Finances del tot pròpies

Els estudis teòrics elaborats per l'expert Joan Iglesias la passada legislatura posaven moltes expectatives en el desplegament d'una hisenda pròpia integral, que es faci càrrec d'impostos com ara l'IRPF i l'IVA, que ara són de competència estatal, i en la col·laboració estreta de les diputacions, que tenen molt més personal i anys d'experiència en la recaptació de tributs, en el seu cas locals, que no pas l'Agència Tributària de Catalunya (ATC). El mateix expresident de la Diputació de Barcelona Salvador Esteve havia advocat obertament l'any passat per implantar un sistema “a la basca”, en què fossin les diputacions les que assumissin la recaptació futura de tots els tributs que paguen els catalans.

A l'hora de la veritat, però, l'aposta del govern de Junts pel Sí no anirà per aquí, ja que creu que ha de ser l'ATC, que ara més que mai necessita guanyar múscul, qui ha d'estar capacitada per assumir a la llarga totes les noves funcions de recaptació que s'assumeixin. Això sí, sense deixar de banda la col·laboració amb les administracions locals per millorar l'eficiència, que ja s'ha traduït els últims mesos en la creació de la xarxa de finestreta única Tributs de Catalunya, i també ha de dur a col·laboracions en la cessió d'espais físics, la lluita contra el frau fiscal i l'assumpció de la recaptació executiva, sobretot pel que fa al procediment de subhasta un cop els béns ja s'han embargat.

Els responsables de la hisenda pròpia, tanmateix, entenen que no és operativa una col·laboració que vagi més enllà d'això, perquè la dinàmica de funcionament dels ens provincials, bàsicament de suport als ajuntaments i de recaptació dels tributs locals, és totalment diferent de la que ha de tenir una agència tributària integral. De fet, la possibilitat de fusionar-la amb organismes locals havia figurat fins i tot en algun dels informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), tot i que això mai ha estat realment en l'agenda del govern.

A la decisió d'apostar per l'ATC també, hi han contribuït els recels que tot plegat aixeca entre part dels funcionaris de les diputacions, on predomina el sindicat majoritari a les administracions públiques, la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF), de marcat caràcter unionista. El sindicat ha avisat que serà bel·ligerant amb qualsevol decisió que entengui que va contra la llei espanyola, tot i que després que la Diputació de Barcelona aprovés al novembre ingressar l'IRPF dels seus treballadors a l'ATC, que al seu torn ho passa a l'agència estatal –una decisió que es va començar a aplicar a partir del març tot i les ferotges crítiques dels partits unionistes– la CSIF ja va haver d'admetre que és una pràctica legal. Tot i això, va redactar un protocol que va fer arribar a tots els funcionaris per advertir-los que si rebien ordres “de dubtosa legalitat” havien de demanar-les per escrit, i que si els dubtes persistien ho havien de delatar als seus superiors, als sindicats i fins i tot a la fiscalia. En els casos més extrems, de fet, la CSIF els recordava el dret “i fins i tot l'obligació” de no acatar una ordre que entengués que no admetia discussió jurídica. Veient això, el govern ha preferit també fer foc nou a partir de l'ATC.