Les claus de la qüestió

Cadena de confiances

El president va proposar iniciar el que va anomenar una “cadena de confiances” que s'hauria d'allargar fins que Catalunya esdevingui “un estat independent de ple dret”. En aquest sentit, va allargar la mà no només a la CUP sinó també als comuns i la seva futura confluència. Els va incloure en el projecte quan va recordar que, entorn de la idea d'una Catalunya República, “independent o confederada”, s'hi aplega la majoria de ciutadans. “No hi ha cap altre projecte polític que mobilitzi tanta gent, ningú no és capaç de reunir milions de persones durant cinc anys seguits a l'entorn d'una reforma de la Constitució”, va constatar el gironí. El cap de l'executiu va reptar els contraris a la independència a posar-se d'acord amb l'independentisme “de la mateixa manera que els independentistes van col·laborar amb el compromís dels autonomistes quan aquesta era la voluntat majoritària dels catalans”.

Fe sense obres, morta és

Malgrat que la CUP ja va avançar fa setmanes que donarà avui suport a Puigdemont, l'oferta de col·laboració del president incloïa un recordatori: els efectes de la no aprovació dels pressupostos, que va llistar en un seguit d'actuacions milionàries en matèria social que no s'han pogut executar. “Sense pressupostos no podem governar bé. Si no podem governar bé, hauríem de tornar a donar la paraula als ciutadans”, va reblar. El mandatari va advertir la CUP que si no hi ha comptes, farà ús de les seves atribucions personals de convocar eleccions. “Aconsello, per tant, que qui no tingui cap intenció d'aprovar els pressupostos, millor que ens estalviï el dubte i el temps i demà [avui] no m'atorgui la confiança que reclamo.” Quan contempla el quadre Les quatre cròniques, d'Antoni Tàpias, que presideix el saló del consell executiu, al Palau de la Generalitat, el president pensa en el lligam entre la qüestió de confiança i els comptes, condensat en una de les frases que resa la pintura: “Fe sense obres, morta és.” L'obra, per cert, també conté altres referències a les cròniques, com ara “què us diré” i “em tragué de la gola del lleó e de la grapa de l'ós”, però Puigdemont no les va utilitzar.

El santcrist gros

Part del discurs va visitar el “maltracte” del govern espanyol a Catalunya, el qual “perjudica exactament igual” els catalans independentistes i els autonomistes –o “dependentistes”– amb una “deriva de recentralització unilateral, asfíxia financera i incompliments reiterats”. Puigdemont va lamentar que l'encara líder del PSOE, Pedro Sánchez, hagi volgut plantejar “una cosa tan poc habitual en el sistema polític espanyol com és parlar amb l'altre, encara que sigui per dir-li que està equivocat” i que li hagin tret “el santcrist gros”, en referència a les declaracions de Felipe González –sector crític– que acusava de mentider el secretari general socialista. “Li organitzen un sidral federal monumental”, va ironitzar. D'altra banda, el president també va furgar en la situació de bloqueig polític espanyola, amb un govern en funcions que ja hi era quan va assumir el càrrec ara fa nou mesos. “És pitjor: més empetitit i amb ministres que han demostrat la seva indignitat, alguns dels quals continuen aferrats a la poltrona”, va assegurar esmentant indirectament el titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz.

Bufetada a Vila

Del discurs del president es desprèn que no li va agradar la piulada de Santi Vila, membre del seu govern, en què celebrava que l'electorat basc i gallec premiessin diumenge passat “els perfils centristes”. “Comença un cicle nou? Tant de bo! Bona setmana”, piulava Vila. Després de recuperar les paraules del president de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que va etzibar que “no es pot negociar amb la pistola del separatisme damunt la taula”, i les afirmacions de José Manuel García Margallo, que considera el trencament d'Espanya pitjor que un atemptat, Puigdemont va sentenciar: “Recordo tot això perquè tots aquells que parlen de moderació i de centrisme contrastin exactament què diuen ínclits moderats i centristes davant d'una demanda democràtica.”

Termes del referèndum

Als líders polítics espanyols que vulguin negociar un referèndum, els va fer una oferta “que no caduca, però no paralitza” per explorar-ne els termes: com es formula la pregunta, la data, els quòrums necessaris, com gestionar-ne el resultat i fins i tot l'establiment d'una moratòria per tornar a demanar un referèndum en cas que l'independentisme perdés el primer.“El referèndum acordat s'ha de descartar? No. De fet, vull dir el contrari, que no hem de ser nosaltres els qui decidim descartar-lo”, va defensar.

Crida a la mobilització

La segona i última fase del procés cap a la independència, en paraules seves, requerirà la mobilització de la gent “quan calgui que es mobilitzi, que caldrà”, va avançar Carles Puigdemont. El president va enumerar cinc excepcionalitats que caracteritzen una legislatura poc convencional: el mandat plebiscitari del 27-S; la investidura d'un candidat no previst després del pas al costat protagonitzat per Artur Mas; la curta durada del mandat actual, de divuit mesos; el rebuig als pressupostos i la mateixa qüestió de confiança present. El panorama que dibuixa Puigdemont és un trànsit “d'excepcionalitat en excepcionalitat fins a la normalitat final, definitiva”.