Brussel·les defuig parlar de l'exclusió del català a la UE
La Comissió Europea inicia una campanya de defensa del bilingüisme
Plataforma per la Llengua en reivindica l'ús
La Comissió Europea va evitar ahir comentar la no oficialitat del català a la Unió Europea i per què una llengua que té 10 milions de parlants està exclosa de la llista de 24 idiomes oficials de les institucions. “Les llengües oficials de la UE són conegudes i són governades pels tractats d'accés dels nostres estats membres”, va assegurar el portaveu Margaritis Schinas en ser preguntat per l'ACN sobre la situació del català i el procediment a seguir per aconseguir-ne l'oficialitat. Coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües, Schinas va dir que no tenia “res més a afegir” sobre la llengua catalana.
La UE va defensar ahir la diversitat lingüística a Europa coincidint amb el Dia Europeu de les Llengües. La Comissió Europea ha llançat una campanya que defensa que “saber una segona llengua és tenir una segona ànima”. Comissaris com ara la vicepresidenta Kristalina Georgieva o el responsable d'Economia, Pierre Moscovici, van piular sobre la campanya, que inclou les 24 llengües oficials de la UE, però no el català.
Arran d'aquesta dada, la Plataforma per la Llengua va difondre un vídeo en el qual torna a reivindicar l'oficialitat del català a la UE. La plataforma assegura que l'estatus de no oficial de la llengua catalana a les institucions és degut a una qüestió de “falta de voluntat política”.
Sense voluntat política
En concret, l'entitat pel català defensa que a la UE hi ha moltes llengües oficials amb menys parlants que la catalana, com ara el danès, el finlandès, el suec o el letó. El maltès, també oficial, té uns 400.000 parlants. Els eurodiputats catalans han reivindicat en diverses ocasions l'oficialitat del català, i el mateix president de la cambra, Martin Schulz, es va comprometre a treballar-hi en la seva primera legislatura. Amb tot, la qüestió depèn directament d'una petició oficial del govern espanyol. Tot i que no és oficial, els catalanoparlants poden dirigir-se a les institucions europees en la seva llengua si així ho desitgen, i haurien de rebre una resposta en català.
La Comissió Europea i el Parlament tenen oficines a Barcelona que utilitzen el català com a llengua de treball en les seves relacions amb la Generalitat, la cambra catalana i ajuntaments del país.
