Jugar a despistar

Una hora i tres quarts és el que va durar la intervenció del president Puigdemont que obria el seu primer debat de política general. Més llarga del que és habitual. En tot el discurs, no va pronunciar ni una vegada la paraula “referèndum”. De fet, va cridar l'atenció l'al·luvió de detalls i exhaustivitat sobre l'acció de govern i els seus plans de futur, molt lligats a qüestions pràctiques i concretes, de vegades molt concretes: des de les explotacions ramaderes que es mostren als visitants fins a una exposició sobre el surrealisme català, les noves professions del futur i multitud de xifres econòmiques. En algun moment, va recordar la vella tècnica pujolista d'estabornir els rivals a còpia d'un aprofundiment sobrehumà en molts fronts oberts de la situació del país. Pel que fa al cas, l'estratègia va tenir alguna cosa de jugar a despistar, perquè després es va apreciar que alguns partits havien quedat descol·locats per la no aparició –de forma explícita– del procés independentista. I l'estratègia es va revelar estudiada a la tarda, quan el president de la Generalitat, en la seva rèplica, va retreure als partits que havien parlat més del referèndum que no pas ell. Això sí, va culminar molts dels exemples amb un mantra reiterat: les mesures que l'executiu no havia pogut tirar endavant per l'absència de nous pressupostos, en un avís gens velat a la CUP, encara que també va intentar estendre la mà a altres grups, com ara Catalunya Sí que es Pot.

Durant el discurs de Puigdemont –“dens”, en paraules del seu escuder, Jordi Turull (JxSí)–, a l'estampa habitual de portàtils i pantalles dels diputats als seus seients, Andrea Levy (PP) hi va afegir un llibre, que va deixar ben visible, com en un descuit publicitari: Etílico, una novel·la de Carlos Mayoral que aprofundeix en la relació entre literatura i alcohol. A la tribuna de convidats, l'exdiputat de la CUP, Julià de Jòdar, va seguir bona part del debat.

Si Inés Arrimadas (C's) va trobar que Puigdemont havia estat massa “eufòric”, Miquel Iceta (PSC) el va titllar de Superman si volia fer tot el que havia explicat en només 10 mesos. Amb els seus estirabots habituals, García Albiol va dir que “l'independentisme” és “una forma de vagància” i el cap de l'executiu català li va respondre que per “vagància” li venia al cap el president espanyol en funcions, Mariano Rajoy. En aplicació del nou repartiment de l'aparició a la palestra a CSQP, l'activista Àngels Martínez i Albano Dante Fachin es van repartir les intervencions: Martínez, amb un discurs molt social (aplaudit per la CUP), i Fachin, avisant que “la desconnexió que plantegen no existeix”. Fachin i “el poli dolent” de Turull –com el va anomenar el líder de Podem– se les van tenir per la gestió de la sanitat.

Enmig del joc de despistar i un pacte tàcit de no agressió, va anar apareixent la remor de les condicions per aprovar els pressupostos i l'estira-i-arronsa de la CUP amb el govern perquè aquest apugi els impostos. Es van reproduir les trobades discretes entre JxSí i la CUP per buscar acords. Al final de la darrera intervenció, Benet Salellas (CUP) es va aturar amb Puigdemont, com si llimessin l'intercanvi de comentaris. En tancar la sessió, encara, Lluís Corominas (JxSí) i Salellas van estar parlant una bona estona. Abans, el cupaire havia citat el filòsof Josep Maria Esquirol per extreure'n una ensenyança, el que va sonar com una recepta per als mesos vinents: “memòria i imaginació”.