del partit ni amb cap direcció anterior.

Sí, i penso que en aquests moments això és un actiu perquè em permet conèixer el partit, que és allò que cal canviar, i precisament per això puc dir, amb contundència, que l'opinió del partit a Barcelona no s'ha tingut en compte.

Els requisits que volem estipular per ser regidor són que, més enllà del mèrit i la capacitat, hi ha d'haver aquest arrelament al territori o un coneixement del partit. Això podria suposar un handicap en municipis petits, però a Barcelona tenim el potencial suficient a tots els districtes, i respectant la singularitat de cadascun d'ells, per poder fer aquesta renovació.

El que fem és una proposta base, que haurà de desenvolupar després la federació. Però quan jo parlo d'arrelament al territori, ho faig en un sentit ampli, perquè també es pot tenir a traves d'entitats i col·lectius diversos, per exemple. El que jo defenso és que la persona que sigui regidor ha de conèixer el seu districte, i no podem continuar tenint-ne que no ho han fet mai. La nova política no ha d'anar per aquí.

Abans de parlar de si ha de ser algú jove o amb experiència, hem de dir que ha de ser una persona que surti de les bases, que sigui reconeguda pels associats i reuneixi una sèrie de requisits. El més important és que sigui un nom de consens. I sigui la persona que sigui, des de la nostra candidatura li donarem suport.

Vam decidir triar el nom d'El Temps de les Cireres justament per això, perquè sembla que ens remunten al temps en què Montserrat Roig va escriure aquesta novel·la. Barcelona està passant un dels seus pitjors moments, de decadència i tristor. Està perdent lideratge, i per això hem d'actuar ràpidament.

La política és diàleg. I consens. Jo he estat consellera durant vuit anys, i una de les coses que crec que em caracteritza és aquesta, la capacitat d'establir ponts amb tothom. Per arribar on? A l'objectiu compartit de millorar la ciutat. La política, avui dia, va mes enllà d'encasellar-se en una posició única de partit.

No. Encara més, des d'on es pot donar impuls a aquest procés és des d'una ciutat com Barcelona, i si ella no puja al carro d'aquest debat, això morirà no lentament, sinó ràpidament. El sobiranisme és una de les bases de la meva candidatura.

Ara per ara no m'ho plantejo. D'aquí a tres anys poden canviar les coses, però crec que no serà així. No és el meu objectiu. Vull liderar el partit, per enfortir-lo i recuperar l'alcaldia.