El PSC, a totes amb el no
L'executiva nomena els seus negociadors, que exigiran a la gestora del PSOE que qualsevol canvi de vot sigui consultat a la militància
La direcció lamenta les “formes” i el “resultat” del comitè federal de dissabte
El partit no acceptarà una abstenció si no està validada per les bases
El PSC deixa la seva relació amb el PSOE en mans del congrés del novembre
Ros, Marín, Balmón i Escarp negociaran amb la comissió gestora del PSOE
Tristesa, estupefacció, enuig. Tots els adjectius eren pocs per expressar l'estat en què es trobaven ahir els membres de l'executiva del PSC reunits en convocatòria extraordinària després de la desfeta
de dissabte a la seu de Ferraz. La reunió havia estat convocada d'urgència arran de la dimissió del secretari general, Pedro Sánchez, a qui la delegació del PSC, a excepció de l'exministra Carme Chacón, va donar suport fins a l'últim moment.
“Ara toca reconstruir el partit”, va assenyalar ahir el president dels socialistes catalans, Àngel Ros. Ho tenen tan clar com que no s'aconseguirà recompondre la formació ni recuperar la confiança de la ciutadania si es facilita
la investidura de Mariano Rajoy mitjançant l'abstenció dels diputats socialistes. Per aquest motiu, l'executiva del PSC feia valer el no aprovat en el comitè federal del PSOE després de les primeres eleccions espanyoles i exigia que qualsevol canvi estigui validat per una votació entre la militància. Així ho faran saber els quatre membres designats ahir per negociar amb la gestora del PSOE els passos que cal fer a partir d'ara. Seran
el mateix Ros; l'alcaldessa
de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; l'alcalde
de Cornellà, Antonio Balmón, i la secretària d'organització, Assumpta Escarp, els que es reuniran amb la gestora presidida pel president d'Astúries, Javier Fernández, per fer-los arribar la decisió dels catalans.
Ros avançava ahir que no els serveix que la decisió final l'aprovi una reunió del comitè federal del PSOE, ni tampoc que es decideixi donar llibertat de vot als diputats. Per aquest motiu, i segons fonts de la direcció, entre les quals les alcaldesses Núria Marín i Núria Parlon, si el PSOE optés finalment per abstenir-se sense haver-ho consultat a la militància, el PSC podria trencar la disciplina de vot en el ple d'investidura, si
és que s'acaba produint, després d'haver consultat la seva militància i haver obtingut un resultat favorable a la no-investidura
de Rajoy, com estan convençuts que passaria si fessin una consulta. “Els populars hauran de buscar altres fórmules per accedir a la presidència del govern espanyol”, assenyalava Ros després de donar gairebé per morta la possibilitat de formar una alternativa de govern progressista, la que defensava Sánchez, un cop ja és fora de la secretaria general.
Altres membres de l'executiva ja insinuaven ahir l'existència de veus dins del PP que, després de la trencadissa que ha viscut el PSOE, serien més favorables a propiciar la convocatòria d'unes terceres eleccions, amb el convenciment que aquesta vegada podrien obtenir una majoria absoluta.
Sigui com sigui, totes les possibilitats que hi ha damunt la taula són “dolentes” per al socialisme en general. Però, un cop se superi el principal obstacle que comporta la investidura d'un nou president del govern espanyol a finals d'octubre, l'executiva del PSC deixa la seva reconstrucció en mans del congrés dels dies 4 i 5 de novembre.
I, entre els temes a tractar en aquesta cita, tot fa pensar que també es podria debatre el protocol de relacions amb el PSOE. Ros, que va ser un dels grans defensors de la veu pròpia del PSC a Madrid durant la celebració del congrés que va enlairar Pere Navarro com a primer secretari del PSC, ahir estava convençut que aquesta polèmica ressorgirà, si bé ara mateix “és el que menys” els preocupa, atesa la situació política que viu el socialisme.
LES FRASES
Les lluites internes al PSOE
La successió dels últims esdeveniments al PSOE ha portat a la memòria d'alguns dirigents socialistes la lluita interna que ja va viure el PSOE
i el socialisme català arran de la victòria de Josep Borrell, contra el pronòstic de la direcció, en les primàries per encapçalar les llistes en les eleccions al Congrés dels Diputats del 1998. El seu rival, Joaquín Almunia, era llavors secretari general del partit. Després del resultat, els dos dirigents van conviure en l'aparell del partit enmig de fortes polèmiques. Al cap d'un any, però, Borrell va decidir dimitir després que dos col·laboradors seus fossin acusats de frau fiscal. Almunia va ser el candidat a les eleccions, però va perdre els comicis i 16 escons, la qual cosa va provocar la seva dimissió. Arran d'aquell fet, el PSOE es va veure obligat a designar una gestora que va regir el partit fins a la designació d'un nou secretari general, càrrec que es va adjudicar a José Luiz Rodríguez Zapatero, que després va ser investit president. D'aquella comissió gestora, en va formar part l'exministre Celestino Corbacho, un paper gens fàcil, com recorda el mateix Corbacho, si bé aquella vegada no existia la pressió que ara suposa haver d'investir un president del govern. La primera comissió gestora del PSOE, però, va tenir lloc el maig del 1979, quan Felipe González va presentar la seva dimissió. Mesos després, el mateix González va tornar a ser escollit secretari general en un congrés extraordinari.
Quant a la ruptura de la disciplina de vot que podria aplicar el PSC si el PSOE opta per l'abstenció sense consultar la militància, ja té un precedent, el febrer del 2013, quan 13 dels 14 diputats dels socialistes catalans al Congrés dels Diputats van votar sí a la proposta de resolució de CiU i Esquerra Plural pel dret a decidir. Carme Chacón –una de les persones que van dimitir de l'executiva de Sánchez–, ja havia anunciat que no s'hi adheriria i finalment no va participar en la votació.
