Santos i les FARC firmen l'acord de pau a Colòmbia

La pau a Colòmbia va tenir la seva festa somiada a Cartagena de Indias, una ciutat turística a la costa del mar Carib que per unes hores va ser el centre de totes les mirades del món. Amb una simple signatura, síntesi de quatre anys de negociacions, el president Juan Manuel Santos i el màxim líder de les Forces Revolucionàries de Colòmbia (FARC), àlies Timochenko, van posar fi a 52 anys de guerra, amb un balanç de 267.000 morts i més de vuit milions de víctimes, si s'hi afegeixen els ferits, els desplaçats de les seves terres i els segrestats. Santos i Timochenko van voler donar a l'acte
tot el simbolisme possible, i per això van firmar amb un “balífraf”, com van anomenar una bala convertida en bolígraf que des d'ahir ha estat l'emblema d'una nova era per a Colòmbia. Quinze caps d'estat, més de trenta ministres d'Afers Estrangers i uns 2.500 convidats van participar en la cerimònia organitzada a l'esplanada de les banderes del centre de convencions. Perquè l'acord de pau amb les FARC entri en vigor, els colombians l'hauran de referendar amb el seu vot en una consulta que se celebrarà diumenge.

Les FARC van arribar a Cartagena després d'una setmana de deliberacions en la que va ser la seva última conferència interna com a grup armat. Allà es van obrir al món, van donar lliure accés a la premsa i es van mostrar sense armes ni uniformes. Els delegats reunits, uns 200 combatents arribats des de diversos fronts de guerra, van aprovar l'acord signat amb el govern colombià a l'Havana (Cuba) i van delinear el que serà el seu futur com a partit polític. La reconversió a la política exigirà abans un llarg procés d'entrega d'armes i desmobilització. Mentrestant, els seus caps hauran de revelar els seus crims de guerra davant les víctimes, pas necessari perquè s'apliqui el protocol de justícia reduïda acordat amb Santos. La tornada a la via civil serà el principal desafiament per a la pau.

Santos, per la seva banda, va dedicar els dies previs a la signatura a reunir-se amb familiars de les víctimes de la guerrilla. “Moltes vegades em vaig sentir desanimat i vaig pensar que això fracassaria, però cada vegada que escoltava una víctima m'omplia d'energia per tirar endavant i aquesta és una gran lliçó de perseverança. Ho hem aconseguit, és un èxit de tots; aquesta pau no és meva ni del meu govern, és de tots els colombians”, va dir Santos el dia abans de la cerimònia definitiva. “El suport de tots aquells que han patit en carn pròpia la guerra ha estat determinant. I ho serà més encara el referèndum, quan l'acord serà sotmès a una prova a tot o res”, va dir.

Els defensors del no a l'acord han concentrat la seva campanya en la suposada impunitat amb què el govern ha beneficiat els responsables de crims atroços. El govern ha plantejat que l'acord va ser el millor possible, en un intent per revertir la tendència del no, que puja en els sondejos. L'últim
va establir que el 55,3% dels ciutadans votarien sí, mentre que el 38,3% votarien no, amb només un 4,3% d'indecisos.

Al capdavant de la campanya pel no, hi ha l'expresident Álvaro Uribe, gran absent a Cartagena de Indias. En un gest inusual, va difondre una carta de deu pàgines escrites a mà en què va demanar als colombians que rebutgin l'acord. “La falta de sanció adequada, de presó, i l'elegibilitat política en crims atroços configuren una amnistia de fet, tot i l'engany de declarar que aquests delictes no gaudiran de benefici”, va escriure Uribe.