Rajoy afluixa la corda al PSOE
El president espanyol atura la pressió cap als socialistes i ara diu que es conforma amb una simple abstenció
Frenada en sec. Després que els darrers dies Mariano Rajoy hagués enviat el seu cercle de confiança a pressionar el PSOE i exigir-li que l'abstenció anés acompanyada d'un compromís de governabilitat, ahir rectificava i anunciava que no li posarà “cap condició” per negociar la investidura. La prioritat ara “és que es pugui formar govern” abans que venci el termini per haver de tornar a convocar les eleccions, reblava. I més endavant ja es buscaran les fórmules perquè la legislatura avanci i es pugui aprovar, entre d'altres, el pressupost general de l'Estat del 2017, una de les normes més urgents. Ahir, doncs, ja no era una condició indispensable per acceptar la investidura i, de fet, Rajoy recordava que, per aprovar els comptes, una majoria simple seria suficient. És a dir, que, igual que passarà amb la investidura, n'hi ha prou que el PSOE o altres grups no els bloquegin, encara que no els donin suport explícitament.
Davant la possibilitat que l'estratègia de posar el PSOE contra les cordes se'ls acabés girant en contra, el president de l'executiu en funcions va voler aturar-ho: “Veig que s'especula molt.” “No es tracta de posar exigències als uns o als altres”, sinó d'aconseguir d'una vegada recuperar la normalitat política, afirmava ahir com si no fos cosa seva que diversos membres del seu govern i de la direcció del PP–en públic i en privat– s'haguessin dedicat a exposar de manera crua que, si l'opció era una “abstenció tècnica” per després fer la vida impossible al govern, potser calia plantejar-se si no era millor anar a uns tercers comicis. I aquest, de fet, és el temor que en les darreres hores s'ha instal·lat a La Moncloa, la possibilitat que els votants interpretin que, de tant voler collar el PSOE, al final han estat tant o més responsables que no hagi prosperat la seva investidura.
La d'ahir a Màlaga era la primera aparició de Rajoy des que es va desfermar la crisi socialista que va acabar amb la dimissió de Pedro Sánchez. Tot i així, el president de l'executiu en funcions va trucar immediatament al president de la gestora, Javier Fernández, per instar-lo a una futura reunió. Ahir, el líder del PP insistia que aquesta trobada es produirà i que la seva intenció és traslladar-li la urgència de formar govern i el “disbarat” que suposaria unes altres eleccions.
Abstenció, i res més
L'actitud conciliadora exhibida per Rajoy va tranquil·litzar ahir els sectors del PSOE proclius a facilitar la investidura, que veien en la pressió del PP dels darrers dies un element afegit de dificultat per convèncer el partit del perquè de l'abstenció. Ahir el president de la gestora assegurava que la del líder conservador li semblava una posició “molt més raonable” que la dels seus col·laboradors. Això sí, aprofitava per deixar-li clar que, si al final s'imposa l'opció de l'abstenció, “en cap cas” implicarà una garantia de governabilitat. Aquesta, doncs, “se l'hauran de guanyar dia a dia”.
L'argument que vol fer valdre Fernández per arrossegar el PSOE a les seves tesis és que abstenció en cap cas vol dir suport al PP. I ho situava en el terreny del “mal menor”, preguntant-se “si al PSOE i al país” els convé enfrontar-se ara a les urnes –malgrat que el beneficiari sigui un partit amb una “corrupció oceànica”– i si no és més raonable evitar que el PP es presenti al Congrés amb una majoria absoluta que li permeti aplicar les polítiques de retallades que el PSOE assegura que vol combatre.
“Delicte de silenci”
Fernández, si més no, va advertir el PP que s'espremerà al màxim el calendari per prendre la decisió i que la convocatòria del comitè federal es farà esperar. En aquest sentit, el president de la gestora va aprofitar per lamentar que s'hagi de fer amb presses amb un debat intern fins ara “prohibit”. Però, tot i que deixava entreveure que la responsabilitat és de l'equip de Sánchez, hi afegia: “Tots som culpables. Gairebé hem comès un delicte de silenci per no fer un debat normal” sobre els pros i els contres de facilitar la governabilitat. Això sí, advertia els que clamen ara perquè sigui la militància qui ho decideixi que el comitè federal és el que ho ha de fer. “No sóc partidari de plebiscits quotidians.”
