Rato defensa la legalitat de les targetes ‘black'

Rodrigo Rato, exdirector gerent del Fons Monetari Internacional, exministre d'Economia i exvicepresident del govern amb Aznar, va defensar ahir la legalitat de les despeses efectuades amb les polèmiques targetes “opaques” de Caja Madrid i Bankia, en la represa del judici per aquest cas a l'Audiencia Nacional. Rato compareix davant de la justícia al costat de 64 exdirigents més i membres dels consells d'administració de Caja Madrid i de Bankia acusats d'haver pagat despeses personals amb targetes black, sense justificar ni declarar a Hisenda. A través d'aquestes targetes, es van gastar un total de 12 milions d'euros entre el 2003 i el 2012. Segons l'acta d'acusació, l'exministre, que va presidir les dues entitats bancàries, hauria mantingut el 2009 el “sistema corromput” establert per l'anterior president de Caja Madrid (1996-2009), Miguel Blesa, i després l'hauria reproduït a Bankia. Interrogat pel fiscal anticorrupció, Alejandro Luzón, Rato va assegurar que en cap moment va tenir “cap motiu per dubtar” de la legalitat del sistema instaurat a Caja Madrid –un simple complement de remuneració– i que cap òrgan de control s'hi va oposar. Va defensar també que el sistema de targetes que va reproduir a Bankia quan presidia el banc era “perfectament legal i equiparable al que es feia en la resta del sector” i hi va afegir que no es podien amagar perquè eren “nominatives i, per tant, totalment transparents”. A diferència de les de Caja Madrid, les de Bankia eren un mitjà amb el qual “guanyar liquiditat” i no un complement retributiu, ja que el seu salari com a president de l'entitat estava fixat per llei. En les noves targetes, les quantitats gastades es descomptaven del salari, hi va afegir. La fiscalia anticorrupció demana per a l'exministre quatre anys i mig de presó i 109.500 euros de multa per apropiació indeguda i administració deslleial. Ahir també va declarar l'exdirectiu Ildefonso Sánchez Barcoj, que va explicar que va rebre la seva targeta de mans de Blesa i que aquesta s'entenia com a part del seu salari, amb un límit estipulat que mai va excedir. Barcoj, a qui molts tenen pel màxim responsable de la gestió de les targetes, va carregar 575.079 euros a la seva.