El futur del PSOE, a cara o creu
Sánchez desafia els crítics a escollir entre congrés exprés i no a Rajoy o bé abstenció i gestora
Els adversaris estan convençuts que avui guanyaran la partida
A cara o creu. Blanc o negre. Tal com està plantejada la batalla avui del comitè federal del PSOE, només un bàndol en pot sortir vencedor. El partit afronta el comitè federal més convuls de la seva història, amb totes les incògnites obertes sobre quin serà el desenllaç: congrés exprés i mantenir el no a Rajoy? O sí a l'abstenció i gestora? Sánchez ho plantejava en aquests termes després que anit trenqués el silenci dels darrers dies
i tornés a desafiar els crítics a no embolicar-se en un debat “reglamentari”, sinó “polític”. I és per això que els instava a clarificar d'una vegada els escenaris i a expressar si volen que el PSOE faciliti que governi Mariano Rajoy o si prefereixen mantenir el full de ruta que ell defensa: intentar formar una alternativa de govern “transversal i de canvi”. “No hem d'allargar aquesta situació”, deia. El secretari general alertava que aquest és el veritable debat de fons i que el sanedrí d'avui ha de servir per deixar-ho resolt. I, en tot cas, avisava que, si guanya l'opció de sotmetre's “al xantatge” del PP, ell assegura que llançarà la tovallola. “No podria administrar una decisió que no comparteixo.” Llavors, sí que admet que serà el moment de la gestora.
Tenint en compte que avui no obrirà el comitè amb la intervenció habitual com a secretari general, Sánchez va sortir anit a fixar posició: “Espanya no es mereix quatre anys més de Rajoy.” I espera que aquesta sigui la conclusió del debat. No només semblava desafiador, sinó també un discurs a la defensiva. Al cap i a la fi, els crítics es presentaran avui enmig d'un ambient de motí i revolta, i amb l'objectiu de deixar constància que no li reconeixen cap autoritat. El primer pas serà intentar tombar-li l'ordre del dia, que inclou informar de les dimissions de disset membres de l'executiva i votar un congrés extraordinari. El secretari general i la seva direcció “en funcions” –que és com s'anomenen ells mateixos– rebran els “colpistes” amb tota l'artilleria preparada perquè acceptin un calendari que obligaria a celebrar unes primàries a corre-cuita, el 23 d'octubre, i un congrés els dies 12 i 13 de novembre.
La discussió se centrava ahir en la validesa de les estratègies d'uns i altres, i sobretot en la possibilitat que tinguin majoria suficient de vots per imposar les seves tesis. Enmig d'un debat jurídic i reglamentari força embolicat, els crítics insistien ahir que l'ordre de convocatòria del comitè federal extraordinari –decidit amb la direcció escapçada– no té cap vigència i, per tant, intentaran invalidar-la. La qüestió, però, obliga a situar-se en l'escenari de dilluns, quan Sánchez va proposar un altre congrés exprés ordinari, però amb primàries a l'octubre i congrés
al desembre. També en aquest cas en qüestionen la legalitat, però l'objectiu és tombar-li tantes votacions com sigui possible per intensificar la imatge de derrota. L'entorn de Sánchez, però, avisava que no els resultarà tan senzill i es mostrava convençut que té majoria al comitè. Els dissidents, en canvi, no tenien cap dubte que ara són ells els que el controlen.
Antidisturbis
L'ambient és tan tens i el risc que hi hagi algun incident greu és tan elevat, que ahir la direcció del PSOE va demanar als militants que no es presentin
a les portes de Ferraz, després que algunes agrupacions haguessin fet crides a protestar davant la porta aprofitant la celebració del comitè. El partit ha demanat un reforç policial i ahir a la tarda el carrer Ferraz ja començava a estar blindat pels antidisturbis.
Sens dubte, l'oferta de Susana Díaz per “cosir i unir” el PSOE no sembla que sigui la veritable intenció amb què es presenten avui els crítics ni la posició amb què els rebran els de Sánchez. Ahir, abans que el secretari general tornés a exigir claredat, el debat sobre una eventual abstenció continuava surant en l'ambient. Així, mentre Josep Borrell, alineat amb l'actual direcció, retreia a dos dirigents –Díaz i Eduardo Madina– que no haguessin defensat l'abstenció quan tocava perquè van calcular que era “impopular”, el basc continuava sense mullar-se, però sí que descartava un govern alternatiu.
Canvi d'escó al País Basc
Mentrestant, el PSOE encaixava ahir un nou revés electoral, encara que de manera indirecta: el PNB ha perdut un dels seus
29 escons en favor d'EH Bildu després del recompte del vot exterior. Iñigo Urkullu ja no suma majoria absoluta amb els nou escons del PSE, i això fa que els d'Idoia Mendia deixin de ser decisius en la política basca després que el 25-S quedessin quarts i empatats en escons amb el PP. També al lehendakari se li complica la governabilitat i és possible que en alguna de les seves iniciatives, a banda del PSE, també hagi de recórrer als vots del PP. Però, tot i el nou escenari, no sembla que hagi de variar res pel que fa al rebuig frontal del PNB a avalar una investidura de Rajoy.
LES FRASES
Què és el comitè federal i qui en forma part
El comitè federal és l'òrgan més poderós del PSOE, des del qual es prenen les grans decisions. Aconseguir-hi el màxim nombre de representants garanteix, de fet, tenir
el veritable control del partit.
I això es veurà en les votacions que es puguin produir avui,
ja sigui per a la constitució de la mesa, l'ordre del dia o els punts que s'han d'aprovar o rebutjar. El comitè federal es considera, doncs, el gran parlament dels socialistes, mentre que a la direcció se li atribueixen facultats “de govern”. En total, està format per 285 persones. Durant el congrés extraordinari que va consagrar Pedro Sánchez com a secretari general, es va constituir la composició del sanedrí. Del congrés, en van sortir un centenar de noms escollits per la direcció, a banda de les federacions i el PSC. A més,
hi ha un seguit de membres nats: els exsecretaris generals del PSOE (González, Almunia, Rodríguez Zapatero i Pérez Rubalcaba); els membres de la direcció, si bé en aquesta ocasió hi ha la controvèrsia sobre si poden acudir a la cita els disset dimissionaris; els secretaris generals dels territoris; els portaveus en els parlaments (Congrés, Senat i UE); els coordinadors d'organitzacions sectorials d'àmbit estatal, i representants de les joventuts del partit, de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i de la delegació del PSOE a l'exterior, així com altres entitats associades al partit.
