Ximo Puig rebutja les primàries de Sánchez

“En moments d'incertesa com els que vivim, toca molta prudència i veure de quina manera som capaços de buscar solucions per al país i gestionar la diversitat d'opinions. Una cosa és la gestió de la diversitat d'un partit i altra la governabilitat d'Espanya, que és la prioritat”. Amb aquesta argumentació, Ximo Puig ha volgut sortir al pas davant les preguntes de la premsa sobre el seu posicionament en l'enfrontament entre els favorables de Pedro Sánchez i els crítics dins el PSOE. En qualsevol cas, ha rebutjat de ple el calendari proposat pel líder dels socialistes espanyols i ha avançat que votarà en contra del pla en el comitè federal del PSOE de dissabte vinent. “Crec que no ha canviat res per canviar la decisió, per avançar un procés intern”, ha sentenciat contundent.

El que també ha rebutjat de ple és que se l'etiqueti com a partidari de la presidenta andalusa, Susana Díaz, com a contrapès de Pedro Sánchez. “Cadascú té el seu pensament, però uniformitzar les critiques és molt preocupant. Em dol permanentment allò que des de Madrid en diuen els barons. Puc coincidir amb alguns i amb altres, però tinc el meu propi criteri”, ha afegit. En aquest sentit, ha apostat perquè el PSOE “intenti harmonitzar mirades diferents”. “Tenim un problema de reconeixement de la diversitat, i el que no és tolerable és que l'etiquetin i situen on altres volen”, ha dit.

En qualsevol cas, i parlant de les possibilitats que té el PSOE de poder formar govern o de permetre una investidura del PP, Ximo Puig té molt clar que “la solució passa per la clarificació de tots els escenaris possibles”. “Si hi hagués majoria d'esquerres jo la defensaria. Però no hi ha. I és evident que s'ha de parlar sobre tots els possibles escenaris de sortida en aquests moments”, ha dit, sense voler deixar clar quina és la seva aposta personal.

Governabilitat

A la conferència que Ximo Puig ha fet al Cercle d'Economia, ha apostat per resoldre quan abans millor la situació de “bloqueig institucional” per la manca de govern espanyol. En aquest sentit, ha posat en valor com de “positivament” es van resoldre les negociacions al País Valencià quan havien de conformar el Consell de la Generalitat Valenciana que el va fer president a ell.

“No vull dir que el model valencià sigui l'únic possible. El que sí que desitjo subratllar és que, davant un problema polític, som els polítics els qui hem d'assumir la responsabilitat i demostrar que els interessos personals i partidaris es troben subordinats als interessos generals. No sembla coherent amb aquesta posició que siguin al final els ciutadans els qui, una vegada i una altra, hagin de votar fins que el resultat acontenti uns o altres partits, capaços de formar una determinada majoria”, ha sentenciat.

Pel que fa a les relacions entre Catalunya i el País Valencià, Puig ha celebrat que les darreres trobades entre els presidents de les dues Generalitats i diverses reunions entre el teixit institucional i social dels dos territoris hagin començat a “normalitzar” la situació. “Era incomprensible el que passava fins ara. L'absència és el que caldria explicar. Ens ha costat molt car a Catalunya i a València”.

Elits centralistes

Per últim, ha rebutjat que la independència de Catalunya sigui “la solució” per al problema territorial. Tot i assegurar que “respecta” totes les idees, ha apostat per impulsar una “reforma de la Constitució, un Senat federal, la presencia equilibrada de les institucions estatals, la cooperació entre administracions, i la reforma del finançament autonòmic” com a fórmula per resoldre el conflicte. El que també ha volgut deixar clar Puig és que l'actual Estat autonòmic “tampoc és la solució”. “L'avanç que ha suposat l'estat autonòmic el neguen els qui van perdre alguns còmodes privilegis que els proporcionava el centralisme. Els mateixos que, ara, difonen pertot arreu qualsevol aspecte criticable de les comunitats autònomes, mentre guarden silenci o com a màxim una discreta crítica a les errades, insuficiències, oblits i desviacions de l'administració central. Les elits centralistes han reviscut. Elits que no són només polítiques, sinó també econòmiques i mediàtiques; les mateixes que han aprofitat els anys de crisi i les dificultats econòmiques de les CCAA per a situar-les com a primeres responsables dels mals econòmics del país i aplaudir la recentralització que ha introduït el govern, fent un ús desproporcionat i fins i tot maniqueu del domini que ara té de la caixa pública”, ha dit, tot afegint que la de l'Estat autonòmic “ha estat una història d'èxit, però està esgotada” i que “cal refundar l'estat autonòmic per federirtzar-lo”.