El govern preveu convocar 7.000 places de funcionari
Personal sanitari, mossos, bombers i treballadors de l'àmbit tributari rebran crides durant els pròxims tres anys
Els sindicats celebren l'anunci però consideren que la xifra és insuficient
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar ahir durant el discurs de política general que el pressupost que l'executiu català espera aprovar per al 2017 inclou la convocatòria de 7.000 places de funcionari. Segons va desglossar el president, 2.500 llocs de treball aniran destinats a personal de la sanitat (metges i infermers); 2.000, a mestres; 500, al cos de Mossos d'Esquadra, i 150, al de bombers. Finalment, 300 places seran per a personal de l'àmbit tributari, sobretot per a l'Agència Tributària de Catalunya. Per Puigdemont, són per a “serveis essencials de l'administració que volem que sigui de present i de futur”.
Aquesta lleva de treballadors públics trenca una llarga temporada de sis anys sense ofertes massives des que el 2011 el primer executiu d'Artur Mas va convocar 1.200 places per a mestres i mossos.
Segons Meritxell Masó, secretària d'Administració i Funció Pública de la Generalitat, les diferents convocatòries a cada col·lectiu es faran en un termini de fins a tres anys i es destinaran a cobrir baixes per jubilació i a donar la possibilitat de reconvertir treballadors interins en funcionaris amb plaça fixa. La intenció, hi afegeix Masó, és “consolidar llocs de treball” i “combatre la precarietat”.
La secretària de Funció Pública va indicar que, de fet, de places noves només n'hi haurà per al cos de Mossos, bombers i per a l'Agència Tributària, i que, pel que fa a la resta, el que farà serà que les places on fins ara hi havia interins passin a ser cobertes per funcionaris fixos. “Les proves es faran per a tothom que hi vulgui accedir i, un cop superades, els interins tindran els punts que els concedeix l'experiència”. En canvi, en el cas dels Mossos i els bombers, la llei no permet cobrir places amb interins, ja que tot el procés d'entrada a aquests cossos és més llarg i inclou el pas per les acadèmies oficials.
La xifra de 7.000 places és pràcticament exacta a la reducció del nombre de funcionaris que hi ha hagut des del 2011: 7.007 persones. Masó puntualitza que és una casualitat, ja que el nombre de llocs que s'oferiran està marcat, a banda de per la disponibilitat pressupostària, per la taxa de reposició que permet l'Estat, que ja fa anys que restringeix les convocatòries, malgrat les alertes del Tribunal de Justícia de la UE, que ha definit com a “abusives” les pràctiques d'interinatge a l'Estat espanyol i que prohibeix cobrir places estructurals amb empleats temporals.
Des dels sindicats es valorava l'anunci amb reserves, en espera de la reunió de la mesa de la funció pública, el 19 d'octubre. Carles Villalante, secretari de política de serveis públics de la UGT, creu que l'oferta és insuficient i que la congelació de recursos ha deixat infradotats de personal molts col·lectius de primera línia de serveis públics. “Només en ensenyament caldrien 5.000 docents més”. El seu homòleg a CCCO, Jesús González, reclama la reducció de la taxa d'interins a un màxim del 8% des de l'actual, que volta el 23%.
A Madrid, el Ministeri d'Hisenda ja va deixar anar ahir mateix que podria recórrer contra l'oferta pública de feina si supera la taxa de reposició permesa i que estudiaran a fons la convocatòria i els seus costos.
Marc català de drets laborals
Puigdemont va admetre la precarització del mercat laboral català, malgrat que les estadístiques sobre l'evolució de la contractació són més positives que les del conjunt de l'Estat. El president es va mostrar partidari “d'avançar cap a un marc català de drets laborals” que prevegi “la promoció de contractació a través de la simplificació laboral, un tracte més equitatiu entre temporal i indefinit, i un salari mínim millor”. En la línia del que reclamen els sindicats, Puigdemont va dir que “el govern està treballant per consensuar un salari mínim de 1.000 euros al mes”.