“El referèndum l'hem de fer entre molts actors”

Després de 15 anys de militància, he adquirit un bagatge i, en un moment en què podem anar cap a una república independent, volia fer unes aportacions que servissin per reflexionar. L'esquerra ha d'estar concentrada i ha de tenir clar cap a on vol anar, i volia ajudar a fer-la hegemònica a la societat.

Eren els 22 temes en què em veia prou capaç de fer aportacions interessants per a la gent que llegís el llibre. Algun cas em semblava tan estratègic que vaig haver de fer un esforç. Si parlava de l'esquerra, havia de parlar d'economia, de feminisme i de territori.

Aquí el cas del PSOE em sembla molt paradigmàtic: volen donar veu a la militància, però dimiteixen 17 membres de l'executiva perquè això no sigui així. El model PSOE, amb uns càrrecs intermedis i una executiva que ho decideixen tot, és el que es considera normal, encara que provoqui el que està provocant. En canvi, el model que connecta amb la manera de fer del dia a dia de les persones, l'assemblea, té una mena d'estigma com si es considerés que no funciona.

El que va passar era molt complicat de preveure, però plantegem-nos on més d'Europa s'han reunit 3.000 persones per debatre l'aposta política de tota una organització. Després va sortir 1.515-1.515. Jo no vull dir que el plantejament d'aquella assemblea fos perfecte. Potser s'haurien d'haver buscat altres mecanismes, però en tot cas no entenc exactament d'on ve la superioritat moral amb què es va ridiculitzar. La CUP ha demostrat que ja hi pot haver pressing, que té una independència política que li permet prendre les decisions en els moments adients.

Em quedo amb “o referèndum o referèndum”, perquè aquesta és la clau de volta. Era imprescindible que sortís en aquest debat.

Com a molt tard, la segona setmana de setembre. Tenim clar que hi ha d'haver un espai de coordinació permanent en tot això que vindrà, i és en aquest espai que s'haurà de concretar tot el que haurà de passar. Som del parer que s'hauria de fer com més aviat millor en l'aspecte tècnic, i això seria el primer semestre del 2017. A partir d'aquí, és evident que el referèndum és un mecanisme democràtic que no es convoca des dels partits, per la qual cosa és una feina conjunta que hem de fer molts actors i que, a més, volem que sumi el màxim de gent. Com que volem que sumi el màxim de gent, hem de ser capaços de posar-nos d'acord.

Si preveus una acció el 2017, l'has de pressupostar. És una qüestió lògica, no és el que pensi o no la CUP. Del discurs de Puigdemont, se'n desprèn que hi haurà una partida dels pressupostos que anirà lligada al referèndum. Amb els pressupostos s'està fent una feina, i nosaltres també n'estem fent internament, a part de la que fem amb el govern. Per tant, de voluntat negociadora, n'hi ha hagut sempre. És tot el que puc dir ara mateix.

És clarament millorable. El govern hauria d'haver tingut una actitud molt més dialogant amb el principal grup amb què treballa, especialment en els àmbits de definició del procés.