El Congrés haurà de votar si envia Homs a judici pel 9-N

La sala segona del Tribunal Suprem va resoldre ahir demanar l'autorització al Congrés dels Diputats per continuar la investigació contra el diputat català Francesc Homs, acusat dels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional (TC) i prevaricació per haver organitzat el procés de participació del 9-N. Aquesta petició, anomenada suplicatori, és obligatòria tot i que acostuma a ser un tràmit. Tot plegat, però, queda pendent de si Mariano Rajoy supera la investidura i avança la legislatura, i també del paper que pugui jugar el PSOE davant la petició del tribunal.

El Suprem també va aclarir ahir que només investiga Homs pels delictes de desobediència al TC i de prevaricació. És a dir, tal com va fer la fiscalia superior de Catalunya amb l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, l'alt tribunal ha retirat l'acusació per malversació de fons públics, l'únic dels tres delictes que implica pena de presó. Dilluns passat, la fiscalia catalana ja va anunciar que demana deu anys d'inhabilitació per a Mas i nou per a Rigau i Ortega. Penes altes d'inhabilitació per a càrrec públic que també s'esperen que demanin per a Homs, que en ser un polític aforat al Congrés ha de ser investigat pel Suprem no pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

La reacció d'Homs no es va fer esperar. El portaveu del Partit Demòcrata Català a Madrid va posar en dubte la independència del Tribunal Constitucional i del Suprem. “Just avui fan dos moviments contra partidaris de les urnes i de la democràcia. I després diuen que són independents”, etzibava Homs, fent referència a la petició del TC d'actuar contra Forcadell. Per Homs, els dos tribunals estan conjurats per “fer por” en el moment en què s'està entrant en “la fase final del procés” independentista. “Com més alta sigui la pena que ens intentin imposar, més gran serà la nostra victòria, la del poble de Catalunya”, sentenciava.

Ara l'instructor de la causa contra Homs, el magistrat Andrés Palomo del Arco, ha d'aturar la investigació (que ja està gairebé acabada) fins que no obtingui el permís del Congrés. Hi ha terminis. Quan el suplicatori arribi a la mesa del Congrés, aquesta el qualificarà i l'enviarà a la comissió de l'estatut del diputat, que té un màxim de 30 dies per informar que la petició tècnica és correcta. A més, ha de donar veu a Homs, el qual podrà respondre per escrit o oralment.

Finalment, el suplicatori del Suprem s'ha de votar en un ple ordinari, i no es preveu que aquest pugui celebrar-se fins al desembre. El PP té fins al 31 d'octubre per tirar endavant una investidura; però, si fracassa i es convoquen eleccions, el cas penal contra Homs s'aturarà fins que hi hagi unes noves Corts; és a dir, que s'aniria més enllà del febrer. I, si hi ha investidura, caldrà veure què vota el PSOE, que –si bé diu que la llei s'ha de complir– també s'ha mostrat crític amb la judicialització del procés català. La decisió, però, ara correspondrà a la nova direcció socialista.