política
crisi interna al psoe
Sánchez tira pel dret
El secretari general del PSOE insisteix a convocar el congrés exprés i els crítics es mobilitzen per evitar que se surti amb la seva
Els dissidents contraatacaran amb un dictamen que proposarà crear una gestora
-
La presidenta del Comité Federal del PSOE, Verónica Pérez , atenent a la premsa a la sortida de la seu de Ferraz de Madrid Arxiu. -
Pedro Sánchez en cotxe arribant a Ferraz Arxiu. -
Sánchez tira pel dret Arxiu. -
La presidenta del Comité Federal del PSOE, Verónica Pérez , atenent a la premsa a la sortida de Ferraz a Madrid, on va congregar-se també diversos militants. A sota Pedro Sánchez amb cotxe i, al costat un la presidenta andalusa, Susana Díaz, amb Micaela NavarroefeArxiu.
Díaz diu que, abans que el lideratge al PSOE, cal resoldre
la governabilitat
Com si sentís ploure. Pedro Sánchez no es mou ni un mil·límetre del camí. Impregnat d'un poder orgànic que els crítics no li reconeixen, el líder del PSOE –que tècnicament es considera en funcions– ahir va reunir un bocí de la seva executiva –ni tan sols hi eren tots els seus afins– i va transformar el comitè federal ordinari previst per dissabte vinent en una cita extraordinària per intentar aprovar el calendari d'un congrés que, tenint en compte les circumstàncies, també serà de caràcter extraordinari. El full de ruta, però, és força similar al que oferia cinc dies enrere: consulta a la militància el 23 d'octubre per triar el secretari general i congrés per ratificar el líder i escollir la nova direcció unes setmanes abans del que havia previst inicialment: els dies 12 i 13 de novembre. Un calendari que els crítics tenen intenció de frenar, segons avançava ahir Susana Díaz des d'Andalusia. La guerra, doncs, és acarnissada. I l'ambient és irrespirable, segons confessen uns i altres.
El d'ahir era el pitjor escenari per als seus detractors: no han aconseguit que Sánchez s'arronsi i, a sobre, dissabte els cita per votar un altre congrés exprés, que és precisament el que volien evitar quan van promoure el rosari de dimissions. Fallit l'intent, ara es volen carregar de raons i l'objectiu següent és tombar l'ordre del dia que proposa el secretari general i usar el sanedrí per forçar la constitució d'una gestora sotmetent a votació un informe elaborat a corre-cuita per una part de la comissió d'ètica i garanties –que la presidenta de l'òrgan ahir es negava a reunir– amb l'objectiu que avali la proposta dels adversaris de crear un comitè “neutral” que posi pau i recondueixi la crisi.
Convèncer indecisos
Però, per aconseguir frenar els plans de Sánchez al comitè federal, necessiten tenir una majoria suficient, i és per això que els telèfons dels principals líders de la revolta aquests dies treuen fum per convèncer indecisos i garantir-se que no hi faltarà ningú.
I aquesta és l'altra paradoxa: els crítics es troben en un carreró sense sortida que els aboca a acudir a un comitè federal convocat per un òrgan que consideren que no existeix. I això fa que la situació hagi arribat a un punt tan esperpèntic i rocambolesc que, de fet, la posició de Sánchez sembla que només els ofereixi la via de trobar-se als tribunals. La crisi, si més no, és tan greu i profunda que obliga a adoptar una solució d'urgència i no precisament a entrar en una llarga guerra judicial. A més, aquest escenari implicaria arribar a un desenllaç que molts intueixen, però que pocs gosen explicitar: dividir el partit en dues meitats i tirar cadascú per la seva banda. “Mai havia detectat tant d'odi entre les parts enfrontades”, confessava un veterà col·laborador del carrer Ferraz.
Irreconciliables
En aquest moment, doncs, la possibilitat que s'obri una negociació entre els dos bàndols per arribar a una solució de consens es considera absolutament impossible, malgrat que el nucli dur de Sánchez ho comencés a insinuar en la reunió d'ahir. Eren partidaris de buscar una sortida a la crisi destacats dirigents com Patxi López, Meritxell Batet i Antonio Hernando. Això sí, tots plegats des de la convicció que la legitimitat només la té el que queda de direcció.
I, mentrestant, Susana Díaz, considerada la principal dirigent de la dissidència, enviava ahir un inequívoc missatge sobre el que defensarà el seu sector en aquest comitè federal: “Primer, Espanya; després, el PSOE.” És a dir, s'ha de resoldre la governabilitat abans de discutir el lideratge del partit i convocar un congrés.
La intervenció de la presidenta andalusa havia aixecat força expectació entre els dos sectors enfrontats pel control del partit. Díaz, que va convocar un sanedrí extraordinari del PSOE andalús per deixar constància pública de la fortalesa del seu lideratge, va començar usant un to aparentment conciliador, oferint-se en tot moment per “cosir, unir i restablir la fraternitat” del partit per sortir de l'atzucac. Però deixant molt clar que ara no és el moment d'un congrés, sinó que convé obrir un debat “assossegat” i “sense presses” per analitzar per què el PSOE ha tocat fons amb un seguit de derrotes electorals. Si algú esperava que ahir, definitivament, fes un pas endavant, Díaz va tenir força cura de no moure's del seu guió habitual. Deixa la porta oberta a presentar-se en un futur congrés, però suggereix que abans el partit li ha d'aplanar molt bé el camí. Perquè l'andalusa no està disposada a anar a un combat si no té totes les garanties de guanyar-lo. I, a hores d'ara, fins i tot entre els adversaris de Sánchez hi ha qui pensa que el temps de Díaz ha passat i, sobretot, que en aquesta batalla interna “ha quedat massa retratada per poder cosir res”, se subratlla.
Però no tot el discurs
de la líder andalusa va tenir el mateix to aparentment reconciliador, sinó que va enviar unes quantes bufetades dialèctiques al seu rival, al qual va acusar de tirar pel dret amb
la idea de congrés exprés “pels seus propis interessos personals”, i hi afegia que en tot plegat hi ha hagut un excés de “temeritat i aventurisme”. Díaz,
si més no, es declarava “dolguda” pel fet que Sánchez parli de “bàndols” dins del PSOE i intenti catalogar Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i destacats barons territorials com a polítics propers als postulats de la dreta. “M'ha sabut molt greu que se'ls titlli de subalterns [del PP]. Ningú pot pensar que el PSOE andalús vol que governi la dreta”, sentenciava.
Aliè als escarafalls dels seus adversaris i als missatges que li ha volgut fer arribar la totpoderosa federació andalusa, Sánchez es continua emparant en una lectura estricta del reglament del PSOE. I això té força descol·locats els crítics, que ahir observaven amb preocupació que la dimissió de disset membres de l'executiva no hagi tingut l'efecte que buscaven. De moment, pel fet d'haver-se donat de baixa, se'ls ha comunicat que ni tan sols podran assistir al comitè federal de dissabte. El conflicte no només no remet, sinó que creix per moments.
